Lletres

12 llibres per entendre les epidèmies

La crisi del coronavirus ha generat un interès creixent per conèixer les epidèmies que ha patit la humanitat al llarg de la història. Alguns llibres s’han reeditat expressament en format digital i d’altres s’han esgotat en pocs dies. Els dotze estudis que us presentem aquí són imprescindibles

A partir dels anys vuitanta, una part dels estudis s’han centrat a avaluar l’impacte de les epidèmies en la geopolítica mundial

“A principis del mes de setembre del 1664, barrejat amb els altres veïns, vaig escoltar que la pesta havia tornat a Holanda.” D’aquesta manera comença el Diari de l’any de la pesta, un llibre en què l’escriptor Daniel Defoe, mundialment conegut pel seu relat sobre la vida i les estranyes aventures de Robinson Crusoe, descriu els efectes de l’epidèmia que va afectar Londres el 1665 i que va provocar la mort d’un 20% de la seva població. Si bé el mateix autor posa de manifest la seva “habilitat de gasetiller més que de novel·lista”, es tracta d’un llibre de ficció i, a més, publicat gairebé seixanta anys després dels esdeveniments. Malgrat tot, però, s’ha convertit en un autèntic clàssic sobre la matèria, amb dades i anècdotes que s’han incorporat als estudis històrics i amb milers de llibres venuts d’ençà de la primera edició el 1722. El de Daniel Defoe és un dels innombrables llibres publicats sobre pandèmies; alguns en el format de cròniques o memòries, d’altres com a estudis històrics enfocats des de perspectives molts diverses, des de la demografia, la medicina, la història de mentalitats i, fins i tot, la crònica periodística. La bibliografia sobre les pandèmies és extraordinàriament àmplia i posa de manifest un interès de la ciutadania.

L’impacte mental

Les epidèmies han estat endèmiques durant milers d’anys i han generat un munt de treballs com el de Daniel Dafoe, en alguns casos a mig camí entre la ficció i l’assaig històric. En tot cas, els primers estudis històrics sobre l’impacte de les epidèmies es deuen, en gran mesura, als metges i cal vincular-los als avenços científics i al desenvolupament de la microbiologia que es va produir a finals del segle XIX. No va ser fins als anys trenta del segle passat quan van aparèixer els primers treballs interdisciplinaris, que no només posaven el focus en l’etiologia de les epidèmies, sinó també en la seva expansió arreu del món i també en les seves conseqüències, principalment en les demogràfiques i econòmiques. Hi ha un munt d’estudis sobre aquesta perspectiva, sobretot de caire local. Després de la Segona Guerra Mundial, sobretot a partir de l’anomenada escola francesa dels Annales, la perspectiva cultural i de les mentalitats es va incorporar als estudis sobre les epidèmies. La utilització de fonts documentals, com ara la literatura i l’art, i de noves metodologies de recerca es va traduir en alguns estudis innovadors. Malgrat tractar-se de treballs dels anys setanta i vuitanta, els de Philippe Ariès sobre la mort o els de Jean Delumeau dedicats a la por s’han reeditat recentment, un símptoma inequívoc de la seva vigència.

A partir dels anys vuitanta, una part dels estudis es van centrar a avaluar l’impacte de les epidèmies en la geopolítica mundial i, més concretament, a intentar explicar el predomini del món occidental defugint les interpretacions racials. Un dels llibres pioners va ser Plagas y pueblos, de William Hardy McNeill (1976), centrat en el paper que van jugar els agents patògens d’origen europeu en les catàstrofes demogràfiques que van acompanyar els processos de conquesta i colonització d’Amèrica. La via oberta per McNeill ha estat explorada per altres estudis com Imperialismo ecológico. La expansión biològica de Europa, 900-1900, en què Alfred W. Crosby ofereix un nou enfocament a la història del colonialisme europeu, afegint les causes ecològiques a les militars, socials i econòmiques; o el de Jared Diamond, Ármas, gérmenes y acero, guanyador del Premi Pulitzer el 1997, en què intenta explicar el predomini de les societats occidentals a partir de la seva resistència als bacteris i als virus dels animals domèstics, amb la qual cosa van aconseguir un avantatge no només tecnològic i econòmic, sinó també immunitat. La darrera aportació en aquest fil interpretatiu, en aquest cas sense connotacions geopolítiques, ha estat el llibre de David Quammen, Spillover. Animal Infections and the Next Human Pandemic (2012), centrat en els darrers cent anys i en la idea que l’expansió de la civilització provoca que els virus abandonin els seus hàbitats naturals a la jungla per saltar als éssers humans. El llibre es va publicar fa vuit anys sense generar gaire interès, però s’ha convertit en un autèntic best-seller amb la crisi del coronavirus.

En l’actualitat, bona part dels llibres parteixen d’una visió completa, que abasta tant les repercussions demogràfiques i econòmiques com les de caire polític i sociològic. En són bons exemples alguns dels llibres que hem inclòs en aquesta selecció, el de l’historiador Ole J. Benedictow sobre la pesta negra, el de la periodista Laura Spinney sobre la grip del 1918 i, en el cas d’especialistes vinculats al nostre país, el de l’historiador de la UAB José Luis Betrán titulat Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919) i els dels metges Salvador Macip i Pedro Gargantilla, el del primer escrit des de la perspectiva de la lluita dels homes contra les epidèmies i el del segon a partir de la història dels avenços en medicina.

Un interès creixent

En els darrers anys, l’interès per les epidèmies s’ha incrementat. Això ha estat a causa, molt probablement, de l’aparició d’algunes epidèmies que han provocat autèntics estralls. La primera va ser la de la sida, diagnosticada com a malaltia epidèmica el 1981 i que, des d’aleshores, ha afectat més de 70 milions de persones arreu del món, amb una especial virulència a l’Àfrica. A partir del 2014, el protagonisme ha estat per a l’Ebola, detectat per primera vegada a Guinea i que, en pocs mesos es va estendre arreu de l’Àfrica occidental. Segons dades de l’OMS, fins al febrer del 2015 el nombre de contagiats era de 23.253 persones, de les quals 9.380 van morir.

Encara és aviat per avaluar si la crisi del coronavirus provocarà un increment dels estudis, però, de moment, el que és evident és que l’interès de la ciutadania per les epidèmies, com a mínim durant les setmanes de confinament, s’ha incrementat de manera substancial. Per ara, s’han esgotat moltes edicions de llibres de ficció sobre la matèria, amb La pesta, d’Albert Camús, i l’Assaig sobre la ceguera, de José Saramago al capdavant, i ha passat el mateix amb els estudis històrics. En alguns casos, com ara el llibre Historia de las epidemias en España y sus colonias (1348-1919), de José Luis Betrán, l’editorial La Esfera de los Libros l’ha recuperat del seu catàleg i n’ha llançat una edició digital. En d’altres, s’han esgotat directament.

Historia de la muerte en Occidente

Philippe Ariès Acantilado, Barcelona, 2000

Tot i que no tracta específicament sobre les epidèmies, el llibre de Philippe Ariès és un manual de referència de l’anomenada història de les mentalitats. El fil conductor és la forma amb què l’ésser humà ha afrontat la mort, des de la seva presència quotidiana en l’època medieval fins a la concepció contemporània, quan la mort s’ha convertit en un tabú.

Historia de las epidemias...

José Luis Betrán Esfera de los Libros, Madrid, 2006

El doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona José Luis Betrán ressegueix les grans epidèmies que ha patit Espanya des del segle XIV, la febre groga de principis del segle XIX i la grip del 1918. En cada cas, no només se’n descriuen els efectes demogràfics o socials, sinó també les creences religioses i els mecanismes mèdics per fer-hi front.

El miedo en Occidente

Jean Delumeau

Taurus, Madrid, 1989

Un voluminós estudi amb molts anys a les espatlles, però que segueix plenament vigent. Més de cinc-centes pàgines plenes d’erudició i d’agilitat narrativa en què s’expliquen les grans pors de la història europea, des de les guerres de religió fins a la pesta negra.

Breve historia de la medicina

Pedro Gargantilla Ediciones Nowtilus, Madrid, 2011

Un recorregut amb vocació divulgadora a través del món de la salut i de la malaltia. Des dels antics xamans fins a l’aplicació de la tecnologia en la medicina, passant per l’antiga medicina xinesa i les aportacions del món islàmic. I, paral·lelament, la manera com s’assumeix la malaltia en les diferents cultures.

Plagas y pueblos

William Hardy McNeill Siglo XXI, Madrid, 2016

William H. McNeill va dedicar bona part de la seva trajectòria historiogràfica a demostrar el paper del contacte i l’intercanvi de les civilitzacions en la història de la humanitat. En aquest llibre, reeditat recentment, ressegueix l’impacte d’algunes malalties com la sífilis, el còlera i la verola a l’hora d’explicar l’ascens o la caiguda d’algunes civilitzacions.

Qui va arrencar les reixes a Monte Lupo?

Carlo M. Cipolla Universitat de València, 2009

Una autèntica joia que, a més, es pot llegir en català. A partir de l’experiència d’un petit poble de la Toscana, l’historiador Carlo M. Cipolla construeix un relat fascinant en què es ressegueixen els debats, les pors i les trames que va generar la presència de la pesta el 1630 i que va provocar la mort d’1 milió de persones a tot Itàlia.

Les grans epidèmies modernes

Salvador Macip La Campana, Barcelona, 2010

Un llibre reeditat recentment. Salvador Macip afronta l’anàlisi de les malalties infecciones com un “problema global” que s’inicia en un racó del planeta, però que s’estén ràpidament. El científic sosté que aquests tipus de pandèmies seguiran sent freqüents i que només es podran combatre amb la implicació de la gent.

Diari de l’any de la pesta

Daniel Defoe Marbot Ediciones, 2018

Es tracta d’un llibre de ficció, però ben bé es pot llegir com una font històrica. Daniel Defoe, conegut mundialment per fer conèixer les aventures de Robinson Crusoe, ressegueix el dia a dia de Londres durant l’epidèmia de pesta del 1665 que va provocar la mort del 20% de la població i també de les reaccions humanes.

El saber de la enfermedad

François Delaporte Siglo XXI, Madrid, 2005

Delaporte ressegueix l’epidèmia del còlera que va colpejar París el 1832 i que va provocar una revolta antimonàrquica. Tal com destaca l’autor, “el còlera del 1832 posa de manifest una situació en què el cos, les condicions de vida, les polítiques de salut i les pràctiques mèdiques són posades en qüestió”.

La Peste Negra (1346-1353)

Ole J. Benedictow Akal, Madrid, 2011

L’autor es fa ressò dels innombrables estudis editats sobre la matèria i incorpora tots els seus coneixements per construir un tapís complet sobre els efectes de la pesta. Alguns dels testimonis són esfereïdors, com ara la darrera frase d’un copista: “Videtur quod auctor hic obiit” (‘evidentment, l’autor va morir aquí’).

El jinete pálido

Laura Spinney Crítica, Barcelona, 2018

Laura Spinney ofereix una obra definitiva dedicada a un dels desastres naturals més devastadors de la història. L’escriptora i periodista, que actualment segueix la crisi del coronavirus, recupera un munt d’històries ocultes darrere dels registres i les explica de forma clara i organitzada, però també analitza els canvis que va comportar aquella pandèmia.

Armas, gérmenes y acero

Jared Diamond Debate, Madrid, 2019

Un llibre amb què el seu autor, catedràtic de geografia i fisiologia a la Universitat de Califòrnia, va guanyar el Premi Pulitzer. Diamond analitza l’evolució de les diferents civilitzacions del món i proposa una explicació suggeridora al fet que la cultura de l’Europa occidental hagi esdevingut predominant, amb un pes notable de les epidèmies.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor