Teatre

Posar color a la creació

La Nau Ivanow, gestionada per la Fundació Sagrera, que aviat farà quinze anys, treballa per reivindicar els nous formats evitant-ne la precarització i buscant la seva internacionalització

SOMNI
La intuïció inicial de
la Nau Ivanow s’ha consolidat a còpia de trama i ordit, de teixir complicitats arreu
INTERNACIONAL
La fàbrica de la Sagrera centra els esforços en projectes culturals de cooperació internacional

La realitat cultural de la Nau Ivanow s’ha produït per impulsos. Des del 8 de novembre del 2010, és una fàbrica de creació municipal, però abans (des del desembre del 1997) va ser un futur equipament comprat a un antic propietari de pintures, Víctor Ivanow. L’arquitecte, fotògraf i gestor cultural Xavier Basiana va creure en aquella intuïció i la va aixecar amb una suma de complicitats. Veí de l’antiga factoria (que primer era de pintures i després de tèxtil) va acceptar la curiositat d’entrar al local abandonat, i es va enamorar de la llum que entrava pels finestrals trencats. El 12 de gener del 2006 es va constituir la Fundació Sagrera, que la gestiona des de llavors. D’aquí a pocs mesos, farà quinze anys de la seva creació. Ara, l’equip que dirigeix David Marín atén a una altra intuïció partint d’una tesi europea: “Fer una residència és feina.” Per tant, la Fundació treballa per contractar, en la mesura del possible, les companyies emergents que han demanat crear. La Ivanow, a la Sagrera, és una de les fàbriques més silencioses, perquè no acostuma a exhibir espectacles i, alhora, fa una mirada més decidida a les complicitats internacionals. Han fet seva la cita de Warren Bennis: “Hi ha dues maneres de ser creatiu. Un pot cantar i ballar, o pot crear un ambient on floreixin els cantants i els ballarins.”

La Nau Ivanow és una de les fàbriques de creació de menys envergadura de Barcelona. El 2019 va rebre 195.000 euros de l’ICUB i 61.000 euros de l’Oficina de Suport a la Indústria Cultural de la Generalitat. El 75% del seu finançament és públic. L’altre 25% s’aconsegueix a partir dels espais d’emprenedoria (coworking) i del lloguer d’espais. Moltes petits projectes que s’han ubicat a la Nau han començat donant suport en espècies a les companyies que hi debutaven per acabar transformant-se en una empresa que serveix a un grapat de productores i teatres. El 2019 va ser l’any de la reobertura del local, després de mesos d’obres per adaptar-lo a les mesures reglamentàries dels edificis públics. Aquella obra la va finançar l’Ajuntament, amb un cost proper als 450.000 euros.

Tot i que l’impuls és un gest fet des de la immediatesa, la Nau Ivanow creu en el pòsit del treball, en la mirada en panoràmica, en la insistència en el temps dels processos. Per això, prova d’establir vincles amb companyies de llarg recorregut. Per exemple, la Factoria Escènica Internacional (FEI) de Carme Portaceli hi va tenir la seu durant molt temps, fins que la directora va passar a dirigir el Teatro Español, a Madrid. O Projecte Ingenu, amb Marc Chornet al capdavant. Van començar a provar noves formes teatrals sense cap pretensió més enllà de la descoberta i han acabat creant un llenguatge propi amb els muntatges Top girls, Romeu i Julieta, Yerma, Vaig ser Pròsper, Infaust i La dona pantera. Avui, la Nau Ivanow suma com a companyies residents, a més de Projecte Ingenu, VVAA, Agrupació Hui Bassa, Fundación Agrupación Colectiva (FAC), Hermanas Picahueso, Los Escultores del Aire i Cia. Pelipolaca. I hi han entrat premiades per al DespertaLab d’enguany (que ha traslladat l’estrena a l’Atrium del juny al març vinent a conseqüència del confinament), la Fundación Mis Bragas i Estudio La Santísima Trinidad.

La Ivanow (una de les impulsores del mapatge de centres de creació de Catalunya per Xarxaprod, que vol vincular equipaments de producció a Catalunya) també s’integra en la Red de Teatros Alternativos en l’àmbit estatal i compta amb col·laboracions periòdiques amb centres a Jalisco (Mèxic); l’Espacio Checoslovaquia, el Teatro Biobío de Concepción i el Teatro Puerto, a Xile; el Laboratorio LEES, a l’Havana (Cuba); el Nuovo Teatro delle Commedie, a Livorno (Itàlia); i la Comunidad Artística, a Costa Rica. Amb tots aquests equipaments proven de construir projectes que fusionen companyies catalanes amb autòctones i que es realitzen als dos països. Els projectes no sempre tenen la finalitat de la representació, però sí que és habitual fer algun tipus de presentació en cada espai. La Fundació Sagrera aconsegueix pagar bitllets d’avió (amb el suport de l’Institut Ramon Llull), assegurances i contractar els artistes catalans que s’apunten a aquesta aventura. Als artistes internacionals que arriben, se’ls facilita allotjament i també se’ls donen recursos per a la seva producció en els mesos que viuen a Barcelona.

De cada 100 euros que es gasta la Nau Ivanow, 35 estan dedicats als projectes de beques i residències. El 20% es dedica a manteniment. Finalment, el 45% es dedica a personal (oficina i tècnics). La lectura pot ser perversa: la feina a la Nau és per ajudar a la creació. Per exemple, disposar d’una sala per fer residència artística es valora només en 200 euros per a dues setmanes. És un preu  polític, que cobreix la partida de despesa de personal de la Nau Ivanow. Cal comptar que es dedica a la creació el 100% del pressupost de la Nau Ivanow, sentencia Marín, perquè cada euro està abocat a aquesta finalitat.

La Nau Ivanow és la primera fàbrica de creació de Barcelona que incorporem en aquesta secció. Forma part d’una notable xarxa d’equipaments municipals que la capital destina com a resposta a les demandes d’espais d’assaig i creació, tant per a les arts escèniques, com per a les musicals o plàstiques. La Nau Ivanow va néixer d’una intuïció. Com un primer traç en un llenç que provoca tot un naixement. Però també de la tenacitat i de la suma de complicitats que van teixint, incansablement. Pintura expressionista? Sí, sobre un tèxtil insistent de trama i ordit.

QUÈ OFEREIX LA FÀBRICA AL CREADOR?

UN SOU

La Nau Ivanow ofereix un acompanyament molt ampli per desenvolupar-se, com ara la possibilitat de la internacionalització. En els dos casos, la Nau Ivanow contracta els intèrprets. Si fa uns anys guanyar la beca significava una aportació de 3.000 euros (2.500 euros per al segon), ara al primer i al segon se’ls hi faciliten sou i eines per un valor de 12.500 euros a cada un. Es dona molta llibertat a les companyies perquè disposin dels espais en els dies i les hores que ells vulguin. A més de la sala, també es faciliten nocions de gestió, residència tècnica (amb llums), formació... Des de fa anys, no s’explota el vessant d’exhibició, tot i que puntualment permeten actuacions per a programadors.

PROCÉS DE SELECCIÓ DE COMPANYIES

UN PERFIL

La Nau Ivanow convoca anualment la Beca DespertaLab (els últims anys, amb la complicitat de la sala Atrium). Anualment, s’hi presenten de 60 a 75 projectes. Se’n trien només dos (aquest any, hi ha la possibilitat de convocatòria extraordinària per a la tardor). Aquesta és la principal porta d’entrada per gaudir del privilegi de ser companyia resident. El perfil dels espectacles que es premien marca molt la voluntat de les companyies. Perquè tant l’Atrium com la Nau Ivanow persegueixen, en aquest cicle, donar valor al laboratori, al procés de creació. Projecte Ingenu, que ha estat una de les companyies més consolidades a la Ivanow, serveix de referència per a les noves.

QUIN GUANY CULTURAL TÉ LA CIUTAT?

UN TAST

“Quan expliquem el nostre projecte, la primera diapositiva és el nostre barri: l’internacionalitzem”, comenta Marín. Evidentment, també es compta amb una mena d’escola dels espectadors: es dona l’oportunitat que el públic conegui l’interior d’una sala d’assaig. Es deixa que el públic llegeixi el guió i pugui anar seguint, periòdicament, el procés. Marín explica que, de la inicial desconfiança a compartir aquesta intimitat de les companyies, n’han acabat sortint oportunitats. L’actor David Teixidor, del col·lectiu Hui Bassa, explicava fa poc que és necessari compartir el procés amb el públic per anar contrastant-lo contínuament.

EL BARRI A MIDA

El projecte Nau027 prova de convidar artistes internacionals a elaborar projectes comunitaris amb el veïnat de la Sagrera. Enguany, havia arrencat una aventura en què els veïns havien de dibuixar com s’imaginaven el barri. Evidentment, amb l’esperada estació del tren d’alta velocitat estrenada. L’artista mexicà Aristeo Mora ja havia arrencat el treball amb una primera sèrie d’entrevistes als participants. També els va convidar a veure, des del pont de Calatrava, la futura estació de la Sagrera. Amb un binocles es veia, d’una banda la imatge real i, de l’altra, el projecte imaginatiu que sorgia de tots els plànols dibuixats pels participants. El taller havia d’anar prenent forma aquests mesos, però el tancament del trànsit aeri a conseqüència del confinament ha aturat un projecte que s’havia d’estrenar al Festival Grec vinent (pretenia vincular els artistes de l’Amèrica Llatina amb els catalans). Ara, si la desescalada és propícia, es confia que es podrà visualitzar en la propera edició de la Biennal del Pensament, prevista per a aquesta tardor.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)