Articles

Adserà Riba, retorn confina

A l’artista Adserà Riba, que fa gairebé seixanta anys que viu a Holanda, el confinament el va enganxar a Catalunya, on havia retornat per inaugurar una exposició al Museu Comarcal de la Conca de Barberà

ADSERÀ RIBA
“Vaig rebre de l’arquitecte Cèsar Martinell les primeres lliçons d’espai i de perspectiva, d’història de l’art...”
GRAVADOR
La seva peculiar tècnica del gravat ha estat la que li ha comportat un major reconeixement internacional
PRECOÇ
Amb les seves capacitats tan primerenques no podia acabar de cap altra manera que abocat a l’art

La paret acabada d’emblanquinar, entre la cuina i el bany, va ser una temptació indefugible. Enric Adserà Riba (Cabra del Camp, 1939) tenia aleshores 7 anys i, aprofitant que la seva mare havia anat a l’hort, va agafar trossos de carbó que cremaven a la llar de foc, va obrir un llibre sobre la història d’Espanya que tenien a casa, “amb il·lustracions molt realistes”, i en aquesta paret de dos metres i mig de llargada hi va dibuixar una enorme escena històrica. “Era una escena naval, de la batalla de Trafalgar, amb el comandant basc Churruca a la coberta, amb la cama sagnant dins d’una bota de farina”, recorda aquest artista amb un talent precoç. Quan la mare va entrar a casa, mig enlluernada pel sol, es va quedar astorada, i durant tot el dia va anar passant un munt de gent del poble per veure la gesta d’aquell noiet que ja havia donat mostres d’artista potencial. El sutge costa molt de desaparèixer i van haver de pintar la paret blanca diverses vegades.

Adserà Riba recorda ara aquesta anècdota des de molt a prop del seu poble natal. L’artista –amb les seves capacitats tan primerenques no podia acabar de cap altra manera que abocat a l’art–, fa gairebé seixanta anys que viu a Holanda, a Amsterdam, però les primeres mesures de confinament per la covid-19 el van agafar a Barberà de la Conca –a només cinc quilòmetres del poble on va néixer, Cabra del Camp–. Havia retornat a Catalunya perquè aquest abril havia d’exposar al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, però el muntatge, que s’havia d’inaugurar durant la Setmana Medieval de Montblanc, s’ha hagut de suspendre, com tants d’altres, per l’emergència sanitària. “L’any que ve recuperarem l’exposició”, diu resignat.

Des de fa quatre anys, a la Conca de Barberà ja es pot veure de forma permanent una obra seva: La màgia de les ombres. Es tracta d’una instal·lació de 120x80 centímetres, que consta de quatre planxes d’acer inoxidable tallat amb làser i que modelen motius dedicats al blat, la vinya, l’olivera i l’hort, com a expressió de les quatre estacions de l’any. Un dels atractius de la instal·lació –penjada en una de les parets del Museu de la vida Rural de l’Espluga de Francolí– són les ombres que es projecten a la paret a través dels motius perforats a l’acer, i que van canviant segons l’hora del dia i el dia de l’any.

Com que un dels trets que caracteritzen el treball d’Adserà Riba és l’ús de material reciclat per crear les seves obres, i com que les peces d’acer que van sobrar d’aquella instal·lació no es podien llençar a les escombraries, Enric Adserà les ha convertit també en art: ha creat una nova instal·lació, en aquest cas musical, que està previst que s’instal·li al setembre al Museu de la Vida Rural de l’Espluga. “Serà una mena de carilló, i la gent hi podrà fer música”, explica.

A punt de complir els 80 anys, no ha parat mai d’experimentar. Adserà ha treballat en diversos tipus d’expressions artístiques, tot i que ha estat la seva peculiar tècnica del gravat la que li ha comportat un major reconeixement internacional. “Molts cops em pregunten com ho he fet, quines tècniques he emprat, i són unes tècniques pròpies. Amb les obres amb pastel també passa el mateix, empro unes tècniques que es desconeixen”, explica aquest artista que, malgrat que ha fet de l’abstracció i l’experimentació el seu segell particular, mai no ha abandonat del tot el treball figuratiu: “Una de les coses que admiro de Picasso és que sempre va fer el que va voler i, quan es va submergir en el cubisme, també feia retrats figuratius.” Mai no ha deixat de dibuixar i pintar al natural.

Llaunes, cartrons, fustes i caixes desgastades i tot tipus de material passen a formar part de les seves obres. “Ho guardo tot, i tinc el taller ple de material de reciclatge, perquè contínuament he volgut experimentar”, confessa. La seva primera sèrie de gravats –Composicions geomètriques– data del 1970 i jugava amb les formes cilíndriques dels bidons. A poc a poc, i amb aquest caràcter inquiet d’experimentació constant, Adserà Riba va dur a terme projectes gràfics monumentals, plafons murals i grans construccions espacials, com ara el titulat Cubi, una instal·lació formada per vint cubs gravats de 60 centímetres cadascun, fets amb la tècnica de les composicions cromàtiques oxidades. Aquesta obra la va presentar el 1988 a la Biennal d’Art Gràfic Holandès, al Museu de Laren. Encara ara, Adserà Riba pren part en la biennal de dibuix que munta el Cercle de Dibuixants d’Holanda, a la Haia. Fa dos anys, en aquesta biennal hi va presentar uns gravats en 3D, Biombo, en què recreava figures de catalans com ara els músics Pau Casals i Jordi Savall. Una altra de les seves obres més reconegudes en l’àmbit internacional és la sèrie Les parets dels meus tallers, que el 1996 es va exposar a Nova York i que va servir per consolidar el seu renom internacional.

Va marxar a Holanda per amor, en els anys seixanta, un temps després que durant a una gira de concerts que feia amb el cor Orfeo Laudate –Adserà Riba també s’havia dedicat al cant– conegués qui seria la seva dona, l’holandesa Korrie de Boer. Es van casar el 1963, i a l’estudi que va muntar a Amsterdam hi va instal·lar una premsa de gravat. “Això marca el començament d’intenses experimentacions en impressió, que el conduiran inevitablement cap a l’abstracció”, diu Ad van der Blom, un crític d’art holandès autor d’una monografia sobre l’artista. A començament dels setanta, Adserà va abandonar la feina de publicitat en què treballava des de feia anys per dedicar-se plenament a l’art. Es van canviar de casa, “que aviat es transformaria en un centre d’activitat artística i socioculural”, indica el crític d’art. Adserà es va introduir plenament en els cercles artístics d’aquell país, i els crítics d’art el van qualificar aviat com “un dels artistes gràfics més impressionants” del nostre temps.

MARTINELL I BUSQUETS

Els lligams amb la terra natal no els ha perdut mai. A Barberà de la Conca, és on té el seu recer i el seu taller quan torna a Catalunya. Aquí acabarà de passar els dies de confinament i quan pugui se’n tornarà cap a Holanda, però sempre l’acompanya el record dels que van ser els seus dos grans mestres catalans: l’arquitecte Cèsar Martinell i l’escultor Josep Busquets. A tots dos els va conèixer quan encara era petit. De fet, poc després que Adserà pintés aquella paret immaculada de casa amb un tros de carbó del foc, el seu pare va decidir portar-lo en un llarg viatge en carro i mula fins a Valls, on vivia Martinell: “Cèsar Martinell era molt amic del meu pare, i mons pares, que eren pagesos, valoraven molt els dibuixos que feia, per això van voler portar-me a veure a Martinell, perquè ell valorés si tenia talent; li vaig ensenyar els meus dibuixos fets amb els carbons del foc i va quedat astorat”, explica. L’Adserà de 9 anys es va quedar unes setmanes amb ell: “I vaig rebre de Martinell les primeres lliçons d’espai i de perspectiva, d’història de l’art...”, explica l’artista. Tres anys després, el seu camí es va creuar amb el de l’escultor Busquets: “Era pacient del meu oncle metge i també el vaig anar a veure a Valls”, on treballava en la reconstrucció del gran altar major de l’església de Sant Joan. Busquets, en veure els treballs artístics d’Adserà, el va acollir de forma desinteressada com a alumne, i li va ensenyar a dibuixar i a modelar. Adserà recorda l’advertència que li va fer Busquets: “Si vols ser artista prepara’t per passar gana.” Per sort, no s’ha complert, i Adserà ha pogut viure de la seva obra artística.

Malgrat el seu allunyament de Catalunya, el seu nom és ben present al país, sobretot al seu Camp de Tarragona. L’hivern del 2011, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, el Museu de Valls i el Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona van oferir tres exposicions simultànies de l’artista catalanoholandès, amb les seves obres més representatives. És l’homenatge més gran que li ha fet fins ara el seu territori. A més, l’any passat, Adserà Riba va dur a terme la monumental obra, de 5x4,5 m, Oda al Passat, per commemorar el 125è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Barberà.

Com que no para mai, Adserà ha continuat treballant des del seu taller de Barberà de la Conca durant aquests dies de confinament. En els anys vuitanta, va col·laborar amb el diari holandès NRC Handelsblad, en què va publicar una sèrie de dibuixos relacionats amb la política internacional. I ara, des del seu recer de la Conca, ha volgut que La República publiqui el dibuix que ha fet relacionat amb la covid-19, amb la voluntat que aviat se’n trobi un tractament eficaç. El poden veure en aquesta mateixa plana, acompanyant l’article que ha escrit el mateix artista.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)