Pantalla

En sèrie

L’èxit d’un fracàs

El mes de març va fer vint anys de l’emissió del primer capítol de la sèrie animada Futurama, del mateix creador de Los Simpson, Matt Groening. Emesa a la cadena Fox, volia ser una paròdia de les històries de ciència-ficció i s’ha acabat convertint en una sèrie de culte.

Per entendre Futurama, ens hem de situar en el context de la seva estrena. Encara que sembli una estupidesa, el 1999 es discutia, i molt, si el tercer mil·lenni començava l’any 2000 o bé el 2001. Hi havia un ambient expectant, amb sentiments que anaven de les ganes de festa a l’angoixa pel temut efecte 2000, que havia de fer embogir tots els aparells programats informàticament que no reconeguessin el canvi de mil·lenni, amb conseqüències catastròfiques.

Per sort, això no va passar, i els primers minuts de l’any 2000 van ser de festa grossa. Excepte, és clar, per al protagonista de Futurama, Fry, un repartidor de pizzes de Nova York que té la desgràcia –o la sort– de quedar tancat en un càpsula criogènica justament l’última nit del 1999. Fry, un looser sense gaires expectatives a la vida, es desperta mil anys després, en un futur que sembla que li ofereix tota mena de possibilitats... per acabar convertit novament en un repartidor, treballant per a una empresa de missatgeria interplanetària.

La gràcia de Futurama –que es pot veure en obert en diversos llocs web– és el seu humor peculiar, que tant pot caure en acudits grollers sobre flatulències com recórrer a refinades bromes sobre mecànica quàntica, religió, política mundial, astronomia… Tampoc hi falten picades d’ullet a altres sèries –en especial a Los Simpson– i també a llibres, pel·lícules, còmics i cançons. Gairebé en tots els capítols s’amaguen homenatges. Així, en un dels de la primera temporada, per exemple, el malparlat i egocèntric robot Bender, que en el futur és el millor amic de Fry –i que té aquest nom en homenatge al personatge de Judd Nelson a la mítica The Breakfast Club– decideix apagar un despertador doblegant-lo sobre una taula i el resultat és un dels rellotges tous que Salvador Dalí va pintar al cèlebre quadre La persistència de la memòria. En el mateix capítol, Fry i Bender busquen un apartament, i un dels que visiten està format per les escales impossibles d’Escher.

Des de la sèrie dels noranta Ally McBeal, fins a clàssics del cinema com Stars Wars i El resplador, passant per Babe, el porquet valent i Shrek, les referències són interminables i subratllen unes trames hilarants fins al punt de l’absurd. Futurama, però, no va tenir prou èxit per durar a la cadena Fox més enllà des les primeres quatre temporades.

Posteriorment, la va recuperar Comedy Channel, que en va emetre tres temporades més entre el 2009 i el 2013, fins que va ser definitivament cancel·lada i els seguidors es van haver d’acomiadar dels personatges que acompanyen Fry i Bender en les seves aventures: Leela, una ciclop mutant forta i decidida que és l’única persona competent de l’empresa de missatgeria; el professor Farnsworth, propietari del negoci i un científic tan brillant com senil, i el divertidíssim doctor Zoidberg, un alienígena semblant a un crustaci que fa de metge tot i no tenir ni idea d’anatomia humana.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)