Articles

Una dècada apostant per l’art

La Col·lecció Bassat celebra deu anys d’exposicions a Mataró ocupant l’esplèndida Nau Gaudí sense oblidar, però, el vell somni de convertir-se en un museu referent de l’art contemporani a Catalunya

ESCENARI IDEAL
“No podia somiar un espai millor per presentar la nostra col·lecció, reunida durant cinquanta anys de passió pel món de l’art”
BALANÇ SATISFACTORI
“La Nau i la Col·lecció han complert els objectius que s’havien fixat fa deu anys i han contribuït a divulgar l’art i la cultura del país”

Deu anys i sembla com si fos ahir que la notícia omplia els titulars dels mitjans de comunicació. Mataró, sempre esquerp en grans inversions culturals, rebia amb els braços oberts la proposta del publicista i col·leccionista d’art Lluís Bassat de ser la seu i l’aparador de la seva àmplia i reconeguda col·lecció d’art contemporani, que buscava un espai on lluir-se des de feia anys. De fet, segons ha recordat en més d’una ocasió ell mateix, arribar a Mataró va ser una casualitat, perquè les primeres negociacions apuntaven cap a un municipi molt més petit: Sant Andreu de Llavaneres. L’entusiasme del govern local un cop les eleccions municipals van fer canviar d’alcalde, es va acabar desfent. Va ser llavors quan des de la capital del Maresme, el batlle, Joan Antoni Baron, li va fer arribar una proposta que va engrescar l’empresari. En espera de poder adequar una antiga fàbrica farinera de la ciutat com a seu definitiva del museu, la Col·lecció Bassat es podia començar a mostrar al públic des d’un espai patrimonial únic: la Nau Gaudí . Aquest emblemàtic edifici restaurat de 600 m² és el primer exponent industrial del jove arquitecte Antoni Gaudí, l’anomenat punt zero del seu llegat patrimonial. De fet, el públic que durant aquests deu anys ha visitat alguna de les exposicions de la Col·lecció Bassat ha reconegut que l’embolcall de les peces que s’hi mostren és un reclam excel·lent. Gaudí va començar a treballar en el projecte l’any 1878, responent a l’encàrrec de la cooperativa La Obrera Mataronense i, finalment, del projecte inicial només en va acabar signant la nau de blanqueig i els lavabos. Menció especial mereixen els tretze arcs parabòlics creats per petits trams de fusta muntats per perns que permeten disposar d’un espai diàfan i ampli sense recórrer a columnes o pilars.

L’any 2010, l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carme i Lluís Bassat van signar el conveni de col·laboració, i tres anys després, aprofitant l’efemèride del 130è aniversari de la Nau Gaudí, es va signar la Declaració de Mataró, el primer manifest en defensa de la conservació i la difusió del llegat gaudinià, que es compromet en el seu redactat “a treballar conjuntament en la preservació i la promoció d’aquest valuós patrimoni artístic i arquitectònic”.

L’encert de la decisió de Mataró d’oferir-se com a seu de la Col·lecció Bassat es demostra amb les dades acumulades durant aquesta dècada. Des del novembre del 2010, prop de 100.000 persones han visitat la Nau Gaudí i alguna de les més de quaranta exposicions organitzades d’un fons que compta en la seva totalitat amb 3.000 obres d’art. Tot i això, la promoció de la col·lecció ha anat molt més enllà de la capital del Maresme, perquè, tal com recorda Lluís Bassat: “Hem d’aprofitar totes les oportunitats per donar a conèixer el gran valor de l’art contemporani català arreu del món.” Així, les peces del fons artístic s’han pogut veure també en catorze ciutats, a Europa i fins i tot als Estats Units. En total, s’han exposat 1.969 obres d’art de 159 artistes, entre els quals destaquen alguns de renom internacional com Picasso, Chillida, Léger, Appel, Christo, Calder i Henry Moore, entre molts d’altres.

PER ORDRE CRONOLÒGIC

L’espai expositiu limitat de la Nau Gaudí i el nombrós fons de la Col·lecció Bassat han incidit directament en l’estructura de les peces que s’hi han pogut veure des del 2010. En aquest sentit, i sota l’atenta mirada de la directora de l’ens, Núria Poch, la inauguració de l’espai es va fer amb una mostra d’obres que abastaven des del 1940 i fins al 1969. En concret, s’hi van poder veure vint-i-tres artistes, amb un total de setanta-nou quadres. Noms de la rellevància de Picasso, Miró, Tàpies, Guinovart, Cuixart, Ràfols-Casamada i Subirachs comparteixen mur amb peces d’artistes “sense tanta projecció, però d’una qualitat indiscutible”, segons va destacar llavors el mateix Lluís Bassat.

Amb una temporalitat semestral, en aquest període s’han inaugurat cinc exposicions més ordenades per dècades, excepte la dels anys setanta, que es va haver de dividir en dues mostres, atès que el gruix de la col·lecció Bassat es basa en aquest període. Actualment, hi ha en exposició Col·lecció Bassat 1990-1999 (I), la primera mostra dedicada als anys noranta del segle passat, que aborda la tercera dècada de l’activitat com a col·leccionista de Lluís Bassat iniciada en els anys setanta, i que avui continua. Són, doncs, gairebé cinquanta anys seguits adquirint obres d’art contemporani, en particular, d’artistes de Catalunya. Aquesta mostra, segons destaca el mateix col·leccionista, és la més personal de les que s’han exposat fins ara per una doble raó. D’una banda, perquè la majoria de peces han estat penjades al domicili de la família i, de l’altra, perquè amb molts dels artistes Bassat ha tingut una relació personal, i fins i tot d’amistat.

Es tracta de setanta-vuit obres de quinze artistes, entre les quals destaquen vint quadres de l’Albert Ràfols- Casamada –l’artista amb més obra en la Col·lecció Bassat–, catorze de Daniel Argimon, deu de Jaume Genovart i set de Fernando Bellver. La resta pertanyen a Josep Maria Codina, Rosa Codina-Esteve, Miguel Condé, Montserrat Gudiol, Víctor Mira, Perecoll, Josep Pla-Narbona, Agustí Puig, Isabel Salades, Josep Serra, i Miguel Zapata. “La Nau i la Col·lecció han complert els objectius que s’havien fixat fa deu anys, ja que han contribuït conjuntament a divulgar l’art i la cultura del país i a situar, des de Mataró, la Col·lecció Bassat i la Nau Gaudí en els circuits nacionals i internacionals”, assegura Núria Poch.

MÉS ACTIVITAT

Paral·lelament a les exposicions creades amb el fons d’art de la Col·lecció Bassat, la Nau Gaudí ha estat també escenari d’una intensa activitat artística amb mostres diverses i amb una intencionada picada d’ullet als artistes de la ciutat, com va ser el cas Gaudí ahir i avui. Dues lectures: Joaquim Gomis i Ramon Manent (2014) i Tempus Fugit – 24 artistes de Mataró, dedicada als artistes de Mataró (2015). Alguns dels moments estrella d’aquests deu anys els han protagonitzat peces que buscaven impressionar el públic i que no acostumen a omplir els espais museístics. Va ser el cas del Ford Fiesta XR2 del 1989 de Josep Guinovart a l’exposició Naturaleza veloz, que va estar present a la Nau el 2017 amb motiu de l’exposició dels anys vuitanta, o l’escultura A la Llotja (1911), d’Eusebi Arnau, premiada amb la Medalla d’Or en la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona, exposada al Metropolitan de Nova York i que, realitzada en marbre i de 800 kg pes, va ser una de les peces estrella en la mostra dedicada íntegrament a obres escultòriques el 2018. La relació entre Mataró i el publicista sembla més que garantida després d’una dècada de fructífera col·laboració. “No podia somiar un espai millor que la Nau Gaudí per presentar la nostra col·lecció, reunida durant cinquanta anys de passió pel món de l’art”, defensa sense embuts.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)