Articles

El misteri dels ibers

Una exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), que es pot visitar fins al mes de gener, permet descobrir el fascinant llegat dels pobles ibers, que van habitar a la façana mediterrània entre els segles VI i I aC

ENFOCAMENT GLOBAL
“La mostra no parteix d’un enfocament exclusivament artístic, sinó que també ens explica la vida quotidiana dels ibers”

Enric Prat de la Riba, el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, va definir el període dels ibers, entre els segles VI i I aC, com “la primera anella que la història ens deixa veure de la cadena de generacions que han forjat l’ànima catalana”. La cita anterior pot trobar-se en La nacionalitat catalana (1906) i, com bona part dels coneixements que es tenien en aquell moment, partia dels documents clàssics, més concretament de l’Ora marítima del poeta Ruf Fest Aviè, un text en vers de mitjan segle IV dC, però que es basa en el viatge d’un mariner de Massàlia mil anys enrere.

L’anomenada cultura ibèrica va despertar un notable interès entre els cercles culturals catalanistes, que van veure-hi un primer pas en la construcció de la nació catalana, que “bategava malgrat la unitat romana”, en paraules del mateix Prat de la Riba i que, en tot cas, havia representat la incorporació del nostre país al conjunt de les civilitzacions mediterrànies. Més enllà d’aquesta visió determinista, avui dia discutida per bona part dels historiadors, els ibers van deixar una petjada ben profunda al territori, amb un patrimoni espectacular i una cultura definida per la personalitat i l’originalitat. Una empremta que, durant molts anys, només podíem resseguir a través de les referències dels clàssics, però que, ja des de finals del segle XIX, es va anar assentant amb l’excavació d’alguns jaciments i la descoberta de tresors arqueològics, com ara la coneguda Dama d’Elx, el 1897, i que, els darrers anys, hem pogut conèixer molt millor arran de les excavacions i les troballes excepcionals en alguns jaciments espectaculars, com ara Ullastret (Baix Empordà) i el Molí de l’Espígol (Tornabous, Urgell).

L’avenç en la recerca i les millores als jaciments ibèrics museïtzats –des de fa anys, articulada a través d’una Ruta dels ibers, que inclou fins a 17 jaciments museïtzats i permet resseguir 7 itineraris– han estimulat un interès creixent del públic, tal com es comprova amb el nombre de visitants que s’acosten any rere any al jaciment d’Ullastret o que participen en el Cap de setmana ibèric, que se celebra, des de fa vint anys, cada primer cap de setmana d’octubre. Avui, l’oferta és espectacular, perfectament equiparable a la d’altres rutes consolidades, com ara la del romàntic. I, més enllà dels cercles acadèmics, el públic se sent fascinat per una cultura que encara conserva un munt d’enigmes. En tot cas, per tal de divulgar el treballs de recerca que s’han desenvolupat els darrers anys i difondre la col·lecció pròpia que s’ha anat acumulant, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (el MAC) ha programat una exposició titulada L’enigma iber, que pot veure’s fins al gener de l’any vinent.

UNA IMMERSIÓ TOTAL

La mostra no parteix d’un enfocament exclusivament artístic, sinó que ens ofereix una visió multidimensional, com un trencaclosques que permet al visitant fer-se una idea de com eren els ibers, com s’organitzaven, com conreaven la terra o comerciaven, de quina forma s’alimentaven, quina llengua parlaven, com treballaven el ferro o la ceràmica, i com afrontaven la mort.

El primer àmbit, titulat A la recerca dels ibers, ens permet conèixer en quin període i a quines zones van habitar els ibers. També es ressegueix l’evolució dels coneixements, amb les diverses teories sobre els seus orígens i les polèmiques suscitades per algunes troballes, com ara la coneguda Dama d’Elx, que va passar d’exposar-se al Museu del Louvre a convertir-se en símbol espanyol durant el franquisme. L’exposició dedica una atenció especial als primers investigadors, des de Pere Bosch Gimpera fins als altres especialistes que van contribuir a bastir la base dels coneixements actuals. Si seguim endavant, just a la primera sala podem trobar el següent àmbit, El mosaic iber, on es presenten els diferents grups indígenes que van ocupar la franja mediterrània entre Andalusia i el Llenguadoc. Com a complement d’aquest apartat, a Els primers ibers se’ns dona a conèixer el procés gradual que va permetre el seu arrelament i el diàleg que van establir amb altres grups coetanis, com ara els grecs i els fenicis. Al quart àmbit, titulat El temps dels prínceps, trobem una mostra espectacular de restes escultòriques, ceràmiques i metàl·liques; el testimoni d’una aristocràcia guerrera que es va anar consolidant a mesura que ho feia la societat ibèrica.

A la segona part de l’exposició, coneixem la diversitat regional (Ibèria endins) i com la civilització dels ibers es va veure clarament afectada pel conflicte entre les dues grans potències de l’època, Entre Roma i Cartago. El darrer àmbit se centra en La fi del món. El visitant pot resseguir-hi el llarg procés de decadència del món ibèric, que arrenca el 218 aC, amb l’inici de la Segona Guerra Púnica entre els cartaginesos i els romans i finalitza el segle I aC, quan els romans comencen el procés de reestructuració del territori. A partir d’aleshores, les cultures locals es van esllanguint, engolides per la llengua, l’urbanisme i la cultura dels romans.

DESXIFRAR ENIGMES

A banda d’aquests àmbits, l’exposició també convida el visitant a desxifrar alguns enigmes, tal com se’ns anuncia amb el títol. Es tracta d’un fil conductor complementari i que es planteja en el format d’un diàleg amb alguns dels principals especialistes; això sí, a través de diferents audiovisuals. El visitant, doncs, es converteix en un investigador més i és convidat a fer-se preguntes i a resoldre algunes incògnites fascinants, des del sistema d’escriptura (un dels grans misteris de la cultura dels ibers) fins a la ruta que van seguir Anníbal i les seves tropes en el camí cap a Roma.

L’exposició és apta per a tots els públics, des dels més menuts fins als més grans, des dels qui s’inicien en la matèria fins als qui volen aprofundir-hi. Per fer-ho possible, no només es parteix de l’exposició de peces, sinó també d’alguns recursos audiovisuals, des d’entrevistes fins a recreacions, que ens permeten mantenir un diàleg amb els especialistes o bé passejar per la capital dels indigetes i penetrar en alguna de les seves llars, tal com succeeix a les ruïnes d’Ullastret. Però també hi podrem contemplar més de 400 peces cedides per 25 museus i institucions de Catalunya, l’Estat espanyol i el francès. Algunes les reproduïm en aquest reportatge. Entre les peces originals més destacables hi ha el tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), que es conserva al MAC, el cip funerari, de Coimbra del Barranco Alto (Jumella, Múrcia) i la coneguda estàtua del Genet llancejant l’enemic, del santuari ibèric del Cerrillo Blanco (a Porcuna, Jaén).

L’ENIGMA IBER Edita: Museu d’Arqueologia (MAC) Pàgines: 353 Preu: 20
L’ORELLUT Petit cap modelat en argila amb unes orelles prominents que li han acabat donant nom. Va aparèixer encastat en un mur d’època romana a la ciutat de Lucentum, a Alacant, i s’ha datat entre el 400 i el 300 aC.
EL SENYOR DELS CAVALLS El déu Despótes Híppôn és una de les poques divinitats ibèriques conegudes. Aquest baix relleu es va localitzar a Villaricos, Almeria, i és del 300-100 aC.
ÀNIMA DE TRAMUNTANA Editorial: Columna Edicions Pàgines: 496 Preu: 21,50
PILAR ESTELA DELS GENETS Es tracta d’una peça única en el món iber, esculpida en baix relleu a les quatre cares. Formava part d’un monument funerari localitzat a la necròpoli de Coimbra del Barranco Ancho, a Jumella (Múrcia), datat entre el 400 i el 350 aC.
TRESOR DE TIVISSA Un dels conjunts més espectaculars que es poden veure a l’exposició. Una mostra de l’orfebreria ibèrica, format per patenes, vasos caliciformes, una petita cílica, un collaret tipus torca i un braçalet en espiral.
FALCATA L’arma defensiva més característica dels ibers. Aquesta es va localitzar a la necròpoli de Los Collados (Còrdova) i es pot datar entre el 425 i el 275 aC.
PENJOLL D’entre les peces recuperades al castell de Banyoles (Tivissa, la Ribera d’Ebre), l’any 1912, destaquen alguns penjolls i peces d’or, plata i bronze com ara el que es pot veure a la imatge, datat entre el 250 i el 195 aC. Probablement, formava part d’un collar o d’un objecte ornamental i la decoració és espectacular.
CRANI HUMÀ AMB CLAU El clavament de cranis, possiblement com a trofeu de guerra, és una tradició de tipus celta que, al nostre país, es limita al nord del Llobregat. La peça és del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.
GENET QUE TRAVESSA L’ENEMIC AMB LLANÇA Datat entre el 500 i el 400 aC, forma part d’un grup d’escultures de la necròpoli de Cerrillo Blanco, a Porcuna, Jaén.
COPA EN FORMA DE CALZE DECORADA Aquest vaset, decorat amb una au amb les ales desplegades que acaben amb motius de volutes, es conserva al Museu de Prehistòria de València i es va localitzar al Corral de Saus, a Moixent. Està datat entre el 300 i el 100 aC.
Cap d’una escultura ibera de mida natural (400-200 aC). La dama representada porta una mitra cònica coberta per un vel CAP DE CÀNOVES
TORS D’UN GUERRER Representa un guerrer guarnit amb una luxosa panòplia, amb un disc cuirassa a la part central en què es distingeix un llop en relleu. Es va localitzar a l’Alcúdia (Elx) i està datat entre el 525 i el 475 aC.

DESXIFRANT L’ENIGMA

L’exposició no només pretén difondre la cultura ibèrica, sinó també donar a conèixer els avenços que s’han produït les darreres dècades i que ens han permès conèixer molt millor la cultura dels ibers. A banda de l’exposició, això es reflecteix en un llibre a càrrec dels millors especialistes. Un complement perfecte per a tots aquells que vulguin aprofundir en la matèria.

DE LA REALITAT A LA FICCIÓ

El món dels ibers també es pot reviure a través de la ficció. Els darrers anys, s’han publicat algunes novel·les ambientades en aquella època. La més recent és Ànima de tramunta, de l’escriptora Núria Esponellà, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la història de dues dones, una arqueòloga freelance i una dona del segle III aC que es mou entre Indika i Empórion. Ramon Rivera ha publicat Udula. El camino de la sal (Círculo Rojo Editorial), en aquest cas ambientada a la Cardona ibera, el poblat del Cogull i altres escenaris coetanis.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)