Articles

Per treure’s el barret

Una botiga centenària i una jove creadora aposten pel capell amb força a Barcelona

DE MODA
DE MODA
“Es barrets italians es venen molt, però fa un parell d’any el panamà ha revifat en les vendes d’estiu”

Tot just fa un any Núria Arnau, quarta generació de barreters al front de la centenària Sombrerería Mil de Barcelona, va obrir una nova barreteria a tocar de l’antiga al mateix temps que una jove creadora, Gema Galdón, traslladava la seva a un nou espai del carrer Santa Teresa i la convertia en una moderna hat gallery: “Hi ha venda però també exposició de dissenys, el meu taller, zona de presentacions i actes...”. Igualment, Arnau buscava en el nou local tenir més espai per encabir els prop de 7.000 barrets i complements que atresora i, com Galdón, poder divulgar la cultura del barret amb tallers, conferències i creant sinergies amb altres disciplines.

UNA NOVA OPORTUNITAT

En el seu primer aniversari, les dues estan satisfetes. La seva aventura és bona mostra que el segle XXI dóna una nova oportunitat a una peça imprescindible en altres temps, ara convertida en un complement que marca personalitat. “El primer que hauríem de fer és explicar les diferències entre els models perquè hi ha molta confusió. A vegades et demanen una gorra i volen un Fedora”, diu Arnau que està feliç amb l’expansió i ara treballa en models propis per a la nova temporada amb el seu fill Sergi. A més, que la botiga sigui protagonista d’un anunci televisiu d’un potent banc amb l’actriu Ingrid Rubio “s’ha notat en les vendes”. Tenir més espai els ajuda molt “perquè avui amb la globalització i els viatges et venen a buscar igual un barret d’estiu com d’hivern i els necessito tots a ma”, explica en el seu taller, que també ha crescut.

Perquè Arnau viatja a showrooms alemanys, a fires a París, va a fer cursets, és a la botiga...i també confecciona dissenys personals, una faceta que vol potenciar. “La gent no s’imagina la quantitat de feina que porta fer un disseny de plomes com els de Philip Treacy: s’han de tenyir, treballar...”, reivindica posant com a exemple l’obra del creador de la lligadura de casament de Camilla Parker-Bo·les. En la seva família sempre han compaginat el comerç i la creació. Veient la quantitat de motllos antiquíssims de fusta en forma de cap que hi ha arreu t’imagines a la primera generació de la casa col·locant-hi el feltre a sobre, modulant-lo... Parlem de 1856 (sembla que hi ha una generació anterior de la qual no han quedat referències) quan la botiga, nascuda com a barreteria masculina, era al carrer Hospital a mans de la família Antonés.

Tomàs Antonés adoptarà l’avi de la Núria, Joan Arnau (a petició del seu pare, que va morir jove), i li ensenyarà l’ofici. Quan esclata la guerra civil, el nen tenia 12 anys i s’amagava dels bombardejos en els racons de la botiga, que ja era al carrer Fontanella. Eren temps difícils, van viure moltes carències i subsistien amb comandes com la de fer boines per al govern basc a l’exili,ubicat en el passeig de Gràcia. Durant la dura postguerra Núria recorda com els policies de la propera jefatura franquista venien a buscar barrets Borsalino, i no pagaven. En els anys 50 hi ha un descens de vendes de barrets masculins que fa reaccionar a la mare de la Núria, modista com la seva pròpia mare, que havia cosit alta costura per a la Bella Dorita. En el menjador de casa, amb una cassola de motlle, crearà peces femenines “buscant l’originalitat i la qualitat”.

Tenien 3 màquines de cosir, “l’avi tallava, el pare feia els patrons i la mare cosia”, diu Núria que recorda la seva mare fent pameles als 70 mentre el seu pare viatjava a Itàlia a comprar barrets italians d’alta qualitat. Ja tenien complements i les gorres eren les peces més populars. “Avui també es venen molt, tot i que fa un parell d’anys el panamà ha revifat les vendes d’estiu”, comenta la barretera a qui preocupa el ritme frenètic de la moda: “No tens temps a fer un disseny i ja n’ha sortit una còpia barata”.

Núria Arnau, que ha venut barrets a Francis Ford Coppola, Scarlett Johansson, Robert de Niro i Lou Reed, lluita perquè la dona catalana, de tarannà discret, normalitzi dur barret en moments importants, com un casament “perquè és un toc de glamur que eleva el look”. Igualment pensa Gema Galdón, experta a fer peces exquisides que han lluït en el cap de Patricia Clarkson a La Libreria de Isabel Coixet i que han desfilat amb vestits de Menchén Tomàs o Ailanto. “La gent encara s’atreveix molt poc amb dissenys agosarats, s’ha de perdre la por a que et mirin perquè potser et miren perquè vas genial”.

MARIJO JORDAN

cfilella@lrp.cat

CONTRA PRONÒSTIC

Nascuda a Vilajoiosa (Marina Baixa),Gema Galdón va estudiar Belles Arts i disseny d’interiors. L’any que començava la crisi va obrir la seva primera botiga, Les Catherinettes a tocar del passeig de Gràcia, amb la idea de fer dissenys creatius i originals. Els experts que llavors li van dir que a Barcelona no trobaria clientela i li van pronosticar 3 mesos de vida, una dècada després, fins i tot la criden per fer conferències d’emprenedoria. “Tenia clar que si feia barrets de 20 euros hauria de competir amb les cadenes i perdria”, explica Galdón que ha aconseguit una clientela de dones al voltant dels 40 anys que es volen veure guapes i protegides del sol amb estil.

Galdón també impulsa la recuperació de la confecció amb espart a les terres valencianes, i reivindica el glamur del turbant, fins i tot com a alternativa a les perruques per a dones tractades de càncer. “És una peça chic, còmoda, fresca i bonica, que ens treuen de les mans”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)