Arts visuals

El Museu de Cera es reinventa

El nou projecte, amb Toni Cruz al capdavant, ha actualitzat i modernitzat de forma espectacular la versió antiga amb l’objectiu de donar un impuls a un tram de la Rambla de Barcelona oblidat fins i tot abans de la pandèmia

ACTUALITZACIÓ
“És el museu de cera més modern del món i ho continuarà sent perquè el renovarem contínuament”
SEMBLANÇA
“Rosalía, els Beatles, Elton John... Són dels primers que vam encarregar i són clavats. Alguns són sublims”
LES XIFRES
El museu ha incorporat vuitanta figures, distribuïdes en vint-i-vuit zones; a més, n’hi ha quaranta que s’han recuperat de l’antiga proposta

Antoni Gaudí i Eusebi Güell us donaran la benvinguda en un elegant vestíbul, on el clàssic drac del Park Güell i un vídeo promocional de la ciutat us posaran en situació. És el Museu de Cera de Barcelona, i el segell de la ciutat ha d’estar present en bona part del recorregut. De fet, de seguida podreu gaudir d’una vista panoràmica exterior de 360 graus des de l’àtic de l’emblemàtic edifici en una primera especial, inesperada i excitant experiència. Això acaba de començar. Ben aviat podreu comprovar que el nou Wax Museum de la Ciutat Comtal no té res a veure amb l’antiga proposta, plena d’encant, nostàlgia i història, però totalment desfasada i limitada.

I és que ara, amb una ambientació excepcional i amb uns efectes de llum i so sorprenents, tan aviat us endinsareu a la jungla amb el gran King Kong, com de sobte entrareu de ple en la història de Catalunya a través d’un castell amb representació de les colles castelleres més importants del país. No hi falta ningú. Tampoc Francesc Macià ni Companys, que donen pas a figures essencials de la literatura com Joan Maragall, Ausiàs March, Cervantes o Lope de Vega. La ciència també té el seu espai, amb Albert Einstein i Stephen Hawking. Passat i present es barregen amb encert en un trajecte en què us heu de deixar portar per la música quan topeu amb les estrelles del rock a la Sala Magna. Les de sempre, com Elton John i els Beatles, que ocupen amb tot el dret l’escenari principal. I les més actuals, com Billie Eilish i Rosalía, no gaire lluny l’una de l’altra després de la seva darrera col·laboració musical al món real. En l’imaginari de les figures de cera també us podreu fotografiar amb Taylor Swift, Rihanna, David Bowie, Michael Jackson i Freddie Mercury. La seva música també us envoltarà mentre estigueu a la sala, ja que en aquest modern museu uns sensors detecten la presència de visitants.

UN PICASSO MOLT REAL

Però no només hi ha referències musicals, de manera que no hi falten Dalí, acompanyat d’un impecable Picasso, i a prop dels fogons, com no podia ser d’una altra manera, els germans Roca, Carme Ruscalleda i Jordi Cruz, que donen cobertura a Remy, el conegut i simpàtic protagonista de Ratatouille. I al Saló de la Fama, Pau Gasol, Messi i Marc Márquez, amb la seva moto oficial de campió del món, us esperen per ser immortalitzats com a ídols des de qualsevol mòbil. Però no tots serà fer-se fotografies. La interacció està també ben present en aquesta nova aposta. Els més petits es poden moure per espais de recreació, prou més relaxats i divertits que el passatge del terror, en què s’ajunten Hannibal Lecter, Jocker, la Monja, el pallasso d’It o Leatherface de La matança de Texas, amb la seva tradicional motoserra. Amb aquesta colla tot és possible. Els ensurts estan a l’ordre del dia. Una opció és escapolir-se al món de Joc de Trons i també fer un recorregut històric amb els personatges més influents per la seva bondat o crueltat. Hitler, Franco i Mussolini, enfrontats a Gandhi, Nelson Mandela i la mare Teresa de Calcuta.

Feu el que feu estareu obligats més endavant a enfonsar-vos en les profunditats de l’oceà, en què us esperaran ben atents Jack Sparrow i Greta Thunberg, amb intencions ben diferents, és clar. L’activista us descobrirà l’icònic batiscaf de l’antic museu, ara reformat amb inquietants imatges marines a les pantalles. La interacció visual també està present a l’espai de dins de la nau, que us portarà a una galàxia molt molt llunyana… Guardeu memòria al mòbil perquè el gran Chewbacca us acomiadarà ni més ni menys que des del Falcó Mil·lenari, una de les joies de Star Wars.

TONI CRUZ, L’ARTÍFEX

Aquest nou recorregut suposa una nova, actual i moderna experiència, que no té res a veure amb la de l’antic Museu de Cera de Barcelona. Toni Cruz, productor, creatiu i membre de La Trinca, és qui s’ha encarregat de dirigir el projecte artístic d’aquesta nova oferta d’oci, que va obrir les seves portes totalment renovada i reformada fa poc més de tres mesos. La implicació inicial va ser relativament casual, però ha esdevingut sense dubte aire fresc per al negoci, per a la zona i per a la ciutat. “Tenim el Gaudí Experiència al Park Güell i buscàvem algun lloc més cèntric per fer-hi coses. L’Àngel Díaz d’ALS (Advanced Leisure Services, empresa que gestiona indrets culturals i turístics) em va dir un dia: hi ha un lloc que hauries de veure perquè t’aniria bé. Hi vaig anar. Em semblava molt maco, l’edifici estava molt bé, però no ho veia, impossible… I vaig preguntar: «I si féssim aquest museu nou de dalt a baix, modern? Com ho faríem?» Vaig presentar un projecte. Volia explicar a la gent què és Barcelona, ensenyar-la des de dalt, que els nens en gaudissin…”, recorda Cruz, que es va fer càrrec de l’antic museu al febrer de l’any passat, just abans de la pandèmia.

“Teníem un pla per desenvolupar en tres fases. Quan va arribar el març, vam decidir ajuntar tots els processos i fer-ho tot de nou, amb sis mesos d’obra”, explica el director artístic del museu, que lògicament ha patit els efectes de la covid. “Vam començar a buscar figurinistes de la Xina, Anglaterra, França, Mèxic, d’aquí… i van anar construint coses”, explica. De fet, el nou projecte artístic que dirigeix ha incorporat vuitanta noves figures i n’ha conservat prop de quaranta de les que ja hi havia, repartides en vint-i-vuit espais. Cadascuna de les noves costa uns 12.000 euros de mitjana. “Vam anar a Londres i vam contactar amb gent de la Xina, on hi ha especialistes. Molts són privats. Són escultors que es dediquen a això. També hi ha empreses. Hem entrat en un món molt estrany. Per exemple, l’escultor anglès ens deia que potser necessitava dos mesos per fer la figura; després, un mes més per als cabells; després els ulls, que els hi feia un senyor alemany... L’escultor s’encarrega de buscar tot això i també del vestuari. De tota manera, aquí també tenim un departament de manteniment per al vestuari”, comenta Toni Cruz sobre el laboriós procés d’elaboració de les figures. Algunes s’han fet a partir d’un procés d’escaneig, per mitjà d’una màquina que fa moltes fotografies per segon. “Hi ha un projecte informàtic i després una persona fa el disseny de tot això. Et fa l’escultura i d’aquí es treu el motllo. Hem fet fotos als Roca, a Jordi Cruz, a Laia Sanz, a Rafal Nadal… Estan encantats. És la seva escultura i normalment ens donen el vestuari. És un homenatge de la ciutat a la seva gent”, subratlla.

TOTS ELS ‘TOP’ HI SÓN

I quin criteri s’ha seguit a l’hora d’escollir els personatges? “Per fer la història del museu necessites una sèrie de gent que hi ha de ser. Companys, Neruda, Newton, Hawking… En la part musical teníem clar que hi havia d’haver cares noves: Billie Eilish, Taylor Swift, Rosalía… Messi, Nadal, Pau Gasol… De moment hem anat als top, que no hi eren”, afirma Toni Cruz, que reconeix que té les seves figures predilectes: “Taylor Swift està molt bé. Rosalía, Elton John, els Beatles... que són dels primers que vam encarregar i que són clavats. Picasso, els germans Roca, John Snow… gairebé tots estan molt ben fets. Alguns són sublims. Tenen actitud. Tots tenen la semblança que han de tenir”, diu. Respecte als que ja hi havia “vam recuperar Samitier i Zamora, els escriptors... Als que no teníem gaire afecte són aquells que havien estat fets a través d’un quadre. No hi havia fotografies. Ens hem quedat les que estaven ben fetes i de personatges importants per a Catalunya i la ciutat”, confirma.

El museu preveu incorporar cada any entre quinze i vint figures noves, i molts escenaris. Això dependrà, en part, de si en un futur poden ocupar la tercera planta de l’edifici i accedir també al terrat. “Volia fer un museu modern i interactiu. Encara tenim molt espai aquí dins per fer coses. Volem que la gent baixi aquí i s’hi passi la tarda. Volem que aquest carrer tingui vida i que la gent en participi. Això serà una meravella, l’actualitzarem contínuament”, avisa Cruz. “Ara ens arribaran les figures que vam demanar fa sis mesos i les que demanem ara ens arribaran d’aquí a tres mesos. Volem donar al visitant alguna cosa més, a banda de passejar. En altres museus només es passeja i aquí hem aconseguit més. I encara hi volem posar més coses. És el museu de cera més modern del món i ho continuarà sent perquè el renovarem contínuament. La tecnologia que tenim aquí no la té cap altre museu”, afirma el director artístic, que destaca els sistemes informàtics i de vídeo. “En tenir un programa electrònic, pots decidir al circuit quan entra la música, els efectes, etc.”, explica.

Per aconseguir la màxima excel·lència en aquest projecte, Toni Cruz ha volgut visitar i estudiar els museus de cera de París i Londres “per temes d’operativitat i funcionament”. “També he vist molts sistemes d’espectacle, amb interacció, als Estats Units. És clar que el de Barcelona no el podem equiparar amb el Madame Tussauds de Londres, que és grandiós. Però quant a sorpreses i tecnologia serem dels més importants, segur. El museu és un classe A, si es mira com l’hem deixat respecte de com estava. Els de París i Londres són més grans, però pel que fa la qualitat i al nivell de les figures estem a dalt de tot”, assegura.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa també es revitalitzar una part de la Rambla cada cop més abandonada. “Tenia relació amb la Rambla i la coneixia, perquè hi havia treballat en teatres. Ara estem intentant que recuperi una mica el turisme local, que s’ha anat perdent, però que no només s’hi ofereixin paelles i sangria. Que la gent també pugui gaudir d’una cosa amb qualitat. I, de fet, barrejar-ho, perquè el turisme tampoc fa nosa”, opina. “Barcelona necessita moltes coses. Aquest temps li ha fet molt de mal i els últims anys, també. La Rambla no pot estar com està. És un dels passejos més importants del món i hauria de ser una bellesa. Hi passen 110 milions de persones l’any. Hi teníem el Teatre Principal, que és una meravella, l’Hotel Orient quan va obrir… La Rambla era el centre neuràlgic de Barcelona. No sé si ho tornarà a ser, però això hauria de tenir una importància cabdal”, assegura Cruz, que espera arribar als 200.000 visitants l’any, com en els millors temps de l’antic museu, “i superar els 300.000”.

XAVI OLTRA

xoltra@lrp.cat

ARRIBA L’ONADA ZOMBI

La direcció artística vol revalorar també el carrer d’accés al Museu de Cera –de propietat privada– i, en definitiva, reactivar la zona i la vida del museu en aquest tram de la Rambla. Per això també té previst, quan les restriccions de la pandèmia ho permetin, desenvolupar a la nit una nova activitat. “El museu no s’acabarà a les vuit del vespre, que és l’hora en què tanca. Estem preparant amb Horror Box una història d’una hora i mitja, aproximadament, en què la gent entrarà i passarà molta por”, avisa Toni Cruz. Serà una escape room en què s’haurà de trobar una vacuna abans no t’infectin els zombis... Ficció o realitat?

Un banc del segle XIX, ara ‘custodiat’

XAVI OLTRA

El Museu de Cera de Barcelona està situat a la part baixa de la Rambla, a tocar del mar, en un palauet neoclàssic històric del segle XIX, concebut per Elías Rogent i construït l’any 1867. És un edifici d’interès historicoartístic de la ciutat de Barcelona. L’any 1973, l’arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón hi va ubicar el Museu de Cera. Abans, però, va ser la seu del Banc de Barcelona i de la filial de Crédito i Docks. Està emplaçat en una plaça octogonal, única a Barcelona. Va ser un encàrrec de la Compañía General de Crédito El Comercio.

Una de les curiositats en el recorregut inicial del nou museu és trobar a l’antiga sala on inicialment estaven les caixes fortes les figures dels personatges de La casa de papel, representats per Úrsula Corberó i Alba Flores. El lloc que abans ocupaven Bonnie i Clyde, altres figures del museu antic, ara té com a protagonistes les lladres de la popular sèrie de televisió, a més, en una caixa forta de veritat i de més de cent anys. Per accedir a aquesta cambra cuirassada original de l’antic banc va ser necessari fondre el blindatge de la porta. Les petites caixes fortes que hi trobareu, buidades per Úrsula Corberó i Alba Flores i la resta de personatges són les originals.

Si al final del recorregut els personatges de cera de La casa de papel encara no us han robat, podreu prendre alguna cosa al mític Bosc de les Fades, ubicat al costat del museu, un destí turístic habitual de la ciutat, amb una decoració espectacular. Una experiència gastronòmica i sensorial ideal per acabar la visita.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor