L’adoctrinament a través dels llibres
Les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Francisco Franco (1939-1975) van voler convertir la diada en la Festa del Llibre Espanyol
Des de bon començament, la diada es va voler dissenyar com la Festa del Llibre Espanyol. El 1939, amb les tropes franquistes ocupant tot el país, es va recuperar la Setmana del Llibre i es va encetar un llarg període en què la celebració va prendre un to manifestament oficialista, amb actes clarament orientats a l’adoctrinament i una marginació sistemàtica de la llengua catalana. En una conferència pronunciada aquell any, Manuel de Montoliu, retornat després de treballar durant tota la guerra en l’oficina de premsa feixista, convidava els ciutadans a “retre homenatge als que prenen la ploma, als que prenen les armes, ara precisament que l’Espanya victoriosa del caudillo és, en la nova Espanya, el signe excels de la causa triomfant de la civilització”.
La cultura catalana molestava. I, per tal de desvincular la diada de la festivitat de Sant Jordi, inicialment, es va optar per traslladar-la al 2 de maig, una data en què confluïa el vessant religiós (la festa de l’Ascensió) i el militar (l’aixecament del 1808). Pocs anys després, es van dedicar els actes religiosos “en sufragi als escriptors morts en defensa del Movimiento”. Una autèntica paranoia si tenim en compte que molts escriptors eren a l’exili o havien estat assassinats pels feixistes.