Cinema a prova de temps

En l’imaginari dels que ja tenim una certa edat, anar al cinema es conserva, encara avui, com una experiència cultural amb majúscules de la qual poder gaudir durant unes hores. Les butaques, la foscor, el so que t’embolcalla i les crispetes et preparen per viure una ficció des de l’anonimat d’un espai compartit amb gent a qui potser ja no tornaràs a veure mai més. En un moment en què el temps lliure també es disfruta sense sortir de casa, anar al cinema s’ha convertit en una pràctica estranya que a molts, sobretot a les generacions més joves, els costa fer seva. Però davant d’un futur incert pel mateix concepte de consum comercial de cinema apareixen com a bastions de màxima resistència poc més d’una desena de sales, tretze en concret, que arreu de Catalunya han mantingut durant més de cent anys les projeccions de films, gràcies a l’esforç econòmic i de compromís social i afrontant situacions i problemes de tot tipus que no les han fet defallir. Per premiar tota la feina feta durant aquest temps, l’ Acadèmia del Cinema Català va entregar una placa commemorativa als representants de les tretze sales en un acte auster, per culpa de la pandèmia, celebrat a finals d’octubre a la localitat de Calella. La presidenta de l’entitat cinematogràfica, Isona Passola, va lloar la dedicació dels responsables dels espais premiats i els va convidar a mantenir viva la flama dels apassionats pel setè art. “Intenteu resistir. La gent estima el cinema”, va dir.

Paral·lelament a l’homenatge es va donar a conèixer el catàleg virtual que recull la història i les particularitats dels locals d’arreu del territori català. Una tasca elaborada pel periodista i crític Toni Vall, que en parlava així: “Avui dia és gairebé un acte de militància, quan hauria de ser de consciència cultural i patrimonial del que signifiquen les sales de cinema per al país”, que “no són només un lloc on es projecten pel·lícules, sinó un espai de poble i de ciutat on s’expliquenhistòries”.