Crítica
Justícia històrica
Un grup d’intel·lectuals i escriptors va voler impulsar l’any 1928 un homenatge a Fabra
Ho va explicar perfectament Pere Quer, el curador de l’obra Homenatge de les lletres catalanes a Pompeu Fabra (1928), el 16 de desembre del 2019, dia de la presentació d’aquest llibre que és fruit d’un exercici de justícia històrica: l’any 1928, un grup d’intel·lectuals i escriptors es va proposar impulsar un homenatge a Pompeu Fabra amb motiu dels 60 anys del Mestre. Però l’època, difícil, i múltiples vicissituds expliquen, en part, que aquells intel·lectuals no se’n sortissin. Diguem també que va prosperar una altra iniciativa que segurament va superar l’homenatge projectat.
Els lectors en poden resseguir la història –fins on es coneix– en el text introductori de l’obra que ressenyem. Hi entren, en l’entramat, set personatges il·lustres: Josep Carner, Josep Maria de Casacuberta, Joan Estelrich, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau d’Olwer, Carles Riba i Antoni Rovira i Virgili.
La crida del 1928, que va arrencar amb força malgrat que ja en sabem el desenllaç, es va adreçar a filòlegs, escriptors, intel·lectuals i científics de totes les disciplines perquè cadascú hi aportés “una flor del seu jardí”. Hi va haver vint-i-sis respostes. Aquí també hi ha un gavadal de matisos, que Pere Quer desgrana amb rigor, ja que arriba a referenciar i publicar dotze textos previstos per a l’homenatge (textos inèdits, doncs, durant més de noranta anys), sis textos apareguts més tard en altres publicacions i onze participacions anunciades però no conservades.
La lectura de tots aquests textos és altament recomanable, tant si es tracta d’escrits que expliquen vivències personals amb Pompeu Fabra (com el text esplèndid de Prudenci Bertrana), com si es tracta d’assaigs sobre aspectes lingüístics (les paraules, per exemple, del tortosí Francesc Mestre i Noé) o sobre aspectes no lingüístics (com l’estudi de Rafael Benet a propòsit de l’escultura d’Aristides Maillol).
Hi ha igualment textos literaris: dos poemes (l’un de Cèsar Ferrater i l’altre, de Carles Grandó), un conte (d’Ernest Martínez Ferrando) i dues traduccions (uns poemes de Robert Herrick, a càrrec de Josep Maria López-Picó, i unes odes d’Horaci, a càrrec de Guillem Colom). En tots els apartats el curador de l’obra dona la informació justa per situar els autors en el context del 1928 i també pel que fa a la relació d’aquests autors amb Pompeu Fabra.
Carles Riba, que va ser membre de la Comissió Protectora de l’Homenatge a Pompeu Fabra, ja ho va advertir pocs dies després de fer-se la crida: hi falten dones! “No ens arriben textos de dones!” I ho va voler corregir proposant alguns noms. Quina llàstima que no se n’hagi conservat la llista.