Lletres

Llengua

AIXÒ DE L’ANGLÈS: ARA SÍ!

Els mètodes d’ensenyament de l’anglès no ens solen confrontar la gramàtica anglesa i la catalana sense passar per la castellana

Nord-americà de Seattle, Lou Hevly va arribar un bon dia a Manresa i s’hi va establir. Aviat farà quaranta anys. Hevly va ser músic de carrer i artista de teatre; és clarinetista, guitarrista, professor i, vocacionalment, lingüista. Sota el guiatge de Josep Ruaix, a finals dels noranta va publicar cinc llibres en català sobre gramàtica anglesa. Veus expertes, com la de Joan Ferrer, expliquen que es tracta d’una obra de referència insuperable. En termes més o menys semblants s’hi refereix Albert Jané: “El seu treball és digne de gratitud i se’n poden beneficiar tots els qui, professionalment o no, hagin de tenir una relació amb la llengua anglesa.” Hevly hi va afegir el 2013 el títol Anglès fàcil. Anglès essencial per a catalanoparlants (Barcanova).

Ara arriben tres títols alhora, trigèmins, gràcies a Toni Daura i Llibres Parcir de Manresa i, per descomptat, gràcies a l’autor nord-americà... de Manresa, incansable, savi, juganer, que fa una aportació molt rellevant al coneixement de la llengua anglesa “des d’una òptica netament catalana”. Són paraules d’Albert Jané, que prologa el primer dels tres llibres nous: Anglès difícil. Traducció de les frases maleïdes.

Hevly presenta cent deu capítols molt breus, ben explicats i amb exemples, amb uns exercicis ràpids de traducció del català a l’anglès, al final de cada capítol, i el solucionari corresponent al final de l’obra. Sens dubte un dels mèrits més rellevants de l’enfocament general és el fet que les explicacions recolzen sobre la comparació directa amb el català. Per a un catalanoparlant, aquesta pràctica és substancial: no estem gaire acostumats que els mètodes d’ensenyament de l’anglès ens confrontin la gramàtica anglesa i la catalana sense passar per la castellana.

Pronunciació anglesa simplificada. Comparant la fonètica anglesa amb la catalana és el segon volum de la ressenya –ep, no són llibres que s’aixopluguin en una col·lecció i per això no van numerats–, molt fàcil de llegir i de consultar. La voluntat pedagògica de l’autor es va manifestant pertot. En pot ser exemple una de les normes amb què arrenca la primera unitat: cada vocal té dos sons principals, un de llarg i un de breu. La vocal es pronuncia llarga davant una consonant més vocal i breu en tot altre cas. “And it’s just that easy!” Mònica Montserrat n’escriu el pròleg amb una indicació molt oportuna: l’anglès que l’autor defensa, sense ser ben bé ni el de la BBC ni el des Estats Units, és del tot comprensible per a qualsevol angloparlant del planeta.

L’últim llibre em té ben enganxat: An Idiom a Day. 366 dites angleses corresponents a dites catalanes, amb un bon pròleg, també, de Joan Ferrer. Val la pena tenir el llibre a mà i aprendre cada dia una nova locució o frase feta (o més d’una). El lector hi trobarà l’equivalència de cada dita, en anglès i en català, amb un exemple d’ús; també l’origen, algun comentari, formes sinònimes i unes notes gramaticals i/o lèxiques. El diccionari inclou un índex alfabètic final tant de sinònims anglesos com de locucions catalanes (per descobrir com es diu en anglès “donar per fet”, “ficar cullerada”, “pixar-se de riure”...). S’aprèn anglès i s’aprèn català, i això és una bona inversió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)