Teatre

NATÀLIA CHOCARRO

CRÍTICA DE DANSA

“Ja ho deia Calvino!”

PAPER IMPRESCINDIBLE
“Necessitem les arts per enfortir-nos, i la crítica hi contribueix”
NOVA MIRADA
“La crítica sentenciadora d’abans ha donat pas a la multiplicitat de què ens parlava Italo Calvino”

La crítica és un tipus d’informació que acostuma a causar molt respecte entre les companyies i (en menor mesura, a Catalunya) els productors. Davant la seva desaparició generalitzada als mitjans convencionals, Chocarro demana responsabilitat als lectors que la troben a faltar.

Què passaria si no hi hagués crítica? És un element extern a l’espectacle.
La crítica és una eina de comunicació que es proposa promoure i testimoniar una manifestació artística que acompleix –com tots sabem– una funció social. Amb la lectura d’una crítica, l’espectador es converteix en “portador” d’uns atributs amb què, coincidint o no, se situa al llindar que limita els dos mons. En certa manera és com la famosa novel·la de George Pérec La vida, manual d’ús, en què l’escriptor elabora històries dins d’històries i crea diferents nivells de lectura...
Els mitjans escrits han abandonat, majoritàriament, la crítica. Ara ocupa un lloc més residual que abans de la crisi....
Efectivament, la crítica ha desaparegut de bona part de la premsa escrita i ho fa –i això és el més preocupant– sense fer cap fressa. En aquesta situació, caldria que reflexionéssim per tal de trobar possibles respostes. Al meu entendre, la globalització i la immediatesa mediàtica del món tecnològic han “engolit” certes formes de coneixement que requerien una atenció més pausada. Amb això no vull dir que hagin desaparegut, han estat substituïdes o transformades. D’altra banda, considero que els espectadors també tenen una responsabilitat, i haurien de reclamar una major atenció als mitjans, tots en som responsables en major o menor mesura...
Hi ha una confusió entre la prescripció i la crítica.  Molts mitjans han decidit arraconar la crítica i només dedicar-se a recomanar.  Sense haver d’enfrontar-se amb possibles anunciants...
Torno al que comentava anteriorment, la recomanació està molt bé i ha de cobrir unes necessitats concretes, si bé té poc o res a veure amb la crítica, però. Com bé assenyales, la situació que travessen bona part dels mitjans de comunicació agreuja, encara més, la situació, ja que no oblidem que sovint els grans equipaments –públics o privats– són els principals clients de la secció de cultura...
Les xarxes socials fan que quan una obra no agrada, simplement, no se’n facin retuits. Els canals de difusió són molt menors. En realitat, però, és pervers. Perquè una productora amb recursos podrà col·locar molt més un espectacle discret a les xarxes que no pas una sala emergent un muntatge preciós...
Sí, és clar, amb les xarxes socials passa el mateix, amb l’agreujant que tenen la capacitat de multiplicar-se per mil en qüestió de segons...
Avui els blogs han democratitzat la capacitat de donar l’opinió, però fan molt més complicat tenir uns referents clars, unes opinions contrastades...
Totalment d’acord, els blogs són canals de comunicació oberts en què podem trobar reflexions i anàlisis de diferents nivells de coneixement, així doncs, màxima responsabilitat per a l’usuari...
És bo potenciar el sentit crític de l’espectador. Perquè pot sortir empipat d’un espectacle, però molt més feliç d’una peça amb la qual hagi connectat. És com posar més o menys sal a un plat...
Entenc la crítica des d’aquest mateix punt de vista, i aquí és on rau, per mi, la seva significació. La crítica bascula entre el coneixement de la disciplina i les percepcions, entre la metodologia i les emocions que tota manifestació artística conté. La crítica és un passadís infinit de portes translúcides de vidre on la nostra mirada i el seu bagatge permeten traspassar el llindar…
Fins a quin punt és bo per a l’espectador conèixer els crítics. Que ells siguin el far en què fondegen el vaixell...
L’apropament entre el crític, el públic i el coreògraf és quelcom habitual en alguns centres de dansa, una experiència que permet posar en comú tots aquells elements que formen part del procés creatiu. Aquesta iniciativa és molt enriquidora per a totes les parts implicades.
La crítica, abans, era molt més concloent. Ara es donen opinions procurant posar en valor els espectacles. La crítica ja no sentencia, sinó que exposa un punt de vista extern.
Efectivament, en certa manera la crítica categòrica i sentenciadora d’abans ha donat pas a una altra manera de fer que tracta de construir el discurs obrint-se a altres disciplines i referents plàstics. El món contemporani és multidisciplinari i transversal, una gran xarxa de circuits interconnectats, la multiplicitat de la qual ens parlava Italo Calvino.
El professional crític no viu de la crítica. Això fa que convisqui amb altres feines. És una oportunitat per vincular, en el seu cas, les arts plàstiques amb la dansa. 
El fet que la meva professió sigui la d’historiadora de l’art i que em dediqui a l’art contemporani és quelcom enriquidor ja que, com et deia, em permet establir connexions entre disciplines artístiques en què l’especificitat pròpia nodreix el conjunt...
Com es pot vincular el moviment amb les arts plàstiques estàtiques? Quina importància hi ha que la crítica doni uns referents per facilitar una línia de comprensió a l’espectador?
La dansa i l’art contemporani veuen d’unes mateixes fonts. El desassossec en què es troba immers l’ésser humà després de la Segona Guerra Mundial, la caiguda de les grans veritats, com l’estat, la nació o la religió, deixen l’home orfe de valors i referents, i cal, aleshores, trencar amb tot allò establert –la desconstrucció– per tal de tornar a configurar un nou entorn, que és exactament el que fan les avantguardes. La dansa, com l’art, necessita, així, trencar amb qualsevol empresonament per construir des d’un nou posicionament…
Avui els referents marquen molt el bagatge cultural d’un crític. Això fa que connecti millor amb els que comparteixen aquest bagatge, que va del món plàstic al filosòfic o a les sèries de televisió... Fins a quin punt un crític es deixa contagiar per la veu creadora de l’artista?
El crític, com l’artista, és permeable a tot allò que l’envolta; com més han vist els nostres ulls, més aprèn la mirada... El crític actua com a emissor; com més coneixement té, més pot afinar en la seva interpretació...
Una crítica és una opinió d’una creació. També ha de perseguir un codi creatiu que el vinculi amb la coreografia?
El codi creatiu és quelcom subjectiu, que s’ha anat forjant amb la mirada. El fet de conèixer la trajectòria d’un coreògraf o d’una companyia ens atorga un bagatge del qual és impossible desprendre’s, per això esdevé una cosa necessària. La crítica actua com a treball de camp que ens permet comprendre i sentir allò que els creadors ens transmeten. En el coneixement de les arts escèniques i de l’art en general es troba la nostra existència, la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, les nostres pors i els nostres triomfs... Necessitem les arts per enfortir-nos, i la crítica hi contribueix.

JORDI BORDES

jbordes@elpuntavui.cat

de perfil

Des de fa pocs mesos, és la firma de referència a El Punt Avui de la crítica de dansa. És prudent en les seves valoracions i sempre enllaça amb línies de fuga que es desplacen cap a la literatura o, sobretot, les arts plàstiques. Persona propositiva, sempre procura d’arribar a tot. Se la veu disfrutar amb el que veu i amb el que escriu. Té una mirada lúcida sobre la crítica i posa deures tant als lectors (que potser no van a veure espectacles) com al públic i als crítics en particular. Ho fa sense imposicions, amb un raonament clar que cau pel seu propi pes. Aquesta és la penúltima entrevista de la sèrie Bambolines, que s’acabarà amb l’arribada del 2020, amb què hem volgut fer evident que darrere els espectacles hi ha molta més gent treballant, a banda de l’autor, el director i els intèrprets. Arriba just quan Tiago Rodrigues va fer un homenatge als apuntadors a Sopro, al Temporada Alta. Bambolines va començar entrevistant l’apuntador del Liceu, precisament.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor