“Quan es parla de còmic gai, la gent sempre pensa en sexe”

“Hi una mena de còmic gai, com per exemple el de Tom de Finlàndia, que es bàsicament sexe, però hi ha altres tractaments en aquest gènere. Tot i així, quan es parla de còmic gai, la gent sempre pensa en sexe”, comenta Sebas Martín (Poblenou, Barcelona, 1961), que ha tret a La Cúpula la novel·la gràfica Mi novio, un virus y la madre que me parió.

Cal dir que a l’obra, de sexe, no en falta, però com altres autors de còmic gai, com l’alemany Ralph König, té un marcat accent costumista. “Aquest còmic beu de l’actualitat. És una comèdia de costums, en què, d’acord, els personatges són gais, però no és només una obra dedicada al public gai. És per a tothom.” Martín fa una curiosa relació de referències. “König diu que als seus còmics s’hi troba la influència de Las chicas de oro, la meva referència seria Les Teresines. La mare del protagonista té un paper destacat en una història en què es barregen conflictes familiars, afectius i socials.

Aquesta darrera creació és la continuació d’una nissaga que va començar fa anys amb Estoy en ello (2005), en què els protagonistes de l’obra, Salva i la seva colla, tenien al voltant de 30 anys. Ara, a Mi novio, un virus y la madre que me parió, la ficció ha anat temporalment paral·lela a la vida real, i els personatges voregen la seixantena. “És un espai de públic entre els 50 i els 60, que és la meva quinta. Això es nota en què ja no surt tant el món de les discos, de sortir, de lligar, perquè amb l’edat ja no lligues tant i no només perquè perdis atractiu, sinó perquè el cos et demana coses com quedar-te a casa llegint un llibre.” A la nissaga s’han incorporat els fills adolescents dels personatges que han estat pares.

A tot això cal sumar una variable que va aparèixer mentre Sebas Martín feia el guió: el coronavirus. “Quan va arribar la pandèmia estava fent el guió, que temporalment, una bona part, havia de passar el 2020. Estava previst que un dels personatges fes un viatge a Itàlia; de fet, em va enganxar a Milà, a la Fashion Week, on havia anat a fer una conferència sobre còmic. Vaig tornar en un dels darrers vols abans que tanquessin l’aeroport.”

Tot i que s’adreça a un públic general, Sebas diu: “En soc conscient quan als salons venen parelles heterosexuals que són seguidors de la meva feina.” Sebas Martín admet l’existència d’un públic gai interessat pel còmic pel seu caràcter específic. “Això es va detectar quan Nazario va començar a publicar les seves històries d’El Vibora en format d’àlbum. En aquesta línia, La Cúpula ha reeditat un dels clàssics del gènere: Alí Babá i los 40 maricones, en què Nazario, destacat autor de l’escola undergraund, ja apuntava el caràcter costumista, d’ambient popular i humorístic, que ha caracteritzat les obres que han tractat aquesta temàtica.