Articles

10. Castell de Montjuïc Barcelona (Barcelonès)

Una corona de ferro

El castell de Montjuïc es va convertir, durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX, en un espai identificat amb la repressió de la dissidència política i social

El 23 de maig del 1909, durant la cerimònia d’inauguració de l’estàtua en honor al popular Manelich, l’escriptor Àngel Guimerà es preguntava: “Quin serà el dia, germans tots, en què Montjuïc se podrà llevar del cap la pesant corona de ferro, per engalanar-se de flors que enviïn mar endins sos perfums per avançar la benvinguda a les naus forasteres que facin via envers una Barcelona més que la d’avui humanitzada!” En aquells moments, el castell que coronava la muntanya de Montjuïc, aquella “pesant corona de ferro” era un espai lúgubre, que la majoria dels barcelonins associava “als turments, als crims, a la injustícia i a la tirania”, tal com es remarcaria anys després en un especial publicat al setmanari L’Esquella de la Torratxa.

Aquest paper com a centre de repressió va començar a escriure’s el 25 de setembre del 1869, amb la detenció del republicà Gonçal Serraclara. En aquells moments, la fortalesa de la Ciutadella, que des del 1717 havia estat la Bastilla de Barcelona, es trobava en ple procés d’enderrocament i el recinte de Montjuïc, des del qual ja s’havia bombardejat la ciutat en diverses ocasions, va assumir el relleu en aquest paper ominós. Durant el darrer terç del segle XIX i la primera meitat del XX, Montjuïc va esdevenir la presó i l’espai de tortura d’anarquistes, sindicalistes i revolucionaris, i es va convertir en escenari de consells de guerra i d’afusellaments. El 1896, poc després de l’atemptat anarquista al carrer dels Canvis Nous, que va provocar dotze morts, la policia va organitzar una autèntica ràtzia, amb més de set-cents detinguts. La majoria van ser torturats i jutjats al castell i quatre dels processats van ser condemnats a mort i afusellats al fossat, mentre que seixanta-set van ser sentenciats a penes de presó d’entre vuit i vint anys. Els fets van ser coneguts com el procés de Montjuïc i van provocar una onada de reacció ciutadana.

Un altre episodi es va viure el 1909, en aquest cas a causa dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, durant els quals es van detenir unes dues mil persones, cinc de les quals van ser afusellades als fossats del castell, amb el cas més conegut del creador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia. A les cel·les de Montjuïc també s’hi van amuntegar milers de sindicalistes durant la vaga de la Canadenca, el 1919. Aquest paper luctuós el va seguir jugant durant la Guerra Civil i el franquisme, quan s’hi van empresonar gairebé mil cinc-centes persones i se’n va executar unes dues-centes cinquanta. Només en una jornada, l’11 d’agost del 1938, al fossat de Santa Elena van tenir lloc seixanta-dos afusellaments.

Memòries en conflicte
Manel Risques i Martí Marín són els autors d’un llibre que permet conèixer la relació entre Barcelona i Montjuïc o, dit d’una altra manera, “com el castell s’ha mirat la ciutat [...] i com ha mirat la ciutat el castell”.
CASTELL DE MONTJUÏC Adreça: Carretera de Montjuïc 66, 08038, Barcelona Telèfons: 932 564 440 Correu electrònic: castell@bcn.cat Web: https://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca
La ciutat castigada
Durant la primera meitat del segle XIX, el castell es va convertir en l’espai des del qual es va bombardejar Barcelona. El 3 de desembre del 1842, com a càstig a una revolta espontània, es van llançar més de mil bombes, que van provocar un mínim de vint morts. Els bombardejos es van repetir el 1843 i el 1856, en ambdós casos amb més de tres-cents morts.

L’ASSASSINAT DE LLUÍS COMPANYS

Després de la guerra, el castell va recuperar el paper de presó militar d’oficials, entre els quals hi havia el coronel de la Guàrdia Civil Antonio Escobar, que es va mantenir lleial a la República. El pres més conegut de tots, però, va ser Lluís Companys, reclòs a les cel·les del capellà castrense. El 14 d’octubre del 1940, en una de les sales del castell es va fer el consell de guerra, durant el qual va ser acusat de rebel·lió militar, d’oposar-se a l’aixecament militar i de tolerar els crims a la rereguarda. El president va ser afusellat l’endemà a les sis de la matinada al fossat de Santa Eulàlia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)