Música

PAU JORQUERA

DIRECTOR DE LA BACH COLLEGIUM BARCELONA, CODIRECTOR DE LA BECA BACH - FUNDACIÓN SALVAT I SOTSDIRECTOR DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT

“Bach és un narrador d’històries”

Pau Jorquera és el director de la Bach Collegium Barcelona, una agrupació professional de cor i orquestra que el 17 de desembre actuarà al Palau de la Música Catalana

L’ESCOLANIA
“L’Escolania de Montserrat és la casa de la música. És un tresor del nostre país poc conegut, envoltat d’una aureola d’elitisme”
INTERÈS PER BACH
“Bach no és només un músic, sinó un narrador d’històries; treballa sobre un text i l’il·lustra amb música. Posa cara als personatges”

Pau Jorquera (Barcelona, 1982) no para mai quiet. Actualment, té entre mans dos projectes que l’il·lusionen: la direcció de la Bach Collegium Barcelona (BCB), una agrupació professional de cor i orquestra, i la creació del segell discogràfic Anacrusa. Els dos projectes tenen a veure amb l’encreuament de la música antiga i la innovació. Paral·lelament, la Fundació Salvat, que du a terme una important tasca de suport a les iniciatives musicals, és mecenes i organitzadora principal de la Beca Bach-Fundació Salvat, en la qual col·laboren el BCB i la Fundació Bachcelona, fent-ne la programació musical.

Com neix la Bach Collegium Barcelona?
El 2011 vam crear el projecte Bach Zum Mitsingen (BZM) per fer cantates de Bach en format participatiu. Vam triar dotze cantants per assegurar que el cor funcionés, però la idea era que s’hi pogués inscriure tothom. El grup de cantants professionals es va fer any rere any més estable, i vam decidir fer un concert només amb ells per mostrar el programa que teníem preparat. Vam creure oportú enregistrar-lo i vam aprofitar l’avinentesa per crear la marca Bach Collegium Barcelona, que cobreix un cor i una orquestra que poden treballar junts o per separat i en produccions ben diverses. 
Són una agrupació estable?
El que és estable és la marca BCB. Els únics integrants que hi som sempre som jo, com a director del cor, i la violinista Adriana Alcaide, que és la concertino de l’orquestra. Els altres músics canvien en funció de la producció en què treballem. 
El novembre del 2019 van fer la presentació oficial del cor de la BCB. Un any després, en quin punt es troben? 
L’any passat havíem planificat un calendari per presentar l’estructura sencera de la BCB. L’estiu del 2018, vam gravar el disc i el novembre del 2019, el vam presentar. Al desembre, vam fer un concert amb l’orquestra. L’objectiu següent era oferir un concert conjunt, cor i orquestra, el Diumenge de Rams d’aquest any 2020, però el vam haver de suspendre a causa de la pandèmia de la covid-19. La propera cita serà el concert  Händel per Nadal, previst per al 17 de desembre, al Palau de la Música Catalana. Hi interpretarem el Dixit Dominus i una selecció d’El Messies, de Händel. Aquest és el concert de Nadal anual de la Fundació Salvat, en el qual el BCB hi participa aquest any com a intèrpret.
Amb la Fundación Salvat, quin vincle hi teniu?
La Fundación Salvat s’implica en causes diverses. Col·labora amb entitats amb vocació social, com la Fundació Finestrelles i la Fundació Cassià Just. Té una línia d’art pictòric: cada any compra un quadre fet per un artista viu. I també té una línia relacionada amb la música, centrada en la col·laboració amb el Cor de la Facultat de Farmàcia de la Universitat i en el finançament de la Beca Bach i la Bach Collegium Barcelona.
El Messies, de Händel, és sinònim de Nadal?
Es fa per Nadal per tradició, però essencialment no té una temàtica nadalenca. Consta de tres parts: les dues primeres versen sobre els dos moments més forts de l’any litúrgic, el Nadal i la Pasqua, i la tercera part, l’Apocalipsi, parla de la transcendència de l’ànima. Se sol fer per Nadal, però seria igualment correcte fer-lo per Pasqua! 
I el Dixit Dominus, per què l’han escollit? 
Crec que és l’obra més talentosa de Händel. És una peça de joventut en què Händel demostra un gran domini del contrapunt. El Dixit Dominus irradia creativitat, és una festa. És la joventut de Händel concentrada en un text.  
Una vegada constituïts com a BCB, es van desvincular progressivament de la Fundació BZM.
La Fundació BZM com a tal ha desaparegut, perquè n’han sortit tres projectes tan potents per se que ara cada un és una unitat independent. Es tracta del Festival Bachcelona, la Beca Bach i la BCB. Tots tres parteixen del mateix tronc, que és BZM, però són universos diferents. 
Per què li interessa Bach?
Me l’he trobat per casualitat. De fet, la meva primera experiència amb Bach va ser dolenta. Quan estudiava direcció de cor, vaig haver de dirigir una obra seva, i em vaig estimbar. El vaig abandonar durant un temps, fins que vaig descobrir que Bach no és només un músic, sinó un narrador d’històries. Bach treballa sobre un text i l’il·lustra amb música. És qui posa cara als personatges. Parteix d’un text antic i, a través de la seva música, fa que el teu vincle amb el text esdevingui més proper. 
I la música barroca, per què significa tant per a vostè?
L’entenc molt bé pel que fa a l’aspecte rítmic. Abans d’entrar a l’ESMUC, la meva formació va ser sobretot com a percussionista. I, d’alguna manera, la música barroca balla, salta, pica. Em sento proper a la percussió que es troba dins del caminar de la música barroca. 
Parli’ns ara del segell Anacrusa.
Serà un segell discogràfic per gravar, editar i presentar idees relacionades amb la música antiga i la innovació. De moment, Anacrusa té dos discos editats, el de la BCB i un d’Adriana Alcaide, però com a segell encara no existeix per se. Aviat començarem a donar-li forma. La música antiga ha d’afegir elements que la facin propera. L’any passat vam treballar un arranjament d’El Messies amb bateria i baix elèctric. 
No li fa por perdre l’essència de la peça original?
Quin interès té gravar el que ja està gravat? Glenn Gould deia que no hi ha necessitat de fer una música si l’artista no té una proposta. Qualsevol proposta pot ser innovadora. Una obra es pot mirar des de moltes òptiques. Anacrusa pretén ser l’espai de la gent que tingui ganes de fer propostes noves. 
També és sotsdirector de l’Escolania de Montserrat. Què li aporta treballar-hi?
L’Escolania és la casa de la música. Els escolanets reben una educació primària de molt bon nivell i un ensenyament musical brutal. És un tresor del nostre país poc conegut. La gent no sap ben bé què hi fem ni com treballem.  

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)