Lletres

Història

LLETRES DE PANDÈMIA

“En aquell temps es va declarar una epidèmia que de poc no anorrea tot el gènere humà [...]. Semblava, de fet, que es propagava sota unes condicions concretes i que s’aturava un temps fix a cada país, sense dirigir el fibló a ningú en particular, sinó escampant-se pertot arreu fins als extrems del món, com si tingués por que se li escapés algun racó de la terra.” El fragment anterior correspon a la Història de les guerres de Justinià, redactat per Procopi en el segle V dC, però podria prou bé correspondre a qualsevol altre autor o època, fins i tot a l’actual. Forma part d’una antologia de textos literaris sobre pandèmies que han estat aplegats per Montserrat Camps Gasset, professora de filologia grega de la UB, que ha dirigit la selecció i signa la introducció. Tot plegat, amb la col·laboració de trenta-tres especialistes que han assumit la presentació de cada text.

El recull, que s’ha gestat enmig d’una pandèmia que ha tornat a posar de manifest la nostra fragilitat, és un petit tresor. Inclou cinquanta testimonis que van des del segle XIX aC fins fa pocs anys. La selecció ens permet “retrobar-nos i conversar amb gent de fa molts segles i de moltes cultures diferents que van patir situacions similars a la nostra”, tal com remarca Javier Velaza en la presentació. Més enllà de les particularitats de cada cas, es tracta de textos en què aflora la culpabilitat humana, sovint expressada com un càstig diví, però també l’angoixa individual de descobrir-se extraordinàriament fràgils o per la possibilitat d’esdevenir un vehicle de contagi. Tanmateix, enmig d’un escenari de patiment i mort, també emergeix el desig irreprimible de viure, amb l’exemple més evident del Decameró de Boccaccio. El lector podrà trobar tota mena de malalties, des del còlera que van narrar Heine i Chateaubriant fins a la grip espanyola que apareix en els textos de Pla i Woolf, però també exemples en què no s’identifica una epidèmia concreta, sinó que aquesta esdevé la metàfora d’una societat moralment decadent, abocada a la seva pròpia destrucció.

Un petit tast
“El fil conductor de l’antologia [...] és l’epidèmia, tant la real com la imaginada, perquè no té gaire importància que reflecteixi una situació històrica o no. Obres com les de La Fontaine, Shelley, Dostoievski, Papadiamandis, Saramago, Kazantzaki, Ionesco o Julió no responen a una malaltia real, sinó a una societat malalta, a l’epidèmia com a signe visible de les nafres d’una societat, que són més importants i recurrents i més difícils de guarir que el mal físic”
Literatura i pandèmia Autora: Montserrat Camps Gaset (editora) Editorial: Edicions de la Universitat de Barcelona Pàgines: 311
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)