Pantalla

Protagonista estel·lar

La Lluna també és una estrella. No en el sentit astronòmic, sinó al cinema. De Méliès al darrer documental sobre l’Apollo 11, ha omplert la gran pantalla de grans històries

La Lluna és el cos celeste que veiem amb més claredat. El sol és l’astre rei, sí, però brilla massa com per poder-lo mirar directament. Ella, en canvi, és sorprenentment variable als nostres ulls. La mirem i sembla que ens miri. I en aquest joc de mirades es dispara la imaginació.

La Lluna ha estat present en tot tipus de representacions artístiques des dels inicis de la història: des dels homes de les cavernes que gravaven les seves fases en ossos d’animals fins a les pel·lícules en tres dimensions. I sens dubte a la gran pantalla és on llueix millor.

inspiradora

Fer un recull de pel·lícules inspirades o que tenen a veure amb la Lluna és complicat, i segur que tothom té la seva preferida. Quan és plena la relacionem amb les llegendes dels homes llop, que tenen tota una filmografia a part. Però també és el teló de fons perfecte en històries romàntiques –James Stewart va regalar la lluna a Donna Reed a Que bonic és viure– i ha ajudat a crear fotogrames inoblidables, com E.T. i Elliot volant davant seu en bicicleta. Les pel·lícules que recollim en aquestes pàgines són només un petit tast de les que tenen la Lluna com a protagonista. I atesa l’efemèride que es commemora aquests dies, l’encapçala el documental Apollo 11, una reconstrucció del que va passar ara fa cinquanta anys que deixa l’espectador clavat a la cadira.

Material de la NASA inèdit i restaurat

Alguns crítics han dit que es tracta no del documental de l’any, sinó de la pel·lícula de l’any. El director, Todd Douglas Miller, ha revisat les més de 10.000 hores de vídeo i àudio de la missió per poder condensar en noranta minuts el viatge de l’Apollo 11. Triades, restaurades i editades, aquestes imatges han donat lloc a un espectacle fascinant, que narra sense cap interferència l’arribada de l’home a la Lluna. Així, les imatges són tan potents i tan intenses que Miller va optar per no afegir cap veu en off que fes de guia per a l’espectador. Tampoc va incloure cap entrevista posterior amb els protagonistes, ni cap recreació dels fets. Els únics comentaris que se senten provenen de fonts d’aquella mateixa època. El resultat, un gran espectacle cinematogràfic i una crònica emotiva de l’esforç col·lectiu que va suposar aquella gran fita.

La càrrega que duia Armstrong

Aquest film del director de La La Land està basat en la biografia autoritzada de Neil Armstrong i se centra sobretot en aspectes personals de la vida de l’astronauta. L’accent es posa en la seva etapa a la NASA, entre el 1961 i el 1969, i tracta amb delicadesa un drama familiar: la mort de la seva filla de dos anys i mig a conseqüència d’un tumor.

La Lluna està feta de formatge

El primer curt dels adorables Wallace i Gromit tractava, precisament, d’un viatge a la Lluna. Aquesta obra de culte de l’animació amb plastilina (amb la tècnica stop-motion) va ser la primera aparició a la gran pantalla de la parella més famosa de la factoria britànica Aardman, que va iniciar així un recorregut de gran èxit que va tenir el punt culminat el 2006, amb l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació per Wallace & Gromit: la maledicció de les verdures. En aquella primera història, de 23 minuts, el despistat inventor Wallace i el seu espavilat gos Gromit decideixen passar un dia fent pícnic, però per desgràcia se’ls acaba el formatge (la gran passió de Wallace), així que decideixen viatjar a la Lluna per poder aconseguir una mica de cheddar, ja que en aquest divertit univers tothom sap que el nostre satèl·lit està fet de formatge. Nick Park, el director, va trigar sis anys a acabar el film.

Un miner solitari a la cara oculta

El treballador d’una empresa minera a la Lluna està a punt de finalitzar els seus tres anys de contracte, durant els quals ha viscut tot sol en una base a la cara oculta, només amb la companyia d’un robot intel·ligent. Un accident el porta, però, a fer un descobriment aterridor. Ciència-ficció realista per a un drama sobre la soledat i la condició humana.

El primer de tots els viatges a l’espai

La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història va ser Le voyage dans la lune, del francès George Méliès, i es va poder veure projectada als cinemes l’any 1902. Adaptava de manera lliure les famoses novel·les De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la Lluna de H.G. Wells i de seguida es va convertir en un gran èxit. Era una cinta sorprenent per a l’època, ja que utilitzava per primer cop efectes especials i tenia un argument prou elaborat: un grup de sis astrònoms aconsegueix fabricar un coet que els porta a la Lluna i allà han d’escapar pels pèls d’uns selenites violents. El film va tenir una gran influència i va contribuir a popularitzar les pel·lícules. Aquesta imatge de la Lluna amb el coet incrustat a l’ull és un dels fotogrames més coneguts de la història del cinema.

Per a qui no conegui la història

Tothom qui conegui la història de l’Apollo 13 sabrà com acaba la pel·lícula. Per a aquells que no n’estiguin al cas, és un bon drama, amb les mateixes dosis de tensió i nervis que es van viure a la vida real. Tom Hanks, el protagonista, s’ha declarat sempre un astronauta frustrat i, posteriorment, s’ha involucrat com a productor en altres films sobre l’espai.

Noies negres en la cursa espacial

Basada en la novel·la que porta el mateix títol, explica uns fets reals: la participació de tres matemàtiques afroamericanes en els càlculs de les trajectòries de vol dels projectes Mercury, primer, i Apollo, després. Les protagonistes, que treballaven en una divisió d’investigació segregada, van haver de fer front al menyspreu dels seus col·legues pel fet de ser dones i negres.

Gloriosos astronautes

Basada en la novel·la The right stuff, publicada el 1979 per Tom Wolfe, aquesta pel·lícula mostra els inicis de la carrera espacial i contraposa el paper dels pilots de proves involucrats en l’objectiu de superar la barrera del so amb els primers astronautes escollits per la NASA. També és una aproximació a la personalitat dels set homes del projecte Mercury, uns pilots que van haver de fer valer la seva opinió i que al film es declaren en vaga quan s’adonen que la agència estatal i els polítics els volen enviar a l’espai però sense deixar-los pilotar les naus a ells.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)