Teatre

Que arribi el circ!

El Projecte Nilak proposa dotar d’activitat cultural en unes condicions dignes les onze comarques que, segons la Generalitat, no disposen d’un teatre en condicions

APROPAR DOS MONS
Mentre que el món urbà acapara més serveis, el rural pateix un oblit polític, social i cultural que Nilak pretén reduir
‘CABARET DELIKATESSEN’
Tot i que falta la vela que solidifiqui el projecte, l’equip ha començat a treballar en accions per a espais d’alt valor patrimonial

Si hi ha un clam que tothom pot identificar (sigui perquè l’ha viscut en primera persona o pels contes i pel·lícules que mostren la vida seductora del circ) és el crit de sorpresa i il·lusió, amb veu blanca, “Que arriba el circ!”. El Projecte Nilak pretén recuperar aquesta transhumància cultural d’emocions. Aquest estiu se’ls ha pogut veure al Dansàneu d’Esterri d’Àneu, però el seu objectiu és que, en cinc o sis anys, puguin plantar una vela pròpia en onze poblacions de les onze comarques que, segons el Departament de Cultura, no disposen de teatre. El Projecte Nilak persegueix una idea romàntica del circ, però també reclama que es puguin transversalitzar tots els drets culturals arreu del país. Ara, gràcies al pla d’impuls del circ (que s’ha aprovat aquest any) comencen a bastir les bases d’una iniciativa que vol escampar activitat cultural (també oferint la possibilitat que els artistes locals i les entitats culturals hi intervinguin). Que arribi el circ! que arribi la cultura i una nova via per socialitzar i empatitzar amb tot el veïnat! Aquest projecte, encara embrionari, és imprescindible. Si no existís, caldria inventar-lo.

Nilak tindrà una vela per a unes 300 persones que es podrà desplaçar amb una pista d’uns 9 m³ (9 m d’alçada per a un escenari 9x9 m) que permet la pràctica de bona part dels exercicis acrobàtics. De fet, que les grades de la vela siguin modulables hauria de permetre, més endavant, variar l’espai escènic, segons necessitats de la proposta local. La vela i tot el que ha de servir per equipar-la té un pressupost d’uns 150.000 euros. El pla d’impuls del circ en finançarà el 40%. La resta s’haurà de compensar a partir de les activitats que es generin i amb col·laboradors. De fet, a hores d’ara, Nilak és un dels finalistes del Premi Biennal Lluís Carulla, i això els podria resoldre una part del risc econòmic. Oriol Escursell, l’ànima del Projecte Nilak, té clar, d’una altra banda, que els ajuntaments amb què podran treballar (generalment de pocs habitants i un pressupost molt auster) no tindran fons per cobrir les estades quinzenals. Per això s’han d’activar les demandes d’aportacions d’altres institucions, com poden ser les respectives diputacions, els consells comarcals, la Generalitat i l’INAEM del Ministeri de Cultura. Hi ha comptabilitzat que cada estada quinzenal i el muntatge i desmuntatge de la vela té un cost d’uns 30.000 euros.

El circ Nilak arribarà a una plaça i s’hi establirà quinze dies. L’objectiu és que es puguin fer dues funcions professionals (de circ contemporani, o dansa o de teatre de petit o mitjà format). No només això. No es conformen a ser ambaixadors de propostes entusiastes professionals, sinó que també volen incitar a la creació al territori i a despertar la curiositat per pujar a l’escenari i actuar-hi. Per això, un cop la vela estigui instal·lada arrencarà una residència de quinze dies que impulsarà una direcció artística amb un petit repartiment professional (còmplices amb Nilak), que es combinarà amb possibles artistes del territori i també amb associacions culturals. Aquest taller es tancarà amb una funció doble per donar l’oportunitat que els veïns actuïn per als seus veïns i familiars. Cada acció artística en un municipi tindrà un títol i un format concret. Seran productes específics que es desenvoluparan només en aquell territori: s’haurà anat cosint sumant complicitats, gustos i formats escènics que respondran a la demanda concreta d’aquella residència artística. La vela, en fi, vol esdevenir una mena de centre cultural provisional on també es puguin incloure, per exemple, exposicions fotogràfiques i d’art plàstic. La intenció és que l’arribada de la cultura convidi a ampliar l’oferta artística al municipi, a partir d’aquella intervenció puntual.

La idea de Nilak s’ha anat gestant des del 2017. De moment, s’han fet algunes propostes molt puntuals, en espera de la compra de la vela, que ha de forçar la màquina. Les accions han acabat prenent el nom de Cabaret Delikatessen i han buscat emplaçaments del territori amb singularitat. Per exemple, actuar al Poble Vell de Corberà d’Ebre o al Pinell de Brai (a la catedral del vi, el Celler Cooperatiu de la Terra Alta) és una oportunitat. D’una banda, el circ és un reclam per al veïnat per apuntar-se a una activitat cultural i, per a la gent de fora del municipi, l’espectacle permet descobrir una joia arquitectònica que pretén fer-se forta en els mapes turístics, però que no arriba a difondre’s prou en entorns com els artístics.

A Dansàneu

Aquest final d’agost, Nilak havia d’actuar a planes de Son, dins del Dansàneu. Les condicions tècniques i el risc que el mal temps malbaratés tots els preparatius van aconsellar que es desplacés al Palau Firal d’Esterri d’Àneu. La versatilitat va permetre improvisar sense dificultat. El projecte Nilak convida a creuar les acrobàcies circenses amb creadors del territori per signar una peça feta a mida. Aquest ha estat el cas amb Arnau Obiols i el joc de cordes de Ntalades (de gran plasticitat). Aquest duet té una escola de circ a Sort i es va acoblar magníficament a la troupe de Nilak. Obiols també va saber emmotllar la seva música d’arrel als diferents números de circ, deixant que respirés tant l’acrobàcia com l’emoció, donant temps i teixint complicitats amb l’artista i amb els espectadors. El resultat va ser solvent. Perquè s’havia fet des de l’honestedat i a partir d’un material que els acròbates ja tenen molt ben assajat, però que havien mirat d’adaptar-lo a la circumstància específica. L’escolta de l’altre durant la residència i en el moment de presentar-ho al públic es va fer evident en la posada en escena.

En el repartiment, noms com Quim Girón. Poc es pot dir de nou del verticalista, que ja va demostrar que connecta amb la canalla a El Més Petit de Tots (I les idees volen), amb el públic familiar (Nu), amb la subtilesa de Fang (la intervenció a Nilak arrenca d’aquest material) i amb espais desinhibits com els celebradíssim Chicken legz. La foscor de Sàpiens zoo ha quedat com una raresa que, de fet, també ressona en aquest enigmàtic personatge de cap de fang incapaç de comunicar-se amb els altres tot i la seva constant voluntat d’accedir-hi... A Esterri, també hi va aparèixer Hotel Iocandi (Esquerdes), amb la seva escala i la seva relació d’amor còmicament dificultada per la intromissió d’aquell aparell circense. José Luís Redondo (de la companyaia Les Vaques, que viatgen arreu amb YeOrbayu) és qui millor va explotar l’humor i va sorprendre tothom amb el seu equilibri d’ampolles de sidra, com un glop fresc i inesperat. Obiols era peça clau en tots els elements, perquè hi donava el color musical, cosit amb la paciència i l’escolta imprescindible. La peça va permetre posar en valor el treball a la perxa xinesa de Sílvia Capell (de força i d’elevada intenció emocional) que ja s’havia pogut veure dins d’Udul de Los Galindos i la intenció de compartir les cures d’un infant de Les Sistars. Segurament, aquesta és l’escena en què caldria depurar més el moviment, fer-lo més concret i decidir si es decanta cap a la dansa combat o cap a l’emoció més subtil.

El panorama és clar. Es pot mirar com estan distribuïdes les carreteres, on hi ha fibra òptica o per on es despleguen les vies de tren. Tot i que la voluntat de la Catalunya noucentista que va articular la Mancomunitat de Catalunya era que arreu hi hagués un telèfon, una carretera, una escola i una biblioteca, els nous paradigmes van distanciant les possibilitats entre un territori rural i un d’urbà. Oriol Escursell lamentava a aquest mitjà dimarts passat, que avui dia és difícil fer videoconferències des de la Terra Alta dels seus avis perquè no hi ha prou qualitat de xarxa. Per tant, si el futur que ens espera en l’època postcovid es vincula amb la comunicació virtual, aquests pobles quedaran més aïllats encara.

Fa una dècada que la Generalitat (sortint de la crisi econòmica) es va proposar dissenyar racionalment el pla d’equipaments culturals de Catalunya (el PECCat). Es van establir uns paràmetres per decidir com es podia distribuir al màxim el gaudi cultural professional arreu del Principat. Es mirava que, així com les biblioteques ja estan notablement implantades, també hi hagués espais per a creació i exhibició d’arts visuals i d’arts en viu. El repte era que cada municipi tingués un CAP cultural. El projecte, que va néixer sense pressupost i que va suposar un notable contrast respecte a la política expansiva del pla d’equipaments del primer tripartit, havia de concloure el 2020. Es confiava que, amb una dècada, s’hauria superat la crisi i que les administracions haurien pogut complir amb els mínims del pla. Ara, el Projecte Nilak també proposa una alternativa humil a aquest nou oblit que els diferents governs han tingut amb la cultura. Que arribi el circ!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)