Articles

Fascinats per Mart

Enmig d’una recerca múltiple de vida al planeta vermell i amb una greu pandèmia, que ens fa patir fins i tot pel futur de la nostra existència, el CCCB exposa ‘Mart. El mirall vermell’, un interessant viatge planetari a través de la mitologia, la història, la filosofia, la ciència i les arts

L’HOME A MART
“Mart no pot ser un planeta de recanvi. Però potser al 2050 s’hi establiran colònies. Això és inevitable”
EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
“Estem en una doble paradoxa. Som una espècie que ha gestionat malament un planeta i que ara en gestionarà un altre”
L’EXISTÈNCIA DE VIDA
“És irracional pensar que estem sols a la magnitud de l’univers. Hi ha centenars de planetes similars a la Terra. Per què hauríem de ser l’excepció?”

Les preguntes i la incertesa s’amunteguen en temps de pandèmia, emergència climàtica i recerca científica amb cada cop més avenços i diversificació. I és que són tres els països que al febrer van arribar a Mart, amb tres missions robòtiques, que busquen resposta a les grans qüestions: hi va haver vida al planeta vermell? Hi podríem viure en condicions extremes? Matt Damon gairebé ho aconseguia a The Martian (Ridley Scott, 2015). Quinze anys abans ho van intentar alhora Val Kilmer, a Planeta rojo (Antony Hoffman), i Gary Sinise, a Misión a Marte (Brian de Palma). Hollywood sempre s’avança.

Més enllà de la hipòtesi científica, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ens convida a apropar-nos i cercar aquestes i altres explicacions, això sí, recorrent un camí previ i interactiu a través de la història, la mitologia i la filosofia, i també la cultura, per mitjà de la literatura, el cinema i el còmic. La multidisciplinària exposició Mart. El mirall vermell, que estarà oberta fins a l’11 de juliol, indaga amb un gran format tècnic i de manera transversal en tot el mite que envolta el planeta vermell, des de les primeres civilitzacions fins a l’aterratge del Perseverance. Un viatge d’anada i tornada per al qual no cal desplaçar-se en una nau durant mesos i que permet obrir la imaginació. Una experiència que ens permetrà reflexionar com a espècie i adoptar certa consciència planetària, quan els esdeveniments climàtics extrems comencen a fer mal en l’única casa que, de moment, tenim: la Terra.

Mitologia, ciència i ficció marciana es barregen en aquesta profunda revisió, en què les fronteres entre passat, present i futur s’entremesclen amb més de 400 obres (llibres, escultures, dibuixos, fotografies, còmics, pel·lícules…) amb noms propis com el de l’escriptor Ray Bradbury, el científic nazi Von Braun, el conegut astrònom Carl Sagan o H.G. Wells i la seva popular La guerra dels mons. Tot i la força d’aquests referents, un dels grans protagonistes de l’exposició és, sense dubte, en el meteorit KG 002, que va caure al desert del Sàhara el 2010 procedent de Mart. “La imaginació segueix treballant. Quan els déus han mort i el món resta desencantat, la literatura segueix creant ponts amb la ciència-ficció. És la gran font de la creativitat contemporània. A mesura que avança el coneixement científic de Mart, la ciència-ficció va mutant. És obvi que la ciència alimenta la ficció i li planteja nous reptes per fer-la més versemblant. La ficció es fa amb molta llibertat i és legítim”, reflexiona Juan Insua, comissari de l’exposició.

La mostra està estructurada en tres grans àmbits: “Mart en el cosmos antic”, “Ciència i ficció del planeta vermell”, i “Mart en l’Antropocè”. En el primer relat coneixerem el planeta vermell des de la seva simbologia com a déu de la guerra en les cultures de l’antiguitat i veurem algunes de les seves representacions mitològiques, com el Mars Balearicus. Aprofundirem en l’univers de Ptolomeu, que va explicar el cel en el seu Almagest. Sabrem que Mart era Nergal a Mesopotàmia, Harmakis a l’Egipte faraònic, Mangala en la mitologia hindú, Guan Yu en la tradició xinesa i Ares a Grècia. Els romans el van convertir en Mart. Va mantenir el seu esperit de guerrer, però també es va consagrar com un déu agrari amb el naixement de la primavera al març, el mes que porta el seu nom. “Des del moment que es forma el sistema solar, Mart i la Terra són planetes agermanats. A mesura que investigues veus que hi ha una història cultural i que hi tenim una relació que no tenim amb cap altre planeta. Primer com a símbol, després amb els descobriments a partir del telescopi de Galileu, les lleis del moviment planetari de Kepler... Els mesopotàmics, amb un cel sense contaminació lumínica, amb un punt, una estrella vermella, amb un moviment estrany... A partir d’aquí es crea una mitologia també amb tot el que té a veure amb l’univers geocèntric. La ruptura del cosmos ptolemaic, l’avenç del telescopi fins a Herschel... Schiaparelli descobreix i dibuixa una xarxa d’estructures lineals, Lowell les malinterpreta i es diu que és una civilització agonitzant, després s’escriu La guerra dels mons... i ja tenim una història”, resumeix el director del CCCB Lab.

L’IMPULS DE L’ASTRONOMIA

Amb els avenços científics i tecnològics, Mart ja va començar a instal·lar-se en el nostre imaginari gràcies a l’empenta i la ficció literària. I és que Mart. El mirall vermell, després de redescobrir les primeres aportacions en astronomia de Copèrnic, Kepler, Galileu, Cassini i Herschel, fa un recorregut per l’estudi de figures clau de finals del segle XIX i principis del XX, com ara Schiaparelli, Lowell, Proctor i el català Josep Comas. Però també hi ha lloc per a la contribució de dos inventors de renom, Tesla i Edison, productor d’una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció, i per a tota la cultura pop marciana que emergeix en les revistes pulp o en publicacions com Amazing Stories, a més de les mítiques pel·lícules de sèrie B, que ja demostren que Mart és el planeta favorit per dret propi.

“Entre finals del segle XIX i principis del XX l’atracció és tremenda, perquè es converteix en un sol vermell i totes les tendències de l’època giren al seu voltant. Tothom s’ocupa de Mart”, afegeix Insua, que aprofundeix en les grans qüestions. “És irracional pensar que estem sols per la magnitud de l’univers. No en tenim proves. Ara anem a Mart a cercar microorganismes, però hi ha centenars de planetes similars a la Terra. Per què hauríem de ser l’excepció? Crec que sobre això no hi ha dubte. Carl Sagan sempre tenia frases lapidàries molt bones. Deia que si realment som els únics, seria una terrible pèrdua d’espai”, recorda. “Per què no n’hi ha evidències? Sembla que estem en illes de vida molt allunyades en l’espai-temps en un univers infinit. Estem tan separats que encara no hi ha contacte, però hi ha necessitat de fer-lo”, assegura. “Necessitem reconciliar-nos amb el nostre propi planeta. Encara no ens hem pacificat. Estem en temes greus de drets humans... Ens han vingut de cop totes les assignatures pendents. Ens estem pensant com a espècie i hem fet una mala gestió del planeta, però tenim la capacitat de posar un artefacte a Mart. Tot el que ens passa és massa per assimilar-ho”, afegeix.

En la tercera i darrera part d’aquest viatge se’ns interroga per la catàstrofe ecològica que ens envaeix, i que en aquest cas no són pas marcians de color verd. Es juga amb la fascinació. Programes d’intel·ligència artificial especulen sobre possibles formes de vida imaginàries a Mart, que podria arribar a ser un planeta salvavides. La possibilitat que Mart, sense oxigen i sense aigua líquida, pugui ser colonitzat plana, així com la viabilitat d’una missió tripulada els propers cinc anys. “La carrera a la Lluna va ser geopolítica. A Mart hi ha un component de coneixement i exploració que no hi havia, tot i que també és un objectiu geopolític i de recursos. Ara s’ha obert a l’empresa privada. La tecnologia hi és. És car, però els números surten. L’economia de l’espai està llançada. La cinquena revolució industrial. Hi haurà molt trànsit a la Lluna, turisme espacial... El 60% de la tecnologia que utilitzem era prèviament aeroespacial”, explica.

“Hi ha o no planeta B? No n’hi ha. Mart no pot ser un planeta de recanvi. Diuen els científics que en aquest segle, potser al 2050, s’hi establiran colònies. Això és inevitable. Primer aniran i tornaran. Són viatges de set mesos i s’hi podrien estar un o dos anys. Després hi haurà l’assentament per a una elit de cent o dues-centes persones. Hi ha molta gent que està disposada. Elon Musk promet de forma optimista colònies per a aquesta dècada. Hi ha una ànsia i una força irrefrenables que ens porten allà”, assegura el responsable de la mostra, que convida un cop més a la reflexió pel que fa a prioritats: “Una discussió rellevant és que el 45% de la massa continental de la Terra és semiàrida. Per tant, Mart és un mirall. Això cada cop va pitjor i anem a un escenari Blade Runner que ja es dona. Estem en una doble paradoxa. Som una espècie que ha gestionat malament un planeta i que ara en gestionarà un altre. La pandèmia ha accelerat la sensació d’extinció, quan en realitat és el resultat del canvi climàtic i d’haver manipulat espècies sense consciència”, conclou.

XAVI OLTRA

xoltra@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)