Articles

Supervivència cultural

El sector de la cultura s’ha unit per primer cop en una plataforma, Actua Cultura 2%, per reclamar més pressupost i fer que el teatre, l’art, la música i els sectors audiovisual i editorial i puguin viure amb dignitat

ISABEL VIDAL
“Catalunya ha estat sempre líder cultural i ara no ho és; no per manca de talent, sinó perquè el creador ha de marxar a fora” ACTUA CULTURA 2% “Aquesta taula ha d’evitar que, hi hagi qui hi hagi de conseller de Cultura, vagi dient que sí a tothom però sense tenir els diners”
ACTUA CULTURA 2%
“L’administració
ha de vetllar per tenir ciutadans cultes, ciutadans preparats i, per tant, ciutadans més lliures”
ISABEL VIDAL
“Hem decidit anar plegats perquè tots tenim forats a les camises; hi ha molta precarietat i poca sortida professional, perquè el teixit es va debilitant”

Catalunya viu una situació “d’emergència cultural”. Així ho creuen el 98% de les empreses culturals del país, que des de fa uns mesos han decidit fer una acció insòlita fins ara: unir-se i anar tots a l’una per reclamar unes millores que s’han de sostenir sobre dues potes: més pressupost per al sector i un canvi de paradigma per part de la Generalitat, que posi fi a “la falta de consideració per la cultura”, diu Isabel Vidal, una de les portaveus d’Actua Cultura, que és el nom que ha pres aquesta plataforma que agrupa la gran majoria de les empreses culturals del país i que reclama el 2% del pressupost de la Generalitat perquè puguin sobreviure amb la dignitat amb què les arts escèniques, el sector editorial, les arts plàstiques, la música i el sector audiovisual ho fa en altres països. Només un exemple: a Catalunya, la inversió per habitant en cultura és de 30 euros a l’any. Una xifra molt allunyada dels 880 euros que reben a Dinamarca o dels 233 que rep cada italià. “Els polítics haurien de sentir vergonya d’estar posant 30 euros per persona i any; et comparis amb qui et comparis, és molt poc”, diu l’editor Joan Sala, un altre dels portaveus d’Actua Cultura, juntament amb els representants dels altres àmbits culturals: Eva Faustino (sector musical), Montserrat Bou (sector audiovisual) i Joan Anton Maragall (sector de les arts visuals). “Fa massa anys que acceptem aquest infrafinançament i no l’hauríem d’haver acceptat.”

“Ens hauríem d’haver plantat abans”, reconeix Isabel Vidal, la portaveu de les arts escèniques. Calen, diuen, més diners, però també la regulació de polítiques de planificació que activin el consum cultural i la creació de públics. En els pressupostos per a aquest 2020 que el govern de JuntsxCat i ERC han entrat al Parlament hi ha una lleugera millora, però ”insuficient”. I amb ball de xifres inclòs, ja que Actua Cultura critica que la Generalitat ha emprat un mètode de càlcul diferent al d’anys anteriors i, en realitat, el pressupost per a Cultura no és de l’1,1% dels comptes totals, com ha anunciat el govern, sinó de menys del 0,75%. Encara molt lluny, doncs, del 2% desitjat. En números globals, la Conselleria de Cultura ha anunciat que el pressupost per a Cultura és de 301,8 milions (36 milions més que en el pressupost anterior), mentre que l’aspiració d’Actua Cultura seria arribar als 840 milions. La plataforma alerta que les xifres que ha donat la conselleria estan velades pels canvis en la metodologia de càlcul: “Les xifres es poden donar de moltes maneres, però la realitat és la que és. Com que tots els que estem a Actua Cultura gestionem empreses, sabem que una mateixa xifra pot ser una gran notícia o una mala notícia, segons com l’expliquis i en referència al que l’expliquis. L’únic que demanem és que no se’ns enganyi”, assenyala Vidal. “Si hem de canviar el mètode de càlcul, doncs canviem-lo, però llavors serem Actua Cultura 4%”, rebla Joan Sala. L’enuig s’agreuja amb la comparació amb altres països: Dinamarca destina el 3,4% del pressupost a la cultura; Holanda, el 2,7%; França, el 2,5; Portugal, l’1,8%, i Andorra, l’1,3%.

Sigui com sigui aquest ball de números, amb els nous comptes a la mà, cada català rebrà ara una inversió de poc més de 38 euros a l’any per a cultura: “A algú li sembla que amb això s’arreglarà alguna cosa? Em sembla que no, igualment és una misèria”, contesta Sala.

El de Cultura és l’únic departament que no retorna a la dotació del 2010, “la qual cosa indica de manera clara i precisa la poca importància que li donen els nostres representants polítics”. És més, Sala destaca: “En aquests moments el pressupost del Departament de Cultura és del 50% del que era l’any 2008. Aquell any teníem el doble, en euros constants, del que tenim ara.”

Actua Cultura ha començat a posar el dit a la nafra de la Generalitat, però avisen que després pressionaran també el Ministeri de Cultura i els ajuntaments: “Evidentment, el Ministeri també té uns pressupostos que no són gens dignes. I pel que fa a les entitats locals, cada ajuntament és diferent. Un cas és Barcelona, que té un pressupost determinat d’un 5%, i un altre és, per exemple Olot, que hi destina un 12%, mentre que d’altres no hi posen gairebé res”, explica Isabel Vidal.

Cadascun dels cinc àmbits de la cultura pateix l’infrafinançament de manera particular, encara que, grosso modo, el problema sempre és el mateix. “Tots partim d’un mateix problema, que és que, d’una banda, no hi ha un bon finançament per a la cultura, i que arrosseguem aquesta situació des de fa molts anys. I d’altra banda, una falta de consideració per la cultura que ve traduïda per aquest baix pressupost, però també en temes legislatius, de protecció, d’impuls, de promoció, etc. S’està fent molt poc per difondre, protegir i impulsar el nostre actiu cultural, en general”, diu Vidal.

Els portaveus de la plataforma posen exemples per a cada gremi. Pel que fa als artistes plàstics, en els últims setze anys la Generalitat ha invertit 500.000 euros en la compra d’obres d’art: “La Generalitat té una obligació de protecció sobre els seus artistes. Qualsevol persona que estigui vinculada al món de l’art sap que 500.000 euros, que dividits en setze anys són poc més de 30.000 euros l’any, no són res”, indica Joan Sala. Pel que fa al sector del cinema, “des de fa uns anys els creadors no poden liderar cap pel·lícula; es poden associar amb altres produccions, però com un soci més que no pot ni imposar l’idioma, ni els actors ni res; només coproduir”. En música, “els principals festivals ja estan en mans de capital estranger”. Les arts escèniques tampoc no van millor: “Si les coses continuen així, ens trobarem que només hi haurà musicals i obres en castellà, perquè és l’única cosa que és rendible per si mateixa; si no generem més públics que vagin a veure obres en català i de qualitat, això s’enfonsa.” I sobre el sector editorial, Catalunya ha liderat des de sempre la producció editorial en castellà: “Ja no parlem del català, sinó del castellà, i cada vegada ens anem aprimant més; aviat arribarà la notícia que Madrid ens ha passat al davant en el lideratge de producció en castellà”, diu Sala. “Entristeix molt el fet que Catalunya ha estat sempre líder cultural, i ara no ho és; no per falta de talent, ni d’idees ni de ganes, és perquè el talent, malauradament, no es mou en aquests moments per oportunitats artístiques, sinó que es mou per oportunitats de feina”, lamenta Isabel Vidal. La realitat és que el creador ara “ha de marxar” de Catalunya: “perquè no hi ha oportunitats de treballar”: “El talent s’hauria de moure per oportunitats artístiques, exclusivament; és a dir, per expandir-se artísticament, i perquè hi ha llocs on se’l vol conèixer, no perquè aquí no trobi sortida. I això encara és pitjor, perquè si no has liderat mai en l’àmbit estatal o europeu, doncs anem fent; però quan has perdut aquest lideratge i t’adones que l’has perdut i encara vas a pitjor... La feina dels artistes ara està a Madrid”, sentencien. Joan Sala posa un exemple sobre la pèrdua de lideratge: “Vint anys enrere, si haguessis preguntat a qualsevol català que et digués els noms de deu artistes plàstics tothom te n’hauria sabut dir si no deu, vuit. En canvi, ho preguntes ara i la gent quan t’ha dit en [Jaume] Plensa i en Perejaume ja pateix per dir el tercer. Què ens està passant? Si fem una mirada sincera sobre el món de la cultura a Catalunya, està patint molt. Perquè en l’àmbit cultural, la població s’està empobrint.”

CULTURA SUBVENCIONADA?

Hi ha un concepte que els molesta, per recurrent i fals: el de “cultura subvencionada”. Isabel Vidal i Joan Sala obren els ulls i contesten ràpid quan parlen de qui diu que la cultura no pot funcionar a cop de talonari de l’administració pública: “No és cert que tinguem una cultura subvencionada. I la prova és que tenim un dels pressupostos més baixos de tots els departaments que hi ha a la Generalitat. I cada euro que s’inverteix en cultura es multiplica molt en el seu retorn, perquè es reinverteix. Ara ens estem repartint les misèries, quan tots els àmbits necessitem ajuts; uns per poder experimentar sense la pressió d’haver de produir i obtenir rendiments, i els altres perquè necessitem el mercat per contrastar-nos, necessitem liderar projectes, poder aconseguir contractar artistes de més nivell i emprendre projectes més grans i liderar continguts. Cadascú de nosaltres té aquesta problemàtica. No estem demanant per les empreses, sinó que estem demanant una consideració en general per la cultura.” I recorden que les empreses i entitats que estan agrupades a Actua Cultura representen un impacte econòmic del 3,5% del producte interior brut del país.

actede protesta

Actua Cultura està preparant per a principis de març un gran acte públic de protesta per fer més visible la seva reclamació i la previsió és que al llarg de l’any, repartida en tota l’agenda cultural i amb accions diverses, quedi palesa la seva reivindicació. El del març “serà un gran acte en què es trobaran els cinc sectors i servirà per demostrar unió i força”, assenyalen.

Mentrestant, també han aconseguit el compromís del vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, d’activar una taula de diàleg entre la Conselleria de Cultura, la Conselleria d’Economia i la plataforma Actua Cultura per millorar el finançament. “Aquesta taula és molt important, perquè és el primer cop que es crea. La taula ha d’evitar que hi hagi qui hi hagi de conseller de Cultura vagi dient que sí a tothom però sense tenir els diners. Ara hem de dir què podem fer tocant de peus a terra, i hi ha d’haver un compromís de Cultura de fer-ho i d’Economia de suportar-ho econòmicament”, assenyalen els portaveus de la plataforma, que afegeixen: “Estem satisfets de la feina que hem fet en dos mesos. Si ens aquest poc temps hem fet aquesta feina, amb un any que falta fins al proper pressupost, del 2021, en podem fer molta més, de feina. Aquesta taula ha de definir com es finança la cultura d’aquest país. I això tindrà efectes clars sobre el pressupost del 2021.”

Davant de tot aquest panorama encara hi ha un altre factor d’alarma: el consum cultural baixa de manera imparable. Falten públics i els creadors no poden viure de la cultura. “Acostumem a donar notícies bones, perquè ens comparem amb les xifres d’assistència de l’any anterior. No ens comparem amb fa deu anys, perquè hem de donar notícies bones al públic; és molt delicat el missatge que envies al públic”, diu Isabel Vidal, però la realitat és que el teatre ha perdut mig milió d’espectadors en deu anys i que el sector editorial va caure un 40% entre els anys 2008 i 2010. I així en tots els altres àmbits. “Tots tenim molts exemples de situacions en les quals es ressent el teixit, es ressent el creador, la cadena de valor, la difusió...” Segons Sala i Vidal, la Generalitat destina 150.000 euros per fer gestió de públic en total, en un any: “150.000 euros és la gestió de públics de la Generalitat de Catalunya! Parlem de 7,6 milions d’habitats i amb 150.000 euros no fas res. Dues campanyes de tele i prou”, lamenten. “Tots tenim problemes. Al final el resultat és que falten públics i els creadors no poden viure de la cultura, perquè ni els artistes de teatre tenen prou funcions a l’any per poder viure, ni els escriptors tenen prou volum de vendes per viure d’això, i al final acabem sent tots uns amateurs. Tindrem un país d’amateurs”, diu Joan Sala. Tant ell com Isabel Vidal destaquen que el camí iniciat ara per capgirar la situació engloba tot el sector: “Pot fer fa la sensació que només volem diners i que no volem parlar de la problemàtica de l’actor que ha de treballar en un bar. No és cert. Cal que s’entengui que això és per a tothom. El problema que tenim tots, sense excepció, és que falten recursos per a la cultura, que no hi ha cap consideració per la cultura, no està en la legislació, ni en la protecció, no hi ha els públics... Les societats creixen de manera diferent si tenen una biblioteca o no la tenen; si tenen un museu o no el tenen.” Ara ha arribat l’hora de fer un canvi: “A part de resistir hem de liderar. Un país com Catalunya, que basa el seu turisme, fonamentalment, en la cultura, no es pot permetre no liderar continguts, per a la gent de casa i per a la gent de fora. Quan, a més, tenim les bases per poder-ho fer: tenim talent, tenim teixit, circuits, situació geoestratègica, capacitat, voluntat i ganes. L’única cosa que ens falta és que se’ns reconegui com a sector i que se’ns doti correctament per fer més coses.” Per Isabel Vidal, “Catalunya és un país cultural, perquè l’ensenyem al món en molts casos gràcies a la cultura, però no hi ha la correspondència en termes ni d’importància ni de pressupost. Com que tots compartíem la mateixa problemàtica i el mateix objectiu, hem decidit anar plegats”, diu Vidal. “Tots tenim forats a les camises”, remarca: “Hi ha molta precarietat i poca sortida professional, perquè el teixit es va debilitant. També hi ha molta part de la cultura de base que s’hi ha adherit, perquè també estan patint la falta d’ajuts per poder tirar endavant polítiques de vertebració social. Els ateneus s’hi han adherit tots.” Alerten que “aquest no és un problema de les empreses culturals, és un problema de la cultura del país”. La cultura, diuen, “ha d’estar blindada”: “L’administració ha de vetllar per tenir ciutadans cultes, ciutadans preparats, i per tant, ciutadans més lliures.”

2%

“La situació política ens perjudica”

La situació política, amb noves eleccions a la vista i amb tot l’enrenou dels darrers anys, va a la contra del sector cultural: “Ens perjudica”, diuen. “Som un país de només 7,6 milions d’habitants, amb una llengua que parlen 8 milions de persones i, per tant, necessitem un plus. Alguns estem defensant la independència, però no sé quin país ens trobarem; no sé si ens reconeixerem com a catalans, amb una llengua i una cultura pròpies”, diu Joan Sala. I afegeix: “Els partits que han estat al govern i reivindiquen la causa independentista són els que haurien de tenir més consciència que la cultura és una base d’aquesta causa independentista, i de vegades són els que menys la tenen.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)