Lletres

Crítica

L’estiu de la vida en els somnis d’amor

Deia el biògraf Robert Sklar que els personatges que componen la trama de la novel·la tenen l’estiu com a centre de la vida, “l’estació idònia per realitzar els somnis d’amor”. La frase final de la novel·la cerciora el naufragi

Només va viure 44 anys, però és com si hagués viscut una eternitat i, potser per ser nord-americà, Francis Scott Fitzgerald reapareix com un clàssic modern cada tres o quatre anys. Ho és a través de biografies de la seva vida intensa d’alcohòlic brillant –i de la seva dona Zelda–, d’adaptacions cinematogràfiques i de reedicions, com l’oportuna que signa Ferran Ràfols de l’obra més coneguda del narrador, El gran Gatsby. L’obra havia estat traduïda per Folch i Camarasa en la segona meitat dels seixanta i s’ha recuperat sovint. Ràfols, amb un català àgil, actualitza la versió més de mig segle després.

Tothom coneix l’argument de la novel·la, ni que sigui per l’adaptació de Jack Clayton del 1974, amb uns extraordinaris Robert Redford, Mia Farrow i Bruce Dern, o la menys afortunada del 2013, amb un histriònic Leonardo Dicaprio, que no feia oblidar l’elegant Redford. L’amor impossible de Jay Gatsby i la seva soledat a la mansió de Long Island, on organitza festes majestuoses per intentar captar l’atenció de l’estimada cosina del narrador Nick, casada, amb qui havia tingut un flirt el 1917. L’obra està narrada per Nick Carraway, un jove del Mid West americà, veterà de la Primera Guerra Mundial i graduat a Yale, que impulsa la novel·la, fa misteriosos els personatges i, en definitiva, els idealitza de manera magistral. La trama i la recerca del desenllaç són prou embolicats i forassenyats com una nit de borratxera absurda. Les incomprensions i l’amor impossible desemboquen d’una manera determinista en tragèdia. Amb el rerefons dels anys vint, abans de la Gran Depressió, i la riquesa dels especuladors que es van aprofitar de la guerra, El gran Gatsby és una de les grans novel·les de la Lost Generation i també una de les que millor la representa. Potser la més icònica i recordada.

Gertrude Stein deia que no hi havia escriptor nord-americà contemporani que es proposés una aventura estètica comparable a la de Francis Scott Fitzgerald. I no anava errada, perquè la prosa dels contes i de les novel·les del narrador transformen el lector, el fan penetrar en un univers calidoscòpic, en què El gran Gatsby és una de les obres fonamentals del seu recorregut.

Publicada el 1925, quinze anys abans de la seva mort a Hollywood, on va mantenir una relació d’amor i odi amb la indústria, El gran Gatsby aconsegueix crear una atmosfera a partir dels rumors sobre el patrimoni de Jay Gatsby, vinculats a la màfia i als senyors de la guerra. Som en el període entre les dues guerres i en un territori de fragilitat emocional extrema dels protagonistes. Deia el biògraf Robert Sklar que els personatges que componen la trama de la novel·la tenen l’estiu com a centre de la vida, “l’estació idònia per realitzar els somnis d’amor”. La frase final de la novel·la cerciora el naufragi, “eternament empesos cap al passat”.

El gran Gatsby
Autor:
F. Scott Fitzgerald
Editorial:
Labreu
Preu:
18 euros

L’orquestra del Duke s’eleva amb Mary Poppins i la bossa nova

Duke Elligton ha estat el far amb més llum de la història del jazz, només desplaçat durant la revolució de Miles i companyia, que també el respectaven. Avui dia se l’observa com un clàssic de la música nord-americana, algú que ha influït de manera decisiva en l’únic estil exclusivament dels Estats Units. Per molts motius són necessàries les reedicions: la possibilitat de tornar-lo a sentir amb una altra edat i noves sensibilitats. El dos discos que recupera Jazz Up ens permeten gaudir intensament de les refinades i elegants orquestres d’aquest monstre del segle XX. Compositor prolix de jazz, Ellington va fer treballs extraordinaris. Un és l’arranjament de la partitura de Richard i Robert Sherman per a la pel·lícula Mary Poppins. Perquè els aficionats estiguin contents, i puguin substituir el vinil ratllat, Afro-Bossa va més enllà d’una compilació de clàssics brasilers. El presenten íntegre, amb les composicions de Duke i Billy Strayhorn. De seguida t’adones que és un àlbum personal. A més s’han afegit al volum els arranjaments d’Ellington d’èxits cinematogràfics com ara Hello Dolly! i Moon River. És com seure a sentir els àngels en format de orquestra.

Plays Mary Poppins + Afro Bossa
Autor:
Duke Ellington
Discogràfica:
Jazz Up
Preu:
8 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor