Pantalla

Què hauria passat si...?

Qui no ha somiat alguna vegada poder viatjar en el temps i, per què no, de passada aprofitar per canviar i alterar alguna coseta? “Què hauria passat si...?” és una pregunta que tots ens hem fet, ja sigui pensant a matar Hitler i alterar així la història de la humanitat o, ja en un àmbit més personal, qüestionant-se com haurien canviat les nostres vides en cas d’haver fet un pas amb una altra persona estimada o d’haver escollit una carrera professional alternativa. La cruïlla de camins és infinita...

Reescriure la història és impossible, almenys ara per ara, i per això el cinema, com la literatura, ens atorguen un poder virtual mentre els científics encara discuteixen sobre aquestes derives i les paradoxes temporals, bucles infinits o forats de cuc que es poden produir. Mentrestant, que s’aclareixin i ens avisin, que nosaltres continuarem disfrutant viatjant endavant i endarrere en el temps amb aquest subgènere que té com a pal de paller el relat d’H.G. Wells La màquina del temps i adaptacions a la pantalla com la de George Pal el 1960. D’entre moltes, una d’estimada és la que un any després de la no menys referencial Terminator (1984) va irrompre com un llamp a la cartellera. Parlem de Retorn al futur, pel·lícula que un cop revisada continua demostrant que rere el xassís (no només del Delorean que ens transportarà en el temps) el mecanisme argumental té una gran cilindrada i la direcció és ferma i consistent.

Cinematogràficament, tot funciona com un rellotge suís, tant a l’hora de desplegar un guió enginyós en què res sobra –ni la introducció costumista dels personatges, fonamental per al que esdevindrà de la trama, ja al passat–, fins a aspectes més formals com la banda sonora –magistral Alan Silvestri evocant John Williams–, o l’espectacular disseny de producció, a càrrec de Lawrence Pull. En bona part perquè també el director d’orquestra va saber estar a l’altura del mestre Spielberg –aquí com a productor–, atorgant ritme a la narrativa i regalant seqüències inoblidables, com la persecució en monopatí o el compte enrere per tornar al present amb el rellotge de la plaça d’aquest poble que tant ens recorda els de Que bonic és viure i Gremlins (de fet, és el mateix on Joe Dante la va rodar).

Bé, i no per desconegut, l’aportació de Bob Gale, productor i coguionista, que va ser qui tot mirant un àlbum de fotos familiar va pensar “Què hauria passat si...” hagués coincidit amb el seu pare a l’època d’estudiant i haguessin estat amics. Doncs això és el que li succeeix a Marty McFly (Michael J. Fox) que, per mitjà d’una màquina del temps peculiar (un cotxe, l’esmentat Delorean DMC-12), construït per un excèntric professor guillat (Christopher Lloyd) es trasllada del 1985 al 1955, l’època en què els seus pares es van conèixer i enamorar. La missió no és altra que emparellar els seus pares, adolescents com ell, per assegurar el seu naixement. El problema: que el seu pare és un panoli de categoria i la seva mare s’enamora d’ell –no ens estranya que Disney rebutgés el projecte!

Als que ens va marcar generacionalment podem presumir de saber què és el condensador de fluzo (ni idea de com funciona) i fins i tot admetre que vam demanar per Reis una guitarra elèctrica, un skateboard i uns Walkman, l’equipament bàsic de tot adolescent dels vuitanta, emmirallant-nos en el protagonista. Si es rodés ara alteraríem el guió i en lloc d’anunciar als avantpassats que Ronald Reagan serà el futur president dels EUA –“l’actor?” es pregunten atònits–, l’anacronisme el faríem sobre Donald Trump –“El milionari?”.

Que bonic seria tenir un Delorean i posar les coses a lloc, oi?

Retorn al futur / back to the future Direcció: Robert Zemeckis Producció: Bob Gale i Neil Canton Guió: Robert Zemeckis i Bob Gale País: Estats Units Any: 1985
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)