La passió per la política
A mitjans del 1935, el periodista i historiador Antoni Rovira i Virgili assegurava que “mai havíem vist ací, en tan poc temps, una tal abundància de llibres polítics”. Els llibres sobre l’actualitat política s’han convertit, edició rere edició de la diada de Sant Jordi, en un baròmetre perfecte per mesurar el batec del país. Ja des d’abans del 14 d’abril del 1931, els llibres d’aquesta temàtica es van convertir en els més sol·licitats pels lectors, però, durant tot el període de la República, van atreure com mai l’interès dels lectors.
La dictadura franquista va alterar de dalt a baix aquesta tendència, i els lectors es van refugiar en els llibres de ficció. Però, a partir del 1975, la temàtica va tornar a les parades. Els darrers anys, l’eclosió dels llibres vinculats al procés independentista ha estat remarcable, i la diada de Sant Jordi no n’ha estat una excepció. El 2009, l’any abans de la manifestació després de donar-se a conèixer la sentència de l’Estatut, Patricia Gabancho ja triomfava amb la seva Crònica de la independència. El 2011 va ser l’any de l’Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel i el 2013, el de S’ha acabat el bròquil, de Jaume Barberà. L’any passat, Oriol Junqueras i la seva parella, Neus Bramona, ens acostaven al drama dels presos amb els seus Contes des de la presó.