Invitació: Bon any no(u)vaveu!
Nil Martín “Al potencial de Vázquez se suma el de Marc Sambola”
Martí Rossell “Dosi mesurada de tristesa sense caure en el melodrama”
Annie Pugnau “Revolucioneu-vos i ompliu les butaques!”
Benvinguts joves de Catalunya, ens plau convidar-vos al nostre propi ritual de començament d’any... al setembre! El rellotge encarregat de donar el tret de sortida és el del campanar de la plaça Major de Tàrrega, destí de pelegrinatge del segon cap de setmana de setembre. Després de les dotze (o més) campanades escèniques concentrades en quatre dies d’emocions, recorreguts i sorpreses, ens unirem a la festa major de Barcelona, on des de fa uns anys les arts de carrer tenen els seus propis espais al MAC Festival. Com que la nit és jove, empalmarem la festa amb l’after de Terrassa, on el TNT ofereix les propostes més experimentals. I a l’octubre, passarem la ressaca a l’Escena Poblenou, a la nova edició del festival RBLS i al dinar d’any nou del Temporada Alta de Girona, on l’àpat s’allargarà fins al desembre.
Si teniu entre 18 i 30 anys i us voleu unir a aquestes o a qualsevol altra celebració novaveu, escriviu-nos a novaveutalta@recomana.cat. Que s’obri el teló i que comenci la festa!
La primera votació del curs l’hem fet l’Annie, el David, la Judit, la Maria, el Martí, el Nil, la Sílvia i l’Alba.
1
3
2
Icona ‘queer’
Joan Vázquez es torna a posar a la pell d’una de les icones de l’escena queer de la Barcelona del segle XX. Ja ho va fer quan va encarnar el transformista Paco Alonso a Paquito Forever, i ara dona veu a José Pérez Ocaña, un artista underground, anarquista i activista de la Transició. A través d’un concert teatralitzat, descobrirem episodis de la seva vida i de la seva tràgica mort. Al potencial de Vázquez l’acompanyen la guitarra de Marc Sambola i la dramatúrgia de Marc Rosich. Una peça que ha captivat el públic —germà d’Ocaña inclòs— per allà on ha passat, des dels Terrats en Cultura fins a la Neukölln Oper de Berlín.
OCAÑA, REINA DE LES RAMBLES
Dolor i poesia
Una gossa en un descampat torna a la Beckett després d’una exitosa rebuda per part del públic i la crítica. Ens trobem davant la duresa i l’angoixa de la mort quan tot hauria de ser l’alegria d’una nova vida. Clàudia Cedó es despulla emocionalment per trencar el tabú de la mort perinatal i il·luminar un dels passatges més foscos de la seva vida: la pèrdua d’un fill. Belbel n’assumeix la direcció i fa coincidir magnífiques interpretacions. El desdoblament de la protagonista o la gran quantitat de personatges secundaris doten l’obra de situacions corals i humorístiques. El descampat de Max Glaenzel, la llum de Kiko Planas i el so de Jordi Bonet creen un espai que ens fa partícips d’una acció dolorosa però embellida de poesia. Dosi mesurada de tristesa sense caure en el melodrama. Imprescindible.
UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT
Escac a l’urna
La companyia La Danesa recupera l’adaptació de la novel·la del Premi Nobel José Saramago del Grec 2018. Estem davant d’una aposta segura, amb experiència, voluntat de canvi i anhels d’impacte social: els electors es confabulen per votar tots en blanc, fet que detona el mecanisme de defensa dels engranatges de poder contra els electors. Una reflexió sobre l’organització social del poder, una crítica al sistema polític que encaixa en els debats actuals al voltant de la necessitat d’una democràcia real. Revolucioneu-vos i ompliu les butaques!
ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA