“La presència de dones en el còmic ha augmentat i encara ho farà més”

En la implantació de la novel·la gràfica ha tingut molt a veure la creació, a partir dels anys noranta del segle passat, de les editorials independents, el que volia dir pocs recursos, molt entusiasme i proximitat entre l’autor i l’editor. Aquestes editorials es van veure afavorides per la implantació de la informàtica domèstica i el món digital, que van permetre una simplificació de les estructures empresarials i de producció.

Una d’aquestes editorials és Astiberri, fundada l’any 2001, que enguany compleix vint anys. Laureano Domínguez (Carnota, la Corunya, 1956), un dels seus editors, hi va entrar el 2003 atret, explica, “per la possibilitat d’apropar el còmic a un públic que no estava familiaritzat amb el consum habitual d’historieta”. L’inici de l’editorial va estar marcat per l’edició de la revista de crítica i informació d’historieta Trama. “La intenció de publicar obres va ser amb el clar objectiu d’aconseguir trencar el gueto dels aficionats al còmic.” En aquest sentit, afegeix Domínguez: “En aquell moment, ens vam diferenciar d’altres editorials independents que es dirigien al lector més fidel, més de sempre.” L’equip editorial d’Astiberri el formen Javier Zalbidegoitia, Fernando Tarancón i Héloise Guerrier.

Tot i que la marca d’independent sembla que s’adreci a un cert distanciament de les obres de gran consum, Astiberri ha aconseguit promoure autors i obres que han estat alguns dels més grans èxits de la novel·la gràfica a tot l’Estat, com ara Maria i jo, de Gallardo, de la qual, entre altres grans fites de l’obra, està a punt de sortir la versió en àrab. Altres noms destacats que ha publicat Astiberri són David Rubín, Alfonso Zapico, Santiago García, Javier Olivares, Luis Bustos, Mamen Moreu, Laura Pérez, Flavita Banana i Sara Soler. “Fa vint anys, a penes hi havia dones autores. Això ha canviat molt, i encara canviarà més”, explica Domínguez. Tot i no estar ubicada a Catalunya, Astiberri té una sensibilitat lingüística que fa que publiqui en català.

Un cas d’autor de la casa que marca l’evolució de l’editorial és el de Paco Roca. “En un principi, els tiratges de l’editorial eren de 1.500 o 2.000 exemplars, que si es venien ja era un èxit. De Paco Roca, en vam tirar 7.000 amb El invierno del dibujante, res a veure amb els 25.000 que hem tirat aquest any de Regreso a l’Edén.” D’Arrugas, se n’han venut fins a l’actualitat 70.000 exemplars. Pel que fa a autors internacionals, títols destacats d’Astiberri són Pildoras azules, de Frederick Peeters –“un llibre que molta gent em diu que sol regalar a qui no és lector habituals de còmic”, diu Domínguez–; Pyongyang, de Guy Deslile, –“una obra que vam treure el 2004 o 2005 però que encara es troba a les taules de novetats”– o Berlín, de Jason Lutes.