Lletres

Jugant amb Fabra

David Paloma i Mònica Montserrat, impulsors de la Ruta Pompeu Fabra, publiquen un llibre joc d’escapada que té la llengua catalana i Fabra com a fils conductors. Paloma també signa un altre llibre sobre les paraules pròpies d’Andorra

ANDORRANISMES
“Les paraules exclusives d’Andorra, són quaranta-sis, en el sentit que tenen un significat que només és propi del país”
JOC D’ESCAPADA
“El llibre ‘Les converses secretes’ permet viure una aventura a l’interior de l’Institut d’Estudis Catalans, un 17 de març del 1938”

El 17 de març del 1938 es va produir un dels bombardejos aeris sobre Barcelona més mortífers de la Guerra Civil. Aquell dia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) també en va quedar afectat: una de les bombes va caure just al damunt del despatx de Pompeu Fabra, el pare de la normativa moderna de la llengua catalana, i en va ensorrar el sostre. El despatx estava situat aleshores al segon pis de l’edifici, fent cantonada entre els carrers del Carme i Egipcíaques. Van témer que el filòleg no hagués quedat sepultat sota les runes, però hores més tard van saber que aquell dia no havia emprès el viatge que feia diàriament de Badalona a Barcelona per anar a treballar, en veure que la situació bèl·lica s’embolicava. Aquesta data i aquell espai de l’IEC també són els que van triar els lingüistes David Paloma i Mònica Montserrat per impulsar el primer joc d’escapada que té la llengua catalana i Pompeu Fabra com a fils conductors, i que es va iniciar a finals del 2019. Ara, aquest joc d’escapada té forma de llibre. Els dos autors acaben de publicar Les converses secretes (Editorial Base), un “llibre joc d’escapada” que empeny els lectors participants a una aventura per trobar set converses filològiques “d’un gran valor per al futur de la llengua catalana que el mestre tenia desades en aquest despatx”.

“Vam condicionar el despatx del secretari general de l’IEC com si fos el despatx de Pompeu Fabra i fóssim a l’any 1938. Vam penjar quadres, l’escriptori, la pipa, la màquina d’escriure... Vam reproduir un ambient peculiar. De fet, les estances de l’institut ja són singulars; per exemple, en aquest despatx hi ha un llum d’aranya del temps de la República”, explica Paloma, que és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i copromotor de la Ruta Pompeu Fabra, juntament amb Mònica Montserrat.

El joc físic es va desenvolupar fins al 9 de març de l’any passat, però després va quedar estroncat per la pandèmia de la covid-19. Ara el llibre permet viure l’aventura i proposa proves i pistes similars a les que es podien resseguir in situ. “Físicament els participants trobaven, per exemple, unes pilotes de tennis, perquè Fabra havia jugat a tennis; en el llibre no els podem fer aparèixer objectes amagats, però en canvi sí que hem mantingut algunes de les proves i n’hem substituït unes altres”, explica Paloma. “Aquest és un llibre diferent perquè tu mateix com a lector o lectora pots anar sumant punts en funció de si has necessitat una pista per resoldre el misteri o n’has necessitat dues o cap.” “S’aprofita la intriga, l’aventura, per trobar, perquè en definitiva es tracta de trobar set de les Converses filològiques de Fabra. Quan [el lector] les troba hi ha una mínima explicació de què diu aquesta conversa, quan va sortir... Hem intentat trobar l’equilibri i que sigui amè i instructiu al mateix temps.” El llibre està il·lustrat per Dani Cruz: “La il·lustració hi té molt de pes, perquè el lector troba l’enigma, tot sovint, gràcies als dibuixos.”

El joc d’escapada va tenir el suport de la Direcció General de Política Lingüística i del mateix Institut d’Estudis Catalans: “Els va agradar la idea de poder fer entrar a l’institut gent que no hi havia posat mai els peus; era una manera de fer conèixer que allà, com a acadèmia de cultura, s’hi fan coses, i no només coses elitistes, sinó per al gran públic, això els va interessar i ens van oferir tota mena de facilitats”, explica.

David Paloma i Mònica Montserrat es confessen un parell “d’enfabrats”. Són els impulsors de la Ruta Pompeu Fabra per Barcelona, que té set parades relacionades amb la infantesa, els estudis i el lleure del mestre, així com la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu, el Centre Excursionista de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. També són els autors de L’abecé de Pompeu Fabra, que s’estructura en càpsules textuals endreçades alfabèticament a través de les quals es poden descobrir els moments clau, els llocs, les anècdotes i les grans fites de l’obra del filòleg. I Paloma és coautor, juntament amb Jordi Manent, del volum Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges.

Cap a Andorra

La publicació de Les converses secretes ha coincidit en el temps amb un altre llibre de David Paloma, en aquest cas centrat en el lèxic d’Andorra, un cas singular pel que fa a la llengua catalana. Titulat Paraula d’Andorra, és un recull comentat dels andorranismes que s’inclouen en el tercer volum de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, dedicada al lèxic. Són quaranta-sis les paraules pròpies, d’àmbit restringit i estàndard d’aquest petit país del Pirineu d’aproximadament 70.000 habitants. La majoria d’aquesta paraules “són exclusives d’Andorra, en el sentit que tenen un significat que només és propi d’allà” i que, per tant, són d’ús gairebé únic a Andorra. Per exemple, bander, que és “el guàrdia jurat, l’encarregat de castigar amb multes els abusos que es cometen a la muntanya; nunci/núncia, que a Andorra és un conserge de l’administració pública; o les paraules comú, (govern d’una parròquia) i parròquia (divisió administrativa d’Andorra), peixena (‘pastura’) manador/manadora (‘pregoner’/‘pregonera’), que “són exclusives d’Andorra”. De les quaranta-sis paraules que s’inclouen a la proposta de l’IEC, n’hi ha dotze que encara no recull el diccionari normatiu, però que “aviat hi sortiran”, diu Paloma: “Si la mateixa acadèmia, en un document tècnic, adreçat a la llengua estàndard dels mitjans de comunicació i als usuaris d’aquesta llengua estàndard, ja les incorpora, si ja hi donen el vistiplau com a acadèmia, tot fa pensar que aviat podran sortir en el diccionari normatiu.” Algunes d’aquestes dotze paraules que encara no estan incloses són aixarnola (‘guspira de foc’) buner (que és la persona que toca la buna); càbio (‘biga’), clípol (l’autobús típic d’Andorra), desempanar (‘reparar’) i empunyar (‘empènyer’).

‘Sacarinol’

I hi ha un cas curiós: d’aquestes quaranta-sis paraules que surten en el document tècnic i normatiu, Paloma en troba una, sacarinol (“de la sacarina, que ve del sànscrit sharkara ‘sucre’ –també se’n diu sacarinol, amb el sufix -ol que el converteix en un nom masculí–), que tot i que s’havia inclòs en una primera edició del document normatiu de l’IEC, en la segona edició s’ha suprimit, en detectar que no es tracta d’una paraula pròpia d’Andorra. “Preguntant i remenant llibres no sortia enlloc. Li vaig preguntar a en Joan Sans, director del Departament de Política Lingüística d’Andorra, si sacarinol és un andorranisme, i em va dir que li semblava que no. També vaig escriure a l’Oficina d’Estandarització de l’Institut d’Estudis Catalans... El fet és que, d’alguna manera, sacarinol és devia colar”, i finalment s’ha tret de la llista de les quaranta-sis paraules. “La història dels andorranismes ve d’una reivindicació històrica de la gent de política lingüística del país, que diu que el vocabulari andorrà no s’havia tingut gaire en compte en el diccionari normatiu, i que hi ha una sèrie de paraules que caldria considerar. Entre aquesta llista s’hi inclou una paraula que més tard es veu que no toca. No se la van inventar, sinó que algú devia considerar que això també era una paraula d’Andorra, els altres no ho van verificar, i s’hi va acabar colant”, explica l’autor del llibre.

Paloma fa un recull alfabètic de les quaranta-sis paraules, en un volum prologat pel lingüista Joan Veny, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Amb aquest llibre, el portal web de cultura Culturàlia s’estrena com a editorial. “Des del 2019, i durant quaranta-sis setmanes, vaig estar fent cada setmana la història d’una paraula d’Andorra per a Culturàlia, i un cop vaig tenir totes les paraules redactades, explicades per al gran públic, per entendre què volien dir i quina era la singularitat que tenien, els responsables de Culturàlia es van animar a fer-ne un llibre.” El volum es pot comprar en format clàssic a les llibreries (ja se’n preveu la tercera edició) i en format digital a www.parauladandorra.com.

Autors: David Paloma i Mònica Montserrat Editorial: Base Pàgines: 120 LES CONVERSES SECRETES
PARAULA D’ANDORRA Autor: David Paloma Editorial: Culturàlia Pàgines: 120
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)