Articles

El passat fet present

Premià de Mar farà les paus amb el seu important llegat arqueològic amb la inauguració definitiva prevista per a la tardor del Museu Romà, un projecte al voltant del magnífic jaciment de Can Ferrerons

VALOR
“La importància de la zona és comparable a altres jaciments de més renom a la comarca del Maresme”
ATRACTIU
“Es busca la millor experiència per al públic, perquè estem parlant d’un edifici únic que volem que sigui un referent a l’Estat”

Un jaciment arqueològic amb set segles d’activitat –del I aC al VII dC– que va néixer com a un espai productiu i industrial, on no va faltar l’elaboració del prestigiós vi laietà, que es va transformar en residencial i que, un cop abandonat es va convertir en necròpolis. Aquesta és, en resum, la història de les troballes desenterrades l’any 2000 en ple desenvolupament urbanístic a la zona de Can Ferrerons de Premià de Mar i que, si es compleixen els terminis previstos, esdevindrà aquesta tardor el Museu Romà del municipi. Es tancarà un cicle de més de vint anys en què la perseverança i la lluita d’historiadors i arqueòlegs locals i la col·laboració de les administracions han aconseguit superar crisis econòmiques i pandèmies sanitàries per fer realitat un projecte cultural de primer ordre. L’esforç titànic no només ha suposat una inversió econòmica inusual pels temps que corren, sinó que també ha reconciliat una ciutadania amb el seu passat més reconegut i convertirà l’espai en un nou atractiu turístic.

PRIMERS DESCOBRIMENTS

L’edifici octogonal de Can Ferrerons, la joia de la corona del jaciment, es va localitzar durant la construcció d’habitatges a la zona coneguda en aquell moment com a Horta Farrerons. Gràcies a la col·laboració de l’empresa responsable, Mas Soler, que no hi va posar cap impediment, un equip de professionals va poder desenterrar a la zona unes estructures molt poc comunes tant per la seva forma com, sobretot, per l’altura dels seus murs i el seu estat de conservació. “D’edificis octogonals romans no se’n veuen gaires i aquests anys hem anat variant la seva interpretació a mesura que acumulàvem informació”, explica l’arqueòleg premianenc Ramon Coll, veritable ànima de tot el procés des dels seus inicis. Per Coll, però, malgrat l’atractiu innegable de l’edifici, cal fer una lectura molt més àmplia del jaciment i que dibuixa una autèntica vil·la romana d’una extensió d’unes 5,5 hectàrees integrada per diferents estructures. L’origen, doncs, no comença amb el nou segle, sinó que es remunta a l’any 1969, quan, també gràcies a la fal·lera constructiva, es van trobar uns mosaics a la Gran Via, a uns tres carrers de distància de l’edifici octogonal. “Altres descobriments en aquesta àrea ens confirmen que la importància de la zona és comparable a altres jaciments de més renom a la comarca del Maresme, com pot ser Torre Llauder, a Mataró, o Cal Ros de les Cabres, al Masnou”, explica l’arqueòleg.

Els mosaics es van poder recuperar i enviar al Museu Arqueològic de Catalunya. Un trencaclosques de 23 fragments de dibuixos geomètrics, s’han mantingut emmagatzemats fins l’any passat, quan l’Ajuntament de Premià de Mar va aconseguir-ne la cessió per 15 anys amb l’objectiu de poder restaurar-los i instal·lar-los al futur museu com un dels espais més destacats de la visita. “Durant la urbanització de la Gran Via es van haver de lamentar grans pèrdues arqueològiques, perquè en aquell temps algunes de les constructores no estaven tan sensibilitzades amb el patrimoni com ara, ni tampoc hi havia tant de control”, indica Ramon Coll. Amb algunes excavacions puntuals en els 30 anys posteriors, va ser a finals de l’any 2000 quan la terra es va obrir per mostrar el tresor que amagava el subsol de Premià de Mar. Durant quatre mesos l’empresa maresmenca Actium es va dedicar a desenterrar les estructures. Les hipòtesis es van gestar paral·lelament. “Es va creure que eren només unes termes, fins i tot jo vaig apuntar que es podia tractar d’una posada, però la realitat era ben diferent i molt més complexa”, recorda l’arqueòleg.

USOS PER A CADA TEMPS

De bon començament, però, professionals i responsables de les administracions es van adonar que aquell jaciment era important i que calia conservar-lo. “Estàvem parlant d’una vil·la de 5,5 hectàrees quan les ciutats romanes de l’època, com ara Iluro (Mataró) i Bètulo (Badalona), no superaven les 10 o 12 hectàrees”, constata Coll. A mesura que l’edifici va anar quedant al descobert, es va confirmar la seva forma peculiar, del tot inusual a Catalunya i que s’inspira en jaciments a l’orient de l’Imperi romà. Al mateix temps es va poder elaborar amb més precisió una cronologia d’usos. “Al període més antic pertany la zona del pavelló, on apareixen els banys privats amb les diferents habitacions per l’aigua freda i calenta i el forn i les conduccions amb les quals s’escalfava”, assenyala l’arqueòleg, que hi afegeix que en una segona etapa, l’ús residencial es va canviar per un d’industrial. “Les troballes datades entre els segles V i VI dC ens indiquen que l’espai es va fer servir per a la producció agrícola. Hi trobem una premsa per aixafar el raïm, les piscines es van reconvertir en dipòsits, vam localitzar un conjunt de dolia o grans tenalles, algunes en molt bon estat, i també restes més antigues que ens van confirmar que pràcticament tots els models d’àmfora laietans que coneixem es van elaborar als seus tallers durant els segles I aC i I dC”, recorda, i assenyala sense cap dubte que el moment àlgid del conjunt de la vila se situa en el Baix Imperi, a partir del segle III dC i fins a la caiguda de Roma.

Les dependències s’acabaran abandonant a inicis del segle VII i la zona es transformarà en una necròpolis on l’any 2001 es van desenterrar una quinzena de cossos.

RECUPERAR I MOSTRAR

El Museu Romà de Premià de Mar ha hagut de superar molts obstacles i dormir el son dels justos abans no s’ha pogut convertir en un equipament potent. Les inversions culturals que demanen moltes xifres també exigeixen una gran justificació i la crisi econòmica del 2008 va tallar de ple els plans de l’Ajuntament d’afrontar l’adequació de l’espai. De fet, tal com reconeixen fonts municipals, aviat es va veure que sense la col·laboració d’altres administracions amb més capacitat econòmica el projecte podia quedar tancant definitivament en un calaix. Es van acabar invertint set anys en l’excavació del jaciment i en la seva protecció sota cobert. A causa dels segles de sedimentacions acumulats pel torrent Fontsanta que havien conservat les parets de fins a tres metres de l’edifici, aquestes no podien mantenir-se exposades a les inclemències del temps.

Amb certa timidesa i marcades per les condicions del jaciment, es van iniciar les visites guiades, primer a les autoritats i posteriorment a la ciutadania en grups reduïts. “Va ser el moment en què els premianencs i les premianenques van adonar-se que havien tingut uns avantpassats amb els quals es mantenien els lligams”, rememora Ramon Coll. S’havia, doncs, protegit el llegat arqueològic, però no es podia mantenir així per sempre. Però aquell primer condicionament, que s’havia pogut incloure en un pla de barris per a la millora de la zona, ja va suposar una inversió de prop de 200.000 euros i va tenir la col·laboració de la Generalitat i la Diputació. Oficialment aquesta primera part es va inaugurar el 15 de març del 2015.

EUROPA S’hi IMPLICA

L’any 2016 l’Ajuntament ja treballava en un avantprojecte per completar les excavacions del jaciment i permetre el lluïment total de l’edifici octogonal. La proposta, intensament debatuda, preveia també la museïtzació de l’espai i la construcció d’una nova planta en superfície, d’uns 100 m², per destinar-los a sala d’exposicions i conferències, un magatzem i un petit despatx. El pressupost pujava a 1,4 milions d’euros, dels quals el consistori havia demanat la meitat al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). L’agost del 2017 va arribar la confirmació de la subvenció i es preveia que les obres podrien estar enllestides el 2020. La pandèmia sanitària va capgirar, també, el calendari allargant-lo fins a aquest any. “El nostre objectiu és obrir les portes a la tardor i, si no hi ha més entrebancs que no puguem gestionar nosaltres, serà finalment una realitat i creiem que representarà un gran actiu per al municipi”, assegura la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar, Elisenda Busquets. De la seva banda, el responsable de Projectes Estratègics del consistori, Antoni Civit, recorda que, malgrat que hagin passat 20 anys des del descobriment del jaciment de Can Ferrerons, “fins al 2014 no es va començar a actuar amb una planificació seriosa per protegir-ne les restes”. “El segon projecte, pròpiament dit, és el que estem executant ara i que inclou la museïtzació”, indica.

Les obres han inclòs l’excavació de tot el perímetre de l’edifici, que confirma la forma octogonal que ja s’havia intuït des de bon principi i que no té continuïtat amb altres dependències. “S’han descobert l’entrada principal i la cuina amb restes de productes que ens han permès conèixer més a fons els hàbits de menjar dels nostres avantpassats”, aporta. La visita que planteja el Museu Romà començarà amb la gent baixant al nivell de sota terra, on es troba el jaciment, a través d’una rampa on uns plafons informatius convidaran a fer un viatge al passat per la història del municipi. “Seran les mateixes pedres les que explicaran la seva història i les que portaran el visitant a viure l’experiència del passat a través d’uns audiovisuals que recrearan les diferents activitats que s’hi feien al llarg dels segles”, matisa el responsable de Projectes Estratègics.

Una de les peces clau, tal com remarca la regidora de Cultura, serà el mosaic recuperat el 1969 a la Gran Via de Lluís Companys i que actualment està rehabilitant una empresa especialitzada que s’ha traslladat a Premià de Mar per poder treballar in situ amb els fragments. Segons els darrers estudis, tant l’un com l’altre pertanyen al moment de màxima expansió del complex, entre els segles IV i V dC. Totes dues peces, però, haurien format part del paviment d’una sala noble de la part residencial de la vil·la. “El relat girarà al voltant dels dos moments clau del jaciment, el residencial i el d’industrialització amb el vi com a producte estel·lar”, comenta Antoni Civit. I Elisenda Busquets hi afegeix: “Es busca la millor experiència per al públic, perquè estem parlant d’un edifici únic que no només pot atraure la gent del Maresme i de Catalunya, sinó que busquem que sigui un referent en l’àmbit de l’Estat.”

En aquest sentit, l’Ajuntament ja treballa en una potent campanya de difusió del Museu Romà “perquè quan pugui obrir les portes tothom ja n’hagi sentit a parlar i el vulgui venir a veure”. El nou equipament s’afegirà al ric patrimoni íber i romà de la comarca del Maresme, malauradament encara avui poc conegut a l’exterior, però que fa anys que es potencia des del Consell Comarcal com a oferta de turisme cultural.

SINGULAR, ÚNIC I DIFERENT

L’edifici octogonal de Can Farrerons ha estat, des del seu descobriment, motiu de diferents estudis atesa la seva peculiaritat. Fa 735 m² de superfície i està dividit en una vintena d’habitacions que es distribueixen a partir de l’espai central i respon més a motius de disseny que no pas de funcionalitat. Va ser un disseny utilitzat en altres països tant en edificis públics i religiosos com en domicilis particulars. A Catalunya no se’n coneix cap més.

FESTA ROMANA ATURADA

Premià de Mar, durant quatre anys i coincidint amb la inauguració de la primera fase del Museu Romà, el 15 de març, organitzava una jornada lúdica de recreació històrica que es completava amb les visites guiades al jaciment de Can Ferrerons. Durant el matí se celebraven desfilades i formacions amb actors caracteritzats com a soldats romans i es feien tallers vinculats a l’època. El 2020, amb l’arribada de la pandèmia de la covid-19 i el confinament posterior, la festa es va haver d’anul·lar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)