Articles

A gran senyor, doble honor

La miscel·lània El barrufet gramàtic ret homenatge a Albert Jané, divulgador de la llengua catalana entre els petits i pare de la paraula barrufet, i que seria mereixedor del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Albert Jané hauria de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Veus diferents ho demanen cada vegada amb més força, i ho corrobora de manera explícita la miscel·lània que acaba de publicar Editorial Base amb la coordinació sempre generosa de Jordi Manent. El fet és que el pròxim 13 d’agost Albert Jané farà 90 anys, amb lucidesa i molta memòria, i Manent ha sabut aprofitar l’ocasió per aplegar particulars i institucions per a un homenatge nacional. “Encara no se li ha atorgat el Premi d’Honor, i qui sap si el rebrà mai, tot i que, atenent les bases, les compleix per tots els cantons.”

L’obra conté cinc presentacions institucionals en què queden clars el pes i l’influx d’un home savi i juganer, refinat i bondadós, homenot, mestre, divulgador, traductor, autodidacte (com Pompeu Fabra i tants d’altres), dedicat en cos i ànima al país i a la llengua. Evoquen Jané des de Cavall Fort, Llengua Nacional i el Termcat, també des de l’Institut d’Estudis Catalans i com a membre de la Secció Filològica des del juny del 2000.

L’evoquen, així mateix, 25 col·laboradors que s’acosten a Jané amb records personals o amb estudis de la seva obra. Hi ha dos presidents de la Generalitat (Jordi Pujol i Carles Puigdemont), quatre acadèmics (Joan Martí i Castell, Jordi Mir, Gemma Rigau, Joan Veny), més de vuit experts (Carles Duarte, Joan Ferrer, Francesc Feliu, Marcel Fité, Enric Larreula, Carles Riera, Josep Ruaix...). També hi aporten textos esplèndids Mercè Canela, Joaquim Carbó, Màriam Serrà, entre altres amics i amigues. També heu de llegir Jaume Salvanyà, Manuel Llanas... Ja em perdonareu. Em descuido noms amb bona voluntat.

Jané ha estat un dels grans divulgadors de la llengua catalana entre els nens i nenes. Ha traduït milers de pàgines de còmic. Tothom sap que és el pare de la paraula barrufets, és a dir, de la manera d’anomenar els schtroumpfs creats pel dibuixant belga Peyo el 1958. I no tan sols d’aquesta paraula sinó del recurs divertit que se’n desplega: barrufar nones, barrufar la mosca al nas, barrufi qui pugui!, barrufa el món!... No caldrà dir, per tant, la raó del títol del llibre.

Però sí que caldrà subratllar l’aproximació bibliogràfica que Jordi Manent incorpora a la miscel·lània. És una aportació rigorosa i exhaustiva, amb tres grans apartats: “Llibres i opuscles”, “Adaptacions, versions lliures i traduccions” i “Llibres col·lectius, pròlegs, col·laboracions a diaris i revistes, guions, entrevistes”. Manent no s’està de ressaltar una bibliografia excel·lent de l’obra de traducció d’Albert Jané, feta per Manuel Llanas i inclosa en el Diccionari de la traducció catalana (2011).

Parlem d’un Albert Jané que, a vegades, s’ha valgut de pseudònims com ara Bernat Marsà, Jan Leberat i Magí Terrades, amb una seixantena de llibres propis, 150 còmics traduïts, 200 llibres infantils i juvenils traduïts, 4.000 articles... La seva petja, escriu Manent, no ha estat només en solitari, sinó també dirigint, col·laborant o participant. Jané és un gegant.

Però també parlem d’un Jordi Manent esplendorós, oportú, que fa un altre servei impagable al país i que fa més profund, si escau, el deixant dels Manent en la cultura catalana.

El barrufet gramàtic s’ha de tenir i conservar, com molts hem fet amb la gramàtica Signe (1962), el número especial que li va dedicar Cavall Fort amb motiu de la seva jubilació (1998), qualsevol dels àlbums dels barrufets que va publicar Junior i que Editorial Base ha anat reeditant –per exemple Sopa de barrufets (1983, reeditada el 2013)– i el seu últim, voluminós i extraordinari Estudis de llengua catalana (2019).

ELS MÈRITS

“Jané és un home savi i juganer, homenot, mestre, divulgador, traductor, autodidacte, dedicat en cos i ànima al país i a la llengua”

Els set magnífics

Hem demanat a Jordi Manent que ens faci una selecció personal de les obres d’Albert Jané. Les respostes no s’han fet esperar.

–Un llibre?

–El Diccionari català de sinònims (1972). La 4a edició és de 1996. Es pot consultar en línia en el web de l’IEC.

–Una rondalla?

Rondalles de Catalunya (1975).

–Una novel·la?

Calidoscopi informal (2017).

–Una obra didàctica?

Abans de l’alba (1972), de Lluís Ferran de Pol. Les notes de llenguatge i els exercicis són d’Albert Jané.

–Una traducció/adaptació infantil i juvenil?

Pinotxo (1997), de Carlo Collodi.

–Un còmic?

Espirú i Fantàstic. El dictador i els xampinyons (1969), d’André Franquin.

–Una pel·lícula?

La flauta dels sis barrufets (1976), de Peyo. Es va doblar al català el 1980.

Esmolar el pensament

Albert Jané ha publicat recentment un conte electrònic de 18 pàgines: Els aforismes del notari. El protagonista, sorneguer i escèptic, té la dèria d’apuntar-se frases i sentències en els marges i els reversos dels esborranys dels documents. “L’aforística és una addicció”. Això ho diu Jané, però també ho podria dir Vilamitjana, el notari del conte.

Vet aquí alguns aforismes de l’obra d’Albert Jané:

“Qui té la lletra petita, sol tenir idees grans.”

“L’ordre dels records altera el producte.”

“Qui no paga no té dret a protestar.”

“Els especialistes, on fan filigranes és a la factura.”

“La censura estimula la metàfora.”

“El deslleial sempre deixa una porta oberta.”

“Qui ensenya el que no ha d’ensenyar, amaga alguna cosa.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)