Articles

Vic vol ser el planter de la moda

El primer director de la 080, Vicenç Mustarós, crea una escola per impulsar el talent creador independent

Fa dotze anys, la passarel·la 080 començava a Barcelona amb la intenció de donar suport a la moda independent, “que és la dels creadors que controlen tot el procés del que fan, sense dependre de multinacionals, siguin o no joves”, diu Vicenç Mustarós, que va ser ideòleg i director d’aquella aposta innovadora que arribava de bracet del tripartit per substituir una Passarel·la Gaudí que tenia el seu fort en les firmes consolidades. Van aparèixer nous noms, es va fer un showroom a París amb el talent català, hi va haver desfilades en indrets insospitats..., però amb el temps i els canvis polítics, la filosofia de la cita es va anar desdibuixant, fins a acceptar fins i tot cadenes com Mango i Desigual.

En un món en contínua evolució en què la moda immediata s’imposa, i sembla que només hi ha lloc per a les grans setmanes de la moda de París i Milà, Mustarós ha tornat a aixecar el vol amb el mateix esperit del 2007, però “aquest cop des de la guerrilla, perquè els grans muntatges estan en mans dels poders públics”.

L’expert i estudiós de la moda va trobar Meritxell Balmes a Vic, “una ciutat tranquil·la i universitària on els lloguers no són impossibles”, i junts van muntar el Vic Fashion Institute, una estructura que es fonamenta en una escola amb costos baixos per captar talent i fomentar-lo: “Tothom pot aprendre a fer patrons, però la moda és molt més, la moda és cultura.” Basant-se en el model del Fashion Institute d’Anvers, que van iniciar noms com Dries van Noten i Ann Demeulemeester, i que ha tingut relleu generacional, Mustarós vol fer planter. “Si Cruyff no hagués apostat per la Masia, no hi hauria hagut el dream team”, explica, conscient que molt de talent en el món de la moda d’aquest país “ha acabat treballant a Inditex”.

El projecte també preveu fer una revista entre tots i intentar construir un taller de producció amb una associació que treballa amb gent amb problemes de reinserció. No tenen diners, però: ”Hi ha tanta passió que les coses surten, tots treballem molt. Estic molt entusiasmat”, diu Mustarós, que la setmana passada va muntar un primer esdeveniment públic a Vic per presentar la col·lecció conjunta de l’escola i l’obra d’un grapat de creadors que li agraden molt, com Jordi Rafart, 113 Maison, Mesnikovich i Robber Rodriguez. La idea és que tingui continuïtat i que es pugui anar obrint a compradors i creadors de fora. “No és una fashion week habitual, vens i presentes la teva història com vols, estem oberts a passarel·les virtuals, a muntar mercats, a tot.” La idea recorda aquell vell circuit de moda que va enamorar els barcelonins més potents en la prehistòria.

Tot i que Mustarós va sempre de negre i adora Yamamoto, diu que a Vic hi caben tots els estils, sempre que siguin independents. I si apareix una nova Teresa Helbig, amb els seus lluentons i sedes barrejats amb botes militars, també. Fins i tot hi ha lloc per als talents immortals que han guanyat vuit Oscars, com la gran dissenyadora de vestuari Edith Head (Grace Kelly a La finestra indiscreta, per exemple) a qui Mustarós vol retre un homenatge.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)