Lletres

Història

Els darrers reis catalans

Ernest Belenguer (València, 1946), catedràtic emèrit d’història moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, dedica el seu darrer llibre al regnat dels dos darrers membres de la dinastia catalana, Joan I i Martí l’Humà, entre el 1387 i el 1410. Es tracta d’un període que ha generat un munt de recerca, però del qual disposem de molt poques síntesis i, encara menys, actualitzades. L’autor, un excel·lent coneixedor de la història medieval i moderna, amb algunes obres de referència, com ara Jaume I i el seu regnat (2008) i Els Trastàmara (2019), ens ofereix una síntesi del període intermedi, en què incorpora i dialoga amb les darreres aportacions historiogràfiques. I ho fa amb un estil assequible, destinat a arribar a un públic “interessat, òbviament, per la història, però que no sigui molt especialista en aquell període”, tal com especifica en el pròleg.

En el llibre es ressegueix el vessant institucional, des de l’activitat als parlaments i les diputacions fins a la cort, però també el marc econòmic i l’estructura social, la política exterior i els conflictes bèl·lics. Tot plegat, sense oblidar alguns temes controvertits, com ara l’aixecament remença o els pogroms contra els jueus del 1391 en el cas de Joan I, o l’increment dels bàndols i el conflicte amb Gènova en el de Martí l’Humà. També s’inclou una breu semblança de cada monarca, en el cas de Joan I centrada en el seu “pretès humanisme”, mentre que en el de Martí l’Humà en un esbós de la seva personalitat. Al final, hom pot copsar perfectament les diferències entre els dos regnats, si bé aquestes van quedar en segon terme davant un problema definitiu: la mort de Martí l’Humà sense successor. El Compromís de Casp, que ha generat un munt de bibliografia, entre la qual hi ha un breu estudi del mateix Belenguer, clou un llibre molt recomanable per entendre un punt i a part decisiu de la nostra història.

Un petit tast
“[Joan I] va tenir un regnat curt i possiblement negatiu en moltes coses però més que suggeridor –ell i la seva dona Violant de Bar– en els avenços culturals que tingueren lloc en aquells anys” “[...] l’època del seu regnat [Martí l’Humà] es troba situada en un moment en el qual els grups privilegiats prevalien tant des de les seves posicions fins a les institucions que controlaven per sobre de la monarquia.” “Martí l’Humà era massa vell i, pitjor encara, es trobava cansat i acabat. Ben aviat tothom se n’adonà, inclòs el mateix sobirà, que comença a prendre posicions davant el seriós problema dinàstic [...].”
La fi de la dinastia catalana. Joan I i Martí l’Humà Autor: Ernest Belenguer Editorial: Afers Pàgines: 274
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor