Aire fresc per al TNC, si us plau!
Mar Panyella i Bonet “Els personatges i els actors encaixen com l’anell al dit”
Judit Martínez Gili “Commou perquè és quotidiana i, sent-ho, és sincera”
Annie Pugnau “Desitjar l’amor(t) és un crit a la vida, al misteri del que vindrà”
Al gener s’ha obert la convocatòria per a la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya. La nova direcció es mantindrà fins al 2027. És una oportunitat única per obrir les grans portes i finestres del teatre i omplir-lo d’aire fresc. És el moment de fer un gir; convé renovar. Darrerament, s’ha treballat molt perquè el teatre evolucionés al mateix ritme que la societat, i el nou TNC hi ha de seguir treballant. Convé que una capitana valenta i lliure de prejudicis agafi les portes i finestres del TNC i aporti noves idees i ventili cada racó del teatre per repensar-lo. Cal un teatre obert a Catalunya que sigui l’eix vertebrador d’un territori ric culturalment. Un projecte que vagi més enllà d’un gran teatre. Serà possible si el talent jove creu que ho pot fer, perquè pot. Serà possible si les directores creuen que ho poden fer, perquè poden. Des de Novaveu encoratgem un TNC que tingui en compte diverses sensibilitats i la mirada posada en el futur. Perquè el canvi és possible i perquè no volem que hi segueixi havent els mateixos aires durant sis temporades més.
El podi del mes de febrer l’han votat l’Anna, l’Alba, la Judit, la Júlia, la Mar, la Maria, el Nil i el Martí.
1
3
2
L’amor en la crisi dels 40
L’obra s’ha instal·lat a l’escenari de La Villarroel per refrescar la sala amb una comèdia musical sobre l’amor i sobre la crisi dels 40. Ivan Massagué i Marta Bayarri donen vida a uns personatges que els van com l’anell al dit. La proposta està acompanyada d’un repertori de Gordon McIntyre que Aurora Bauzà i Pere Jou han adaptat per convertir-lo en banda sonora. Amb direcció encertada de David Selvas, és una oportunitat per veure un text de David Greig, un dels dramaturgs britànics contemporanis amb més reconeixement.
AQUELLA NIT
Consciència necessària
La Júlia viatja a un camp de refugiats durant quatre mesos per ser voluntària. Allà descobreix que les normes, les grans esperes i els petits canvis són el dia a dia. Aquest és el retrat que la companyia La Viciosa ha volgut fer amb aquest muntatge. Commou perquè és quotidiana i, sent-ho, és sincera. El teatre petit permet reconèixer detalls de llum i gestos en un espectacle que combina àrab, anglès i català. Les emocions de la protagonista i sobretot de dues persones refugiades deixen en l’ambient la por, però també la impotència i la incertesa davant d’una situació que no han escollit viure i que passa a dues hores d’avió de casa.
ALYAHAT O LA SUMA DELS DIES
Recordem-nos d’estimar
La Beckett ens enfronta amb la mort, aquest cop amb un text d’Helena Tornero, que vincula els aparentment oposats “amor i mort” en un context de misteri: el demà. Sota la direcció d’Aleix Fauró, la companyia La Virgueria portarà a escena la vinculació d’Eros i Tànatos. I és que, per quin motiu hauríem d’estimar-nos si no hem de morir? Desitjar l’amor(t) és un crit a la vida, al misteri de l’esdevenidor. Estem ansiosos que “demà” se’ns faci present. I vosaltres, què espereu del “demà”? Avui encara podeu comprar l’entrada però demà potser...
DEMÀ