Un segle d’història en un hotel

El Palace de Barcelona va obrir les portes com a hotel Ritz ara fa just un segle. Van ser Francesc Cambó i Gonzalo Arnús els que van convèncer César Ritz perquè construís un dels seus prestigiosos establiments en una ciutat que, amb una burgesia enriquida en la Gran Guerra, frisava per ser cosmopolita. La inauguració va ser discreta, perquè el 1919 va ser l’any de la gran vaga general, que es va iniciar a l’elèctrica la Canadenca, però des del primer moment no hi van faltar clients notables, es va convertir en centre de reunió de la societat catalana i va assolir un gran èxit durant l’Exposició Universal del 1929.

En els anys trenta, s’hi celebraven banquets sibarites, i García Lorca hi llegia el seu Poeta en Nueva York. Testimoni de la història, pels seus salons han passejat tant el mariscal Pétain i Heinrich Himmler –que va saludar des d’un balcó pocs dies després de l’afusellament de Lluís Companys–, com Mikhaïl Gorbatxov, a qui el veterà conserge Francisco Racero recorda com una persona “molt amable”; o el violinista Bernard Hilda, de qui es diu que va teixir una xarxa d’influències en les tertúlies del Ritz que va salvar molts jueus. L’hotel també va ser refugi antiaeri, i el 1936 es va convertir en menjador social. Hi han dormit escriptors com Josep Pla, s’hi han celebrat els Premis Nadal i també la gala de la guia de les estrelles Michelin 2012, la primera sense el Bulli. I el glamur, és clar, també hi ha brillat. Des d’Ingrid Bergman, que hi va ser amb Roberto Rossellini quan va fer l’obra Joana d’Arc al Liceu el 1954, fins a Sofia Loren, que hi va presentar la seva biografia i va rebre, en lloc d’un ram de flors, una mortadel·la (perquè havia fet un film amb aquest nom el 1971), la llista és interminable: Cary Grant, Rock Hudson, Frank Sinatra, Maria Callas... En una de les seves suites (amb banyera d’estil romà), la Caballé i Freddie Mercury van començar a entonar la popularíssima Barcelona dels Jocs, Ronnie Wood i Woody Allen s’hi han allotjat i també han tocat al seu club, i Michael Jackson hi va intentar passar desapercebut entrant sempre pel garatge.

Tanmateix, si hi ha dos personatges associats al Ritz, aquests són Xavier Cugat i Dalí. El músic s’hi va instal·lar els últims anys de la seva vida, amb el seu magnífic Rolls Royce a la porta, els seus mitjons vermells (per una aposta perduda) i la seva troupe; i el pintor, que hi passava temporades, hi va celebrar unes quantes i impactants performances: des de pujar un cavall blanc dissecat per les escales per regalar-li a Gala, fins a ficar en una banyera plena de cargols dues models per fer un anunci de joies. “Quan no era tan conegut, Dalí va proposar pintar-hi un sostre i li van dir que no”, recorda Racero lamentant l’oportunitat perduda.

El Palace (que va perdre el nom de Ritz per una disputa de drets el 1996) es vol obrir ara més que mai als barcelonins, i per això el seu nou director, Jean-Marie Le Gall, vol convertir al gener la bella terrassa Diana en un xalet alpí per prendre fondues. L’hotel ha celebrat l’aniversari amb un sopar en honor a Dalí, una exposició i l’edició d’un llibre commemoratiu amb les imatges que persones anònimes els han enviat de moments viscuts al clàssic edifici de la Gran Via. En trobem una de recent del bateig dels tres fills de Cesc Fàbregas i Daniella Semaan, però no n’hi ha cap d’un casament molt mediàtic, el de Pilar Rahola el 2001, que sempre explica divertida com una republicana de pro va viure la seva nit de noces en una magnífica suite reial.