Articles

Avançament Editorial

EL RELAT DEL PROCÉS VIST PEL SEU PROTAGONISTA PRINCIPAL

M’explico: De la investidura a l’exili

La República ofereix en exclusiva tres fragments del llibre del president Carles Puigdemont escrit pel periodista Xevi Xirgo

Yo había pensado, si le parece, que nos viéramos un día para hablar tranquilamente’. —‘Cuando usted quiera’ —li respon Puigdemont. Aleshores el monarca afegeix: —‘Creo que ahora vienen tiempos de propuestas’.”
“Podria haver estirat les orelles a tots, al govern de Catalunya i també al d’Espanya, obligant-nos a parlar. Però s’ha hagut de posar al capdavant del desgavell madrileny”
Editorial: La Campana Pàgines: 680

Converses amb el rei

Diumenge, 21 de febrer DEL 2016

Avui les càmeres estan pendents de la primera trobada que tenen el nou president de la Generalitat i el rei d’Espanya, Felip VI. Acaba de començar a Barcelona el MWC, el Congrés Mundial del Mòbil (un congrés que es recordarà per les vagues convocades per a aquests dies pels treballadors del metro i dels autobusos), i Felip VI i el president han de sopar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Hi han arribat i s’han saludat protocol·làriament.

Just en entrar, i tot i que el govern espanyol ha anunciat que vol prohibir a la Generalitat que faci acció exterior i vagi a explicar el Procés a fora, es produeix una situació que el rei observa sense dir res. El monarca i Puigdemont estan encaixant la mà un a un als convidats. S’acosta l’ambaixador de [...] i, davant del rei, dona a Puigdemont la seva targeta de presentació mentre li diu: “Jo voldria quedar amb vostè perquè m’expliqui el que està passant.”

Felip VI calla.

El rei presideix el sopar. Ell és a la seva esquerra. A l’altre costat, hi té el president de la Comissió Federal de Telecomunicacions del govern d’Obama, Tom Wheeler. Puigdemont parla amb tots dos alternativament, però quan ho fa amb el rei la conversa és en clau espanyola: parlen d’Ada Colau, de Podemos, de la investidura, de Rajoy, del PP, de la situació política… En un moment donat el rei abaixa la veu (probablement perquè no els senti el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, que seu just davant seu) i li diu:

Yo había pensado, si le parece, que nos viéramos un día para hablar tranquilamente.

Cuando usted quiera —li respon Puigdemont.

Aleshores el monarca afegeix:

Creo que ahora vienen tiempos de propuestas.

Avançat el sopar, el rei li comenta que el millor seria veure’s un cop aclarida la investidura espanyola i li pregunta també si, com a president de la Generalitat, continuarà presidint, com li correspon protocol·làriament, la Fundació Princesa de Girona. Puigdemont li diu que ell d’això no en farà cap guerra, i que si li correspon protocol·làriament no hi té cap inconvenient. El to és cordial. En cap moment hi ha cap retret del rei sobre el que es viu a Catalunya.

Puigdemont li pregunta sobre la situació espanyola: el rei li diu que no veu cap sortida fàcil, i que anar a noves eleccions a Espanya és sinònim que no hi hagi govern fins al setembre.

Será una catástrofe para la situación económica y para todo —assegura el monarca.

dissabte, 15 d’octubre DEL 2016

Avui, Barcelona acull la celebració del premi Planeta. L’acte es fa al Palau de Congressos. A banda de polítics i un centenar d’escriptors de les diverses editorials del grup Planeta, a la vetllada hi ha també personalitats dels àmbits cultural, social, empresarial i polític, tant de Catalunya com d’Espanya. El rei Felip VI i el president de la Generalitat, conjuntament amb el president del Grupo Planeta, José Creuheras, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, presideixen l’acte.

En arribar al Palau de Congressos, es troba amb Soraya Sáenz de Santamaría. Hi manté una conversa distant, freda. “Aquesta dona està incòmoda”, pensa, mentre continua conversant amb el ministre Rafael Catalá i la presidenta del Congrés, Ana Pastor, sobre temes banals.

El president ha tingut la sensació que Soraya Sáenz estava incòmoda amb la presència d’Ana Pastor. Puigdemont s’havia posat a parlar amb ella feia uns minuts perquè se l’havia trobat sola, sense ningú que li donés conversa. “És ben estrany; és com si li fessin el buit els mateixos del PP”, pensa un moment.

Ha arribat l’hora d’asseure’s a taula. Ell i el rei Felip VI s’asseuen de costat. El rei, amable com de costum, li va donant conversa. Parlen de la situació política espanyola. El president ha decidit que no li parlarà de la situació a Catalunya: “Si ell no treu el tema, jo no el trauré. Serà una manera de saber si li interessa. Si ell no en diu res, jo, callat.”

Por cierto, me han hablado muy bien de tu intervención del otro día en Madrid, me han llegado muy buenas referencias —li deixa anar de cop.

Es queda de pedra. “Coi, no li han explicat que pràcticament només vaig parlar de la independència? N’hi han explicat només una part?”, es pregunta.

Sí, fue muy bien. Pero no vino quien tenía que venir. Porque había diez embajadores, pero ningún miembro del gobierno.

Pero es que están en funciones… —li diu el rei. I llavors li avança una notícia que es produirà pràcticament un mes més tard i que a hores d’ara encara ningú dona per feta—. Esta vez va a haber gobierno, y el próximo gobierno tiene que hacer cambios.

El monarca li explica que hi ha d’haver un espai de diàleg i treball on s’han de resoldre “els temes materials”, i li posa d’exemple el finançament o les infraestructures.

Ya sé que esta no es vuestra reclamación —afegeix.

Per això, li diu, hi ha d’haver un segon espai de diàleg on abordar i resoldre “reformas en profundidad del modelo territorial”.

Se l’escolta amb atenció, li diu “nosaltres hi anirem” i li aclareix que el govern català no s’asseurà en una taula si prèviament no hi ha un reconeixement del fet que Catalunya és una nació.

Rajoy tiene que reconocer lo que pedí justamente durante la conferencia que usted me ha citado antes, y es que Catalunya es una nación.

Si hi ha el reconeixement previ que som una nació, pensa, s’obre a posteriori la reclamació del dret a decidir que tenen totes les nacions.

Aquesta és la seva estratègia en aquestes negociacions amb Madrid. Si som reconeguts com a nació, nosaltres tenim dret a decidir que marxem. I ells, esclar, tindran dret a fer-nos una oferta i preguntar-nos què necessitem per no anar-nos-en. Però llavors ja es fa en un terreny d’igual a igual. Seria una negociació en tota regla.

Treu a la conversa una de les seves preocupacions: la judicialització de la política catalana.

Esto es complicado, porque, una vez los temas han entrado en el terreno de la justicia… —fa el monarca, assenyalant-se ell mateix, com si li volgués posar d’exemple la mateixa Casa Reial, afectada també per temes judicials.

Sí, pero en nuestro caso quien actúa es el fiscal general del Estado, y lo hace por razones políticas.

La conversa durarà molta estona. En traurà dues conclusions: que el rei està molt preocupat per la situació i vol que es resolgui, i que hi haurà investidura. També creu que, si el monarca té raó, hi haurà propostes de negociació.

La taula presidencial del premi Planeta és molt llarga. A uns quants seients de distància d’ell i el rei hi ha el conseller de Cultura, Santi Vila, a qui han assegut al costat de Jaime Alfonsín Alfonso, cap de la Casa Reial espanyola. El conseller i el cap de la Casa Reial pràcticament només parlen del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Un cop acabat el sopar, Santi Vila envia un whatsapp al president. “Ens hem de veure. M’han assegut no pas casualment al costat d’Alfonsín i crec que és per fer-nos arribar alguns missatges.”

S’acomiada del rei amb una encaixada de mans cordial. Cap dels dos no en diu res, però tots dos tenen present la conversa de fa uns mesos al Liceu, en què van acordar trobar-se tranquil·lament quan hi hagués nou govern a Espanya.

DIMARTS, 3 D’OCTUBRE DEL 2017

Han passat dos dies de l’1 d’octubre i el país està revolucionat. Hi ha hagut moltes manifestacions de protesta per l’actuació policial i una aturada massiva de tot el país.

El president és a Palau. Medita què cal fer a partir d’ara. “Si l’1-O no fa reaccionar l’Estat i no hi ha una proposta seriosa de diàleg, declararem la independència.”

A mitja tarda, Rius entra esverat al despatx: “Sembla que el rei farà una intervenció pública”, diu.

El president ho ha llegit fa un moment en alguns diaris digitals, que ho acaben de publicar. La Zarzuela no els ha avisat. Acorden que Rius truqui al cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín Alfonso, per confirmar-ho.

Va a ser duro —li avança el cap de la Casa Reial.

“Això és que ja està escrit”, pensa Rius.

Yo solo te pido dos cosas —li diu amb l’esperança de treure-li alguna informació—: que no sea un discurso hecho solamente en base a lo que han publicado sobre el día 1 los periódicos españoles; y que no sea un discurso que empeore la situación. ¿Has leído el ‘New York Times’, el ‘Financial Times’ y todo lo que han publicado los periódicos internacionales estos días?

Alfonsín és hermètic, però li torna a dir:

No os va a gustar. No os va a gustar, pero debéis leer entre líneas.

No el vol sentir, el discurs del rei. Intueix tot el que dirà. “Voldrà fer com el seu pare. Farà el seu cop d’estat per posar-se al davant”, pensa. “Si l’escolto, m’influirà massa. M’afectarà massa, i ara necessito tenir el cap clar. Aquest discurs necessito pair-lo. Llegir-lo després, amb calma, i reflexionar-hi. No el puc veure en directe.”

A les nou del vespre, l’hora anunciada per a la intervenció del monarca, està reunit a la Casa dels Canonges amb l’estat major. Hi és pràcticament tothom. Tant del PDeCAT com d’ERC. Continuen debatent si el que ara cal és proclamar la DUI directament o reclamar primer una mediació internacional. És el mateix debat que ja va tenir ahir amb el comitè nacional del PDeCAT. Ell és partidari de reclamar una mediació.

—No ens enganyem. Aquest és l’escenari que hem buscat des d’un primer moment. Si l’1-O serveix perquè ens asseiem en una taula a negociar, l’objectiu l’haurem aconseguit.

—Podem posar la tele? —li pregunten en veure que ja són les nou del vespre.

—No. No el vull mirar, perquè aquest discurs no farà res més que encabritar-nos. I nosaltres hem de prendre moltes decisions, i les hem de prendre en fred, amb el cap clar. Hem convertit l’1-O en una jornada d’èxit i ara hem de contenir els riscos que tot plegat no se’ns escapi de les mans. Tenim feina.

Mentre ell és a la Casa dels Canonges, Rius i l’equip de premsa del president miren el discurs del rei a l’Arxiu de Comptes, a Palau.

—Collons! —s’exclama algú.

Jordi Turull, que ha sortit un moment de la reunió, no se n’ha pogut estar de mirar des del mòbil part del discurs del rei.

—El discurs del rei és un desastre —li diu quan torna a entrar.

Ja ens podem anar preparant perquè la que ens caurà a sobre serà inimaginable.

El president vol continuar amb la reunió, però li costa, perquè a hores d’ara ja està rebent molts missatges de reacció al discurs del rei.

“El rei acaba de perdre la Corona”, li diu un líder polític espanyol per WhatsApp.

La reunió continuarà demà. Però sembla clar que, abans de fer la Declaració Unilateral, l’aposta és intentar una mediació que assegui el govern espanyol i el català en una mateixa taula.

Sol, a la Casa dels Canonges, on avui es tornarà a quedar a dormir, llegeix i rellegeix el discurs del rei.

“Ni ha fet cap referència a les agressions de la policia aquest diumenge ni ha fet cap crida al diàleg”, es repeteix, incrèdul. “I no només no s’ha limitat a dir que la Corona està compromesa amb la unitat i la permanència d’Espanya, sinó que ha obert la porta a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.”

En efecte, Felip VI ha declarat: “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vigència de l’estat de dret i l’autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i el seu Estatut d’Autonomia.”

Tan fàcil que ho tenia! Si hagués estat intel·ligent, hauria fet un discurs que ens hauria obligat a dialogar. És el que jo esperava que fes. I em sembla que és el que esperava molta gent. Hauria pogut dir que la unitat d’Espanya és a la Constitució espanyola, però que la Constitució també és una eina que permet parlar de tot. Ens podria haver estirat les orelles a tots, al govern de Catalunya i també al d’Espanya, obligant-nos a parlar. Però no… S’ha hagut de posar al capdavant del desgavell madrileny. Què és allò que Alfonsín deia que havíem de llegir “entre líneas”? No hi ha res, entre líneas! On és el rei aquell que fa pocs mesos em parlava d’unes taules de diàleg?

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)