Lletres

Crítica

EL PLAER DELS DIES

Ens parla lliure i planera i desinhibida, d’una “manera molt generosa de plaer als dies que vas vivint”. Un tema inusual per a una societat on tothom pretén ser jove

Al llarg dels seus més de quaranta anys a l’oficina i al costat de l’editor britànic André Deutsch, Diana Athill va tenir l’oportunitat de conèixer alguns dels principals cervells de la literatura del segle XX. L’influent editor traginava en la seva escuderia personatges com el Premi Nobel Naipaul, la cèlebre Jean Rhys o la nostra Mercè Rodoreda.

Diana Athill en deixa constància al seu breu volum de memòries Molt a prop del final. Athill ens parla del seu últim període, del de decadència, tot i que va viure gairebé 102 anys. El llibre és una lliçó de vida amb manual d’instruccions. Aquí podem saber detalls, comportaments i mals hàbits de personatges com Elias Canetti a través d’alguna de les seves amants, però també les coses que ens van passant quan arribem als 70 o 80 anys. Estem parlant del final de la sexualitat –que descriu de manera fefaent quan ens diu que és l’època en què es tornen llamineres coses que no tenies en compte–, del final del carnet de conduir o d’operacions de cataractes quan no eren com les d’ara. Ho fa des d’una intimitat còmplice amb el lector, cosa que et fa sentir com si fossis el seu amic: els garrepes dels editors, els amants negres amb qui va tenir bones relacions, el final de la seva mare i la salut de ferro de la seva família. En poc més de dues-centes pàgines, Athill es despulla en cos i ànima per mostrar-nos una dona del segle XX, independent i lliure quan les dones no ho eren.

M’agrada especialment quan parla de coses en concret, les esmentades manies i mentides de l’escriptor sefardita Canetti, el sentiment tràgic de Rhys: “Em va fer pensar en una expressió que deia sovint la Jean Rhys, normalment al fet d’anar beguda: «Estava una mica borratxa, una mica molt.» De fet no va dir mai: «Estava una mica trista, una mica molt» sobre el fet de ser vella, però segur que ho hauria fet si no hagués odiat i temut prou la vellesa per parlar-ne.” Entra en una certa desídia quan ens introdueix en el panorama dels cosmètics Max Factor, els cursos de modista i pintura, els amants perduts, els vestits i l’administració deficient que no la van deixar mai tenir ni un penic. Es recupera quan torna als editors i als seus esclaus, escriptors i empleats; quan ens parla de l’editor de la revista Granta i ens acosta les figures d’Anthony Burgess –que els fa el pròleg d’un llibre sobre llits contrari a la idea, i que aquí va editar Seix Barral– de Bill Budford i de Martin Amis. Estem parlant d’un llibre deliciós sobre la vellesa d’una criatura que no va acceptar els rols que li havia planificat la societat. Per tant, és un retrat lliure, planer i desinhibit, d’una “manera molt generosa de plaer als dies que vas vivint”. Un tema inusual per a una societat on tothom pretén ser jove.

Molt a prop del final
Autora:
Diana Athill Trad.: Mar Vidal
Editorial:
Univers
Preu:
18 euros

RITME ENCOMANADÍS DELS BRECKER

Si volen escoltar música de grans solistes amb personalitat no es poden perdre aquest vendaval de funk i jazz fusionat que ens ofereix la banda dels germans Brecker, Live and Unreleased, un disc gravat en una sessió a l’Onkel Pö d’Hamburg l’estiu del 1980. En format de doble compacte –més de cent minuts–, els germans Randy Brecker (trompeta i veu) i Michael Brecker (saxo tenor) es van reunir amb Mark Gray (teclats), Barry Finnerty (guitarra), Neil Jackson (baix i cors) i Richie Morales (bateria) per fer-nos caure de cul amb un ritme diabòlic dels anys en què Carlos Santana havia convertit la música popular en un caos simfònic.

Com els discos de Santana, aquesta aposta dels Brecker es manté ferma, no ha caducat. I no ho fet per la categoria dels músics, un grup de mercenaris que es van deixar la vida convertint les notes en ritme i sentiment. Gairebé tots els temes tenen punch i denoten el que les diferents formacions del grup van aportar a l’escena del jazz i el funk en els anys setanta i vuitanta; tant en les melodies i les improvisacions com en el concepte del tractament dels arranjaments de ritmes enganxifosos d’un jazz més evolucionat i foll. Cada cançó és encomanadissa, no t’abandona ni quan passa a la següent després de més de deu minuts, sempre breus.

Live and Unreleased
Autor:
The Brecker Brothers
Discogràfica:
Leopard
Preu:
18 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor