Lletres

Escoles que donen fruit

Més d’un centenar de novetats literàries d’aquest any provenen d’alumnes que han passat per les escoles d’escriptura, les quals han crescut fins a superar els dos mil alumnes

PRODUCCIÓ
Només l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès registra cada any prop d’un centenar de llibres publicats pels seus alumnes PREMI La moianesa Roser Blàzquez debuta aquest novembre amb una obra premiada amb el Pere Calders de novel·la
DESCOBRIMENTS
Marta Orriols i Pol Beckmann són dos escriptors revelació d’aquest any que han passat per les aules de les escoles d’escriptura NO N’HI HA PROU Marta Orriols adverteix que no hi ha miracles i una escola d’escriptura és un pas positiu, però no suficient

Per a escriure bona narrativa (o bona poesia, o teatre, o assaig) cal un talent especial i innat, o és un art que es pot aprendre en centres de formació, amb ofici, estudi i esforç? En el món anglosaxó les escoles de formació d’escriptors fa dècades que existeixen i estan normalitzades. Fins i tot es poden fer estudis reglats de creació literària per a futurs escriptors a les universitats. Els escriptors passen per les aules on altres escriptors, lingüistes i crítics literaris els ensenyen les tècniques de l’ofici, com ho fan els aprenents de músics en un conservatori, o els futurs ballarins en una escola de dansa. En els món llatí, en canvi, ens hem acostumat a mirar la creació com una mena de do natural, que es té o no es té, fent créixer el mite de l’escriptor aïllat, que treballa en solitari per deixar fluir el seu art sense cap influència externa, mètodes o fórmules narratives convencionals que l’allunyen de l’art i formen part de l’ofici artesà.

Darrerament, però, alguna cosa està canviant. La irrupció durant la darrera dècada de les escoles d’escriptura al nostre país està fent néixer una nova generació d’escriptors que opten sense manies per una formació sistemàtica i que, en lloc de considerar el talent com un do natural, el volen educar a través d’un ensenyament formalitzat i sistemàtic. Cada any milers d’alumnes passen per les aules de les escoles i tallers d’escriptura del país. I el resultat són centenars de novel·les, reculls de contes i poemaris que arriben als prestatges de novetats de les llibreries després que les seves autores i autors hagin passat per la formació en l’escriptura.

Així, algunes de les novel·les de major èxit editorial d’aquest any provenen d’escriptors que s’han format, o han complementat la seva formació, en les escoles d’escriptura: Marta Orriols, amb Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi), i Pol Beckman, amb Novel·la (Quaderns Crema), han ocupat les llistes de més venuts dels darrers mesos i han rebut unes crítiques excel·lents. No són best-sellers sortits d’una fórmula apresa, sinó que han sorprès per la seva innovació, qualitat i experimentació. Amb ells, un centenar de llibres editats per alumnes del curs 2018/2019 de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès s’han incorporat a les llistes de novetats. Alguns d’ells amb la faixa d’un premi envoltant la coberta del llibre. La xifra s’ha mantingut constant els cursos anteriors.

tècnica i mirada

“La formació d’un escriptor es basa en tres pilars: el domini de la llengua, el coneixement de la tradició literària i el coneixement de les tècniques narratives, o poètiques, per construir i explicar una història o escriure un poema”, explica Pau Pérez, codirector amb Jordi Muñoz de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. “Les dues primeres tothom dona per fet que es poden ensenyar i aprendre, però la tercera també: ningú no neix ensenyat.” Són tècniques que, segons Pérez, “es poden transmetre i que després cada escriptor filtra d’una manera diferent, a partir de la seva experiència vital, la seva sensibilitat, la seva mirada i la seva inspiració”. La prova, segons els responsables de l’escola, és la gran varietat d’obres que surten cada any publicades per alumnes i exalumnes de l’escola, de temàtiques, estils i intencions ben diferents, algunes de factura clàssica i d’altres trencadores i experimentals. “Una escola de narrativa no és una fàbrica en sèrie, sinó una possible porta d’entrada a un ofici que cadascú exercirà segons la seva pròpia mirada artística”, hi afegeix Muñoz. “Tenim un alumnat molt divers”, explica Lurdes Malgrat, directora de l’Escola de Lletres de Tarragona. “Alguns són alumnes que volien ser escriptors i han acabat publicant novel·les i poemaris, d’altres volen millorar la seva escriptura per als seus escrits personals o professionals, i també hi ha persones que gaudeixen de la literatura com a lectors i lectores i volen conèixer-ne els mecanismes interns.”

“Jo no sé què hauria passat si no hagués passat per una escola d’escriptura –explica Marta Orriols, que amb Aprendre a parlar amb les plantes ha guanyat el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any–, però a mi em va anar molt bé: t’anima, t’envoltes de gent que té la mateixa obsessió que tu per l’escriptura, i em va donar una empenta molt important.” Ella era lectora de novel·les, però va seguir l’itinerari de contes de l’escola de l’Ateneu Barcelonès:

“Em vaig adonar que m’interessaven més i que podia intentar ser una bona contista.” Es va estrenar publicant Anatomia de les distàncies curtes, també amb Periscopi, amb alguns contes que pertanyien a exercicis, i ara ha esclatat com a autora de gran nivell amb una novel·la de la qual ja s’han venut els drets de traducció a mitja dotzena de llengües, entre les quals hi ha el francès, l’alemany, el neerlandès i l’hebreu. Això sí: Orriols no creu que les escoles d’escriptura facin miracles ni que tinguin tot el mèrit en la formació d’un autor: “No tot és tècnica, hi ha alguna cosa més, jo no aplico totes les tècniques narratives que explicaven, sinó que també em guio per la intuïció: molta gent va a una escola per convertir-se en escriptor, però crec que en l’escriptura hi juga molt el talent i la sensibilitat de cadascú.” “Hi pot haver escoles de futbol –exemplifica– però ninguna et farà ser un Messi.”

Aquest mes de novembre es publicarà el premi Pere Calders de novel·la atorgat per la UAB. La guanyadora, la moianesa Roser Blàzquez, s’estrena amb la que és la seva primera novel·la, La volada del pinsà, una obra nascuda en les classes d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. “Durant el curs de narrativa, ens van demanar un exercici en què havíem de descriure un personatge a través del seu entorn: vaig imaginar-me un mossèn, fra Bernat, i el vaig situar en una escena inventada, i la resposta dels companys i de la professora va ser que els feia molta gràcia aquest personatge, que volien saber més coses d’ell i de com continuava la història. I així ho vaig anar fent, en els exercicis següents.” Fins que es va adonar que tenia una novel·la entre mans, i la va treballar seguint els passos proposats per l’escola. La novel·la construeix una trama molt solida en què es compagina la crisi personal i amorosa d’un mossèn, fra Bernat, enmig de les disputes econòmiques entre pagesos i cacics en la Catalunya rural del segle XIX. Va resultar finalista del premi Novel·la Revelació de l’Ateneu Barcelonès l’any 2016, abans d’endur-se el Pere Calders de l’any passat. “Ara continuo escrivint, un altre projecte. Aplico algunes de les eines que vaig aprendre a l’escola d’escriptura, sobretot en el moment de planificar la història, els seus punts de gir, escollir el millor punt de vista narratiu, mentre que d’altres les adapto a la meva manera d’escriure.”

Des d’Andorra, ha irromput recentment en el mapa literari català l’escriptora Ludmilla Lacueva, després de publicar l’any 2014 L’home de mirada clara, amb Editorial Andorra. Es tracta d’una novel·la històrica basada en un personatge real, Charles Romeu, veguer francès d’Andorra durant gairebé mig segle, del darrer terç del segle XIX a principis del segle XX, en un moment clau en la transformació social del Principat cap a la modernitat. Aquesta obra, la va realitzar en paral·lel als cursos de novel·la de l’escola de l’Ateneu Barcelonès. “A més de les tècniques narratives, el que em va anar molt bé van ser els comentaris dels companys mentre avançava el curs i la novel·la, perquè era un personatge i una història, l’andorrana, que jo coneixia molt bé però el públic no.” Després d’aquesta primera incursió, Lacueva ha continuat amb la publicació de Mort de sota zero (editorial Apostroph), una novel·la policíaca ambientada a Andorra, amb un misteri d’estil anglès en què un assassinat en un complex hoteler d’esquí d’un membre de la societat benestant andorra fa anar de corcoll el comissari Cerni Llop, un personatge que s’ha convertit en un dels primers policies andorrans a protagonitzar novel·les del gènere. Des de la seva irrupció en el món literari, també col·labora quinzenalment amb una columna al Bon Dia d’Andorra. “No estic d’acord que el pas per una escola d’escriptura produeixi literatura programada, en sèrie: en la meva experiència, vaig veure com cadascú del meu grup de novel·la construïa històries amb estils, llenguatge i temàtiques ben diferents”, recorda. “Una escola d’escriptura et proposa un mètode i unes eines, però després hi compta la pròpia mirada i la creativitat personal.”

Aquest setembre, durant la Setmana del Llibre en Català, s’ha presentat una altra novetat sorgida de les escoles d’escriptura: Entre murs (editorial Fonoll), de l’escriptora barcelonina Marta Segura. Es tracta d’una novel·la històrica ambientada en la Barcelona del segle XVIII, en la qual topen dos models contraposats, el de l’estament privilegiat i conservador, representat pel personatge de Faust Miralpeix, membre d’una confraria religiosa, i el de Bernat Farrera, que representa una mirada moderna i deslligada de les tradicions, amb la doble moral i la lluita entre la llum i la foscor com a teló de fons. “La història va néixer per casualitat: havia de triar un tema de novel·la durant el curs, i just en aquell moment estaven restaurant la Casa de la Sang, a Barcelona. Vaig documentar-me sobre la seva història, i vaig descobrir material que em cridava per a fer una novel·la.” La va treballar durant la seva estada a l’escola d’escriptura, completada després amb la tutoria de la professora Muriel Villanueva. “Hi ha eines narratives que van bé, d’altres les adaptes segons les necessitats de la història o el teu propi estil”, explica Segura. Ja ha escrit una segona novel·la, que espera editor, i comença a treballar idees per a una tercera. “Jo venia del món de la música, de la composició. Però veia que hi havia coses que necessitaven altres canals d’expressió, i per això vaig apostar per la literatura i vaig acudir a una escola d’escriptura.”

El mateix va fer Raül Garcia i Aranzueque, periodista (treballa al diari El Punt Avui) que va pensar que no n’hi havia prou amb saber redactar i va voler complementar la seva formació en narrativa literària. El fruit és la novel·la Fora de registre (Gregal), una obra que, a través de les vicissituds personals, amoroses i laborals d’un càrrec mitjà d’una empresa barcelonina d’arts gràfiques en decadència, mostra amb tocs irònics les diferències socials i les bombolles culturals que conviuen en la societat catalana. “Jo abans escrivia literatura per a mi, tal com rajava, sense autodisciplina, i el pas per l’Ateneu Barcelonès em va aportar dues coses: trobar l’estímul a través de compartir projectes amb els altres companys i també un mètode que més o menys he adaptat a les meves necessitats i al meu estil.”

UN PAÍS QUE S’HA POSAT A ESCRIURE

És un fenomen encara en creixement, amb l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès com a buc insígnia de l’ensenyament de l’escriptura en aquest país, i una de les referents a Europa. Creada fa 21 anys, aquest curs té uns 2.200 alumnes en les diferents modalitats d’ensenyament, presencial i en línia. El fenomen s’ha estès a tot el país, amb escoles i tallers diversos. Hi destaquen el Laboratori de Lletres, també a Barcelona; l’Escola de Lletres de Tarragona, creada com a associació cultural sense ànim de lucre; l’Aula d’Escriptura de Girona, i l’Escola d’Escriptura de Lleida, tot i que temporalment sense activitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)