Lletres

Lectures escollides

Les marques humanes

Quatre històries que reflexionen sobre la identitat personal, la pèrdua, l’estabilitat emocional i les veritats inconfessades que la realitat, les convencions o simplement la inseguretat de la naturalesa humana converteixen en incòmodes de mostrar obertament

A principis d’aquest segle Philip Roth va publicar The human stain, traduïda a casa nostra per Xavier Pàmies com La marca de l’home (La Magrana). Considerada, si és que n’hi ha de petites, una de les grans obres d’aquest cèlebre autor, la història atrapa el lector en aquest cas amb un argument que explora la construcció de la identitat personal a partir de la vida del professor universitari Coleman Silk, que amaga que és d’origen negre fins i tot a la seva dona i fills, fins que una acusació de racisme treu a la llum tota la veritat pouant en la biografia d’un afroamericà que es forja una falsa identitat per progressar a la vida. La història de Coleman Silk m’ha revingut llegint la magnífica novel·la de la jove nord-americana Brit Bennett La meitat evanescent (Edicions del Periscopi, amb traducció de Marc Rubió), que 20 anys després teixeix un argument similar per explicar la vida de les germanes Stella i Desiree Vignes, que fugen d’un petit poble de Louisiana on l’obsessió dels veïns és anar encreuant-se amb blancs per perdre la negror de la pell, la qual cosa, després de diverses generacions, permet a les dues germanes tenir una aparença d’americanes blanques. A partir d’aquí la història es bifurca en l’existència de les dues dones, una de les quals es fa passar per blanca per fer un bon casament i sortir de la pobresa, mentre que l’altra meitat de la bessonada torna al poble després d’haver tingut una filla ostensiblement més fosca que ella fruit del casament amb un home de color, el maltractador del qual fuig per retornar al poble natal. Un llibre ple d’anades i vingudes per les biografies de les protagonistes i també de les existències de les seves filles, la trobada casual entre les quals farà confluir les mares en un final al qual s’arriba després d’una apassionant lectura que té, respecte a l’obra de Roth, el doble avantatge de tractar el tema de la identitat, en primer lloc, contrastant el personatge que fingeix amb el que es manté en la seva realitat racial, i, en segon lloc, des de la perspectiva d’una autora negra i no pas d’un autor jueu que, tot i treballar el tema de la identitat des d’una indiscutible visió dels marges de l’americanitat, pot tenir un punt de vista més excèntric sobre la qüestió del color de la pell que no pas Brit Bennett, la qual, amb 30 anys, és una de les novíssimes veus d’una tradició de literatura negra americana militant que enllaça autors com ara James Baldwin, Toni Morrison i Colson Whitehead.

SECRETS DE PARELLES

Del secret de la identitat als secrets dels amors encreuats. L’últim llibre de Tessa Hadley, Cap al tard (Edicions de 1984, amb traducció de Mercè Ubach), relata la història de dues parelles més o menys convencionals londinenques que són amigues des de fa 30 anys i que es veuen trasbalsades per la mort d’un dels marits, una pèrdua que fa emergir una història d’amors encreuats que desencadena una crisi multilateral en la plàcida existència burgesa dels protagonistes. Una història en què la sensibilitat artística, els orígens familiars i els somnis de joventut evaporats sense tragèdia però de manera evanescent condueixen amb una prosa elegant i un to fins a cert punt sofisticat una història en què els secrets van aflorant i esculpint diferents perfils d’uns personatges dels quals descobrim les arestes personals a mesura que la història avança entre els xocs dels tres protagonistes supervivents i, com en el títol anterior, els fills respectius, contrapunts que ajuden a fer avançar una narració captivadora sobre els amors possibles, els impossibles i els que en el fons són barreja de tot plegat.

UNA HISTÒRIA AMERICANA

La Sara Smythe és una noia de províncies que es vol menjar el món mossegant la poma de Nova York dels anys quaranta. Aquesta és la història central d’una novel·la, A la recerca de la felicitat (Univers, amb traducció de Núria Parés), que transita per cinc dècades de la història dels Estats Units a través de l’odissea d’una jove que es va fent gran a través dels rigors de la postguerra, del deliri maccarthista, de la discriminació de gènere i la repressió sexual, la pròpia, i l’homosexual encarnada pel germà de la protagonista. Seguint amb la tònica de les lectures recomanades en aquest article, també té una bona colla de secrets per amagar. A diferència de les dues novel·les anteriors, plenes d’anades i vingudes en el temps, Douglas Kennedy explica la història d’una manera força més lineal i narrativament senzilla. Amb una primera part situada al final de la història que planteja el misteri, un nus concentrat en dues parts centrals que comencen 40 anys enrere i van avançant fins a retrobar el desenllaç en què ho havíem deixat en la primera part. Una història d’amor i infelicitat marcada per la necessitat de l’ocultació dels sentiments i de la doble vida a l’hora de sobreviure en una segona meitat del segle XX en què la llibertat està condicionada per les aparences.

SECRET TRIANGULAR

Les tres històries anteriors passen als Estats Units i a Anglaterra. La quarta té escenaris humans i paisatgístics més propers, fonamentalment eivissencs i de la Costa Brava, descrits amb precisió d’orfebre per la mà d’Assum Guardiola (Mata, Pla de l’Estany, 1973). Es tracta de Blau, el debut literari d’aquesta autora, text amb què va quedar finalista del premi Just M. Casero l’any 2019 i que el bon criteri de l’editorial Comanegra ha portat a les llibreries. Com en les altres recomanacions, els secrets i les veritats ocultes marquen la trama d’una història narrada amb capítols curts i precisos. Una lectura que treu a la llum fantasmes personals, que exposa decisions que canvien dràsticament el curs de les vides de tres dones enllaçades per les seves relacions. La Laura, la Ruth i l’Abril, protagonistes d’aquest llibre, són personatges que, com les germanes Stella i Desiree Vignes, com la Sara Smythe, com les dues parelles protagonistes de Cap al tard, es debaten entre el món de l’autenticitat i el de les aparences. O, com escriu Philip Roth en la novel·la amb què començava aquest article, són víctimes “del dèspota benèvol que són les convencions socials”.

LA MEITAT EVANESCENT Autora: Brit Bennett Traductor: Marc Rubió Editorial: Edicions del Periscopi Pàgines: 408
CAP AL TARD Autora: Tessa Hadley Traductora: Mercè Ubach Editorial: Edicions de 1984 Pàgines: 320
A LA RECERCA DE LA FELICITAT Autora: Douglas Kennedy Traductora: Núria Parés Editorial: Univers Pàgines: 624
BLAU Autora: Asum Guardiola Editorial: Comanegra Pàgines: 186
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)