Articles

El còmic entra al museu

El Museu Jaume Morera de Lleida i el MNAC treballen per incorporar el còmic català en el seu fons d’art del segle XX. El museu lleidatà ha rebut les primeres donacions i el MNAC exposa la història d’‘El Víbora’

RISC
La compra per part d’una entitat privada de Santander de material d’alguns dels autors més representatius ha disparat les alarmes
PRESERVACIÓ
PRESERVACIÓ
El Museu Morera ha rebut un important llegat de Miguel Gallardo i Alfons López

El còmic és cultura. Però fins ara no havia entrat als museus, llevat de petites i puntuals excepcions. Des de fa tres anys, institucions com ara el MNAC, la Biblioteca de Catalunya i el Museu d’Art Jaume Morera treballen en la incorporació als seus catàlegs dels originals, esbossos, publicacions i altres materials d’alguns dels autors i autores més representatius del còmic del segle XX a Catalunya. Especialment, dels anys setanta i vuitanta, quan va esclatar el fenomen del còmic adult, que naixia sovint dels ambients underground fins a esclatar com a fenomen popular i massiu, amb temàtiques socials i polítiques que anaven més enllà del simple entreteniment.

El treball ja està començant a donar fruits. El museu lleidatà ha aconseguit les donacions de material original de Miguel Gallardo, creador conjuntament amb Juanito Mediavilla del subversiu Makoki, i d’Alfons López, confundador de la revista Butifarra! l’any 1975. Tots dos s’han mantingut actius tots aquests anys, i les seves carreres han evolucionat cap a la novel·la gràfica, les col·laboracions en premsa i noves temàtiques i personatges. Amb ells, el Museu Morera està treballant en contacte amb altres il·lustradors, com ara Ramon Boldú (Los sexcéntricos, El Víbora), Trini Tintoré (Bruguera) i Paco Ermengol (ninotaire en la premsa lleidatana des dels anys vuitanta), per començar a bastir una primera representació de l’obra dels dibuixants, il·lustradors i ninotaires que han nascut o han treballat a les comarques de Ponent.

“Volem que la nostra col·lecció trenqui velles jerarquies, que superi la distinció entre alta i baixa cultura. I en això, el còmic, que també és un llenguatge creatiu a reivindicar, té un paper molt important com a part integrant de la nostra cultura visual”, explica el director del Museu Morera, Jesús Navarro. Al seu museu, que està especialitzat en art del segle XIX i XX, s’hi poden trobar expressions artístiques com ara il·lustracions modernistes de Xavier Gosé, però també videoart, creacions tipogràfiques, composicions visuals amb so... “Ara també tindrem el còmic, que és una expressió artística que ens ajuda especialment a explicar tant la cultura de postguerra dels anys cinquanta i seixanta, amb els de Bruguera, com el de l’esclat de la contracultura als anys setanta”, explica Navarro.

Els tècnics del museu estan treballant aquests mesos en la ingent tasca d’endreçar i catalogar l’extens llegat que ja han rebut dels autors Gallardo i López, i estan en converses per assolir el dels altres creadors. Més d’un miler de documents –entre revistes, làmines d’originals, llibres il·lustrats i novel·les gràfiques– formen part de la donació d’Alfons López, i altre tant la de Miguel Gallardo.

La iniciativa de Lleida s’afegeix a la del MNAC i la Biblioteca de Catalunya, que també han mogut fitxa per incorporar el còmic català en les seves col·leccions. El MNAC ha adquirit una primera representació de còmic amb dibuixos d’Enric Sió, i treballa en noves aportacions provinents de la generació de dibuixants dels anys setanta i vuitanta. Coincidint amb l’aniversari de la revista El Víbora, el MNAC va fer una exposició amb originals de Gallardo, Nazario, Marta Guerrero, Martí i Mariscal, entre d’altres. Més de cent portades, 38 originals i fotografies i documentació d’una revista que es va convertir en símbol d’una època i d’un moviment cultural. Catalunya, de fet, ha estat una gran potència en la producció de còmic a Europa, tant infantil com d’adult, i ha concentrat tant la indústria com la producció alternativa i contracultural a l’Estat espanyol.

Malgrat aquests esforços dels darrers anys, l’oblit cap al còmic ha estat la tònica general. Això va provocar que a principi d’estiu es disparessin totes les alarmes per la compra, per part d’una fundació privada de Santander, l’Arxiu Lafuente, de material d’alguns dels autors més destacats de la generació del còmic underground. Una entitat privada també ha creat recentment el Museu del Còmic a Sant Cugat. Els museus públics, que fa uns anys s’hi havien posat a treballar, ara acceleren la feina i mostren que el camí per preservar aquest patrimoni cultural ja està iniciat.

DAVID MARÍN

dmarin@lrp.cat

“Ho veien com una art menor”

“Cap institució ni museu no s’hi havia fixat, m’imagino que ho consideraven com una forma d’art menor”, explica Miguel Gallardo (a l’esquerra), creador del mític Makoki i col·laborador en premsa, també d’internacional. L’any 2007 va publicar una novel·la gràfica sobre l’experiència de la seva filla autista, Maria i jo. Ara ha decidit llegar una àmplia representació de la seva obra al Museu Morera de Lleida, ciutat on va néixer. El mateix ha fet Alfons López ( a dalt, amb Jesús Navarro), amb donació i dipòsit de materials. “Em plantejava què fer amb aquest patrimoni, i la primera opció va ser el Morera: vaig néixer aquí.” López va deixar la ciutat de ben jove i a Barcelona va dibuixar per a Oriflama, Patufet i Mata Ratos i va participar en la fundació de Butifarra!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)