Pantalla

CINEMA

25 ANYS DE TOY STORY

Fins a l’infinit...

‘Toy Story’, la primera pel·lícula feta completament per ordinador, compleix vint-i-cinc anys sense haver perdut la màgia. El món de l’animació va viure la revolució de les tres dimensions amb aquesta genial història sobre joguines amb vida pròpia, que va ser el tret de sortida de la llarga llista d’èxits de Pixar

CREATIVITAT I QUALITAT
‘Toy Story’ també va sorprendre pel seu divertidíssim argument, capaç d’entretenir i emocionar tant les criatures com els adults

En el primer fotograma veiem un llum tipus flexo sobre una taula de fusta i endollat a la pared. D’entrada, sembla que no hi pugui haver res més tan avorrit. Però en els escassos dos minuts següents una petita gran història –que implica un llum més petit i una pilota– sorprèn pel seu humor i tendresa. És el curtmetratge Luxo JR , i la companyia Pixar, encapçalada llavors per John Lasseter i Ed Catmull, el va produir el 1986, amb la peculiaritat que tota l’animació es va fer utilitzant ordinadors. Ara es considera aquell curtmetratge una peça indispensable de la cultura moderna, i des de fa sis anys forma part de la selecta filmoteca del Congrés dels Estats Units com a obra significativa que cal preservar. Aquest curt ja tenia una dècada quan el vam poder veure a les sales de cinema com a introducció a Toy Story. L’èxit i els reconeixements que va rebre van impulsar la companyia a continuar perfeccionant la tecnologia informàtica per aconseguir crear figures animades en tres dimensions. Catmull, científic computacional, tenia l’experiència d’haver treballat durant els anys setanta en la divisió de computació de la companyia de George Lucas, LucasFilm, però va fer falta afegir la visió artística de John Lasseter –format al CalArts amb professors d’animació que havien treballat per a Walt Disney– per establir el seu objectiu definitiu: una pel·lícula de llarga durada feta només amb ordinador. Fins a aquell moment, els gràfics creats per computadores es feien servir només en alguns efectes especials, i quan LucasFilm va deixar de posar diners en la divisió de Catmull i Lasseter, es va produir l’escissió que va donar lloc a Pixar. La nova companyia, amb una tecnologia molt cara i avançada, es va trobar, per poder sobreviure, venent el seu software en institucions mèdiques pioneres en diagnòstics per la imatge i a entitats governamentals que volien tractar imatges de satèl·lits. Finalment, a començaments dels anys vuitanta, Steve Jobs, que acabava de deixar Apple, va decidir invertir-hi 10 milions de dòlars. A partir de llavors, tota la creativitat i la tecnologia es van centrar a explicar històries, aprofitant unes eines que s’anaven desenvolupant a mesura que els tècnics i els artistes hi anaven treballant. “En aquell moment, l’art reptava la ciència, i la ciència inspirava l’art”, ha dit Lasseter en nombroses ocasions. Després de meravellar tothom amb Luxo JR, el 1988, Pixar va estrenar Tiny Toy, el segon curtmetratge fet totalment amb ordinador, que en aquest cas va guanyar un premi Oscar i que és l’embrió de Toy Story. Només cal fer notar que entre el curt i la pel·lícula van passar set anys per comprendre la magnitud de la feina que va suposar el film. En aquell període de temps, Pixar va continuar perfeccionant el seus programes informàtics fent anuncis per a televisió, i també van començar els contactes amb els estudis Disney, que van utilitzar part de la seva tecnologia per a La bella i la bèstia (1991). Malgrat tots els entrebancs creatius i financers que es van trobar pel mig –al final Disney també hi va posar diners–, Toy Story es va convertir en una realitat sorprenent, no només pel salt tecnològic que va suposar, sinó pel seu divertidíssim argument, capaç d’entretenir i emocionar tant les criatures com els adults. Pixar es va convertir en sinònim de qualitat i creativitat. La història d’unes joguines que tenen vida pròpia quan ningú les veu i que competeixen per l’estimació del seu propietari s’ha acabat convertint en una franquícia amb moments tan hilarants com emotius. El xerif Woody i l’astronauta Buzz Lightyear –amb la seva famosa frase “fins a l’infinit, i més enllà”– ja són icones de la cultura popular, juntament amb altres personatges posteriors de l’univers de Pixar. La companyia, però, va acabar tenint diversos xocs amb Disney per la distribució dels beneficis, fins que finalment la gran empresa la va acabar comprant, el 2006, per 7.400 milions de dòlars. S’ha de tenir en compte que des dels 361 milions de dòlars que va guanyar Toy Story, tot allò que va fer Pixar en la primera dècada del nou mil·lenni va comportar beneficis ingents, no només pels diners recaptats a les sales de cinema, sinó també per l’enorme quantitat de marxandatge generat en forma de joguines, roba i tot tipus d’accessoris. Ara bé, després d’èxits com Monsters SA, Buscant en Nemo, Els increïbles, Wall-E i Up, les produccions de Pixar van patir una certa sequera creativa, anant sobre segur i apostant per seqüeles, fins que la companyia va tornar a emocionar i sorprendre el 2015 amb Inside Out. Aquests últims cinc anys, però, han estat marcats per la marxa de les dues ànimes de Pixar: Catmull es va retirar el 2018 i Lasseter s’havia vist obligat a plegar un any abans quan la premsa el va relacionar amb diversos casos d’assetjament sexual. L’estrena de última gran producció de la companyia Onward, una història sobre elfs i màgia urbana, va quedar estroncada per la pandèmia el passat mes de març passat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)