Lletres

Mig segle després

‘L’Avenç’ ha publicat el ‘Debat sobre (la) cultura catalana’ que va tenir lloc l’any 1967. Amb motiu de la publicació del llibre, el mes passat es va celebrar un altre debat en què van participar cinc dones

Com que les dimensions del present no deixen d’augmentar, el passat s’ha reduït a una ombra llunyana al fons del retrovisor. Per això cal agrair que L’Avenç hagi publicat el Debat sobre (la) cultura catalana que va tenir lloc l’any 1967.

Mig segle després, el primer que sobta és que tots els ponents fossin homes: Josep M. Castellet, Josep Ferrater Mora, Joan Fuster, Joaquim Molas i Baltasar Porcel. En canvi, la procedència era prou variada, ja que no només hi estaven representats el Principat, el País Valencià i les Illes, sinó que Ferrater Mora vivia a l’estranger des de la guerra. Les edats cobreixen un espectre prou ampli, dels 30 anys de Porcel als 55 de Ferrater Mora (ara tots cinc són morts).

Amb motiu de la publicació del llibre, el mes passat es va celebrar un altre debat en què van participar cinc dones d’entre 40 i 59 anys, només dues de les quals (Àngels Margarit i Mercè Picornell) nascudes als Països Catalans, ja que Simona Skrabec prové de Ljubljana, Najat El Hachmi de Nador i Maria Bohigas de l’exili de París (constatem l’absència del País Valencià). Es manté la preponderància de la reflexió sobre la creació, si bé s’incorpora la dansa i la literatura comparada, que substitueixen el realisme social de Castellet i Molas. Però potser el més important és que la trobada d’ara no respon a l’autoconvocatòria, de manera que l’amiguisme ha disminuït. En fi: el debat no es va produir en un xalet de Baltasar Porcel, sinó al CCCB, moderat per Esther Vera, directora de l’Ara, i el podem visionar a Youtube sense esperar que algú el transcrigui al cap de mig segle.

Si comparem els dos debats, de seguida ens adonem que el to del 1967 era més optimista. Llavors el català era més viu, els efectes acumulatius de l’escola franquista, la censura i el monolingüisme oficial no resultaven tan aclaparadors; fins i tot es tenia en compte el Rosselló, avui desaparegut del debat. El futur somreia, fins i tot a Joan Fuster: “Tot això de la llengua, evidentment amb la televisió i quatre coses més, i l’escola; el país es recupera ràpidament.” Algun participant preveia una confederació de Països Catalans.

Una altra diferència és que la trobada del 1967 va durar dos dies, i la del 2019, una hora. Fa cinquanta anys, van abundar els enfrontaments dialèctics, no només entre els participants, sinó també amb escriptors i intel·lectuals absents, citats amb nom i cognoms. En el debat del 2019, en canvi, les discrepàncies van ser mínimes, ja que les participants procedien per acumulació d’arguments més que per enfrontament dialèctic. El 1967 es va parlar amb profusió d’èpoques anteriors, però el 2019 no es va parlar del debat del 1967. Som aquí: els egos, la història i la ironia tendeixen a desaparèixer, substituïts pel consens, el present i la inclusió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)