Lletres

Crítica

L’APAGADA DIGITAL

Es poden arribar a imaginar una apagada elèctrica general? La suportarien dràsticament i serien capaços d’adaptar-s’hi? S’imaginen els seus fills o nets sense energia per al seu telèfon mòbil? Aquesta situació és la que planteja Don DeLillo (Nova York, 1936) en la seva nova narració, El silenci, una nouvelle o un conte allargassat a les cent pàgines, que Edicions 62 ens presenta en una bona traducció i en un magnífic cos de lletra per a satisfacció dels miops.

Distopia o al·legoria futurista ubicada en l’actualitat, El silenci està en la línia de Submon (1997), ambientada el 1951 amb el rerefons d’un conflicte atòmic amb la Unió Soviètica, i Cosmopolis (2003), en què el prosista plantejava una Nova York paralitzada per una manifestació violenta, o Soroll de fons (1984), en què un núvol tòxic amenaçava una comunitat del mig oest americà. El perill de les tecnologies ha servit a DeLillo per presentar una sèrie de novel·les, en la línia de l’enyorat James Ballard, a través d’una investigació de la psicologia humana als límits també del llenguatge i els personatges, que m’ha recordat Els noms (1982), que la crítica considera la seva gran novel·la i que li va servir per tensar com mai la matèria primera de la literatura, el llenguatge. Construïda amb frases breus i diàlegs que ens mouen per les parelles protagonistes, El silenci ens condueix des de l’aterratge de l’avió –que porta uns protagonistes a veure’n uns altres–, fins a l’intent de comprendre la situació mitjançant la novel·la voltairiana. DeLillo s’interroga sobre les guerres, els ciberatacs, les intrusions digitals, l’àntrax, els atacs biològics, els patògens, el nivell marí i altres pors que arriben fins als virus, que han coincidit aquest mateix any amb la sortida de la novel·la, i que l’autor segurament va haver d’incorporar durant les correccions.

DeLillo se sent còmode en aquests escenaris apocalíptics. No és tampoc lluny dels inferns de la soledat que ha retratat amb brillantor en novel·les més aconseguides com Body art, Americana i, fins i tot, Libra. Resulta fascinant la seva capacitat d’observació quan adverteix d’una manera quasi crítica sobre les addicions a la tecnologia sense oblidar el caos i la destrucció que ens porten a la situació actual. Un dels personatges resulta revelador: “La semifoscor. La tenim en algun racó de la consciència col·lectiva. La pausa, la sensació d’haver-ho viscut abans, això. Una mena d’aturada natural o intromissió forana. Un sentit de la precaució que heretem dels nostre avis o besavis, o potser de més enrere. Gent que havia d’afrontar amenaces greus.”

L’aturada digital és possible, i DeLillo ho aprofita per dispensar-nos una faula moral de lectura profunda que podria obrir un debat que no s’obrirà, però que per als lectors resulta estimulant.

El silenci
Autor:
Don DeLillo Trad.: Ferran Ràfols
Ed.:
Edicions 62
Preu:
15,20 euros

BILLY CHILDS, UNIVERSOS I EMOCIONS

Des de la bossa nova, que obre Acceptance del pianista Billy Childs, tot l’àlbum té uns ecos romàntics ideals per a la tardor, per omplir-se d’energia amb la col·laboració d’un artista únic. No hem d’oblidar que amb la seva primera gravació amb el segell Mack Avenue, Rebirth, Childs va obtenir el Grammy del 2017 –en té quatre– al millor disc instrumental de jazz. I no és estrany, perquè el pianista ens acaricia amb cada peça i ens fa partícips d’un univers en què els sentiments i la soledat assoleixen el zenit. Acceptance és en molts sentits una continuació de Rebirth, fins i tot els registres i la intensitat superen el treball anterior.

Acompanyat del saxofonista Steve Wilson, el baixista Hans Glawischnig i el bateria Eric Harland, com a grup base, el quartet es reforça amb Elena Pinderhughes a la flauta, les vocalistes Alicia Olatuja, Aubrey Johnson i Sara Gazarek i els percusionistes Rogerio Boccato i Munyungo Jackson. Tots plegats conformen els vuit temes, que poden oscil·lar des dels sons urbans a prop del soul com Leimert Park, fins a la impressionant Do you know my name, en què la veu d’Alicia Olatuja ens porta a les sensacions d’aquelles cantants dels anys seixanta i setanta. En aquests temps de sordidesa i pors, escoltar Billy Childs és un crit a la llibertat i a la plenitud de l’art de la vida. Superb!

Acceptance
Autor:
Billy Childs
Discogràfica:
Mack Avenue
Preu:
14 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)