Arts visuals

Banksy es queda

L’exposició sobre l’artista urbà més internacional i global, a l’Espai Trafalgar de Barcelona, passarà a ser un museu permanent, a més d’incorporar, a partir del mes de novembre, disset noves obres

ELIYA AKBAS
“Hi ha hagut altres exposicions, però aquí la seva obra es pot veure a mida real. A més, la majoria ja no existeixen”
HAZIS VARDAR
“Actua de nit, de forma ràpida i anònima, i l’únic rastre que deixa és la seva obra i el seu missatge. Són treballs actuals i rellevants”
ELIYA AKBAS
“Les seves obres són molt accessibles per a la gent. Són universals. I això, per a un artista, és molt difícil”
HAZIS VARDAR
“Banksy denuncia el que està malament. No es presenta a les eleccions. Sempre connecta amb el lloc i el moment”

Irònic, irreverent, activista, pacifista… Difícil enquadrar, l’artista urbà més famós i més anònim del món. Banksy és moltes coses. I, evidentment, cap porta a la indiferència. L’Espai Trafalgar de Barcelona, ubicat al carrer del mateix nom, li dedica des del mes de febrer de l’any passat l’exposició The world of Banksy, que estava prevista que estigués oberta fins al 31 de desembre d’enguany. Ara, i després de sobreviure com tothom a les inclemències de la pandèmia (va estar forçosament tancada tres mesos), els responsables de la sala volen fer-la permanent i anomenar-la Museu Banksy. “La idea de l’exposició era apropar els valors de Banksy. Lamentablement, després va arribar la covid i, donada la situació, em sembla que el millor per assegurar que l’exposició sigui visible per a tothom és fer-la permanent”, assegura el belga Hazis Vardar, comissari de la mostra barcelonina sobre el popular artista.

A més, la sala presentarà novetats. Durant el mes de novembre, disset reproduccions noves (onze murals i sis quadres) s’incorporaran en aquest Espai Trafalgar al centenar que ja hi ha de mida real i que el dibuixant va fer entre els anys 2000 i 2018 a Palestina, Nova York, Bristol, París, Londres i Los Angeles. La nova col·lecció tindrà, per exemple, la reproducció de Venècia en oli, un muntatge fet a la turística ciutat italiana el 2015 per denunciar el turisme de masses. També hi seran, entre d’altres, Nens a la platja, feta el 2005 al mur que separa Israel i Palestina, a Betlem; Guardeu-vos les monedes, vull canvi, feta a Melbourne l’any 2004; Rata amb ulleres 3D, al Park City de Utah l’any 2010; Atxím! (dona vella esternudant), feta a Bristol el 2020; Basquiat, a l’hotel Walled Off, a Palestina i The Game changer (no tots els superherois porten capa), a Southampton, el 2020.

La sort per als que coneguin l’obra de Banksy és que aquesta visita té un plus respecte a altres experiències i muntatges que s’han fet sobre el treball d’aquest mestre de l’art de carrer. “Hi ha hagut altres exposicions de quadres de les seves obres, però aquí crec que veient la seva obra a mida real, l’experiència és millor. A més, la majoria són obres que ja no existeixen”, explica Eliya Akbas, responsable de la sala. El cas és que en aquesta experiència diferent i immersiva, de ben segur, la sensació que les famoses rates de Banksy poden perseguir els visitants per carrers estrets i foscos és ben viva i possible.

Diversos artistes anònims francesos i belgues han reproduït aquestes cent obres del desconegut Banksy, en aquesta exposició no autoritzada per l’autor, evidentment, i que també ha tingut una rèplica a París, a la sala Lafayette-Drouot. “Esperem que la situació de la covid es normalitzi del tot i que cada cop pugui venir més gent a visitar aquesta exposició”, diu Akbas, que també vol socialitzar i activar la vida de l’Espai Trafalgar amb diversos esdeveniments i amb música. “Tenim una sala en construcció, on volem fer exposicions cada dos o tres mesos de diferents artistes. Si són d’art de carrer, millor, però també estem oberts a altres opcions. Volem aprofitar el nom de Banksy per ajudar aquests joves artistes”, afegeix Akbas.

EL CONFLICTE A PALESTINA

L’Espai Trafalgar també acull tallers per a joves grafiters, que poden crear i desenvolupar la seva imaginació als murs que hi ha a la planta baixa o al soterrani del centre. És aquí, precisament, on està la part final de la mostra i potser la que conté algunes de les obres més colpidores, amb el recull de les creacions de l’autor als Estats Units i sobretot a Betlem. Allà va deixar una enorme empremta, al mur que separa Israel i els territoris ocupats de Gaza i Cisjordània. Aquest mur de formigó de nou metres va inspirar, sense dubte, l’enorme capacitat de denúncia i reivindicació de Banksy, que el 2005 hi va dur a terme nou obres murals, entre les quals hi ha una de les més famoses, la del manifestant llançant un ram de flors en lloc d’un còctel Molotov, o la de la nena que escorcolla un militar.

Una de les recreacions més interessants en aquest indret, punt de referència del conflicte humà i bèl·lic permanent, és Guerra de coixins palestino-israeliana, feta a la paret d’una de les habitacions de l’hotel Walled Off, davant del mur, on un soldat de les forces armades d’Israel combat contra un manifestant amb coixins enmig d’una pluja de plomes. Una escena irònica i inversemblant que diu molt, com totes les obres de Banksy. A Los Angeles (2002), Nova Orleans (2008), San Francisco (2010) i Nova York (2013), etapa també exposada en aquesta planta baixa, Banksy va trobar també un terreny ideal per desenvolupar la seva crítica, amb temàtica diversa i una metàfora mordaç.

La visita, però, s’engega a la planta zero de l’Espai Trafalgar, on el visitant s’endinsa plenament en el món de Banksy a la Gran Bretanya. Entre Londres i Bristol, va pintar el vuitanta per cent de la seva obra. The mild mild west, el 1997, és la seva primera pintura mural, a Stokes Croft, a la seva suposada Bristol natal. Aquest debut representa un os de peluix llançant un còctel Molotov contra tres policies antidisturbis. L’esperit antisistema i anticapitalista començava a estar molt present en aquests inicis de l’obra de Banksy. La burla i la ironia són les eines i els canals conductors de la seva denúncia als carrers. Això sí, articulats de manera magistral i innovadora, amb un segell i una empremta molt particulars, com es reflecteix a l’obra dels policies petonejant-se o a la coneguda Prohibit jugar a pilota.

RECORREGUT A PARÍS

A la primera planta de l’exposició el recorregut se centra en les recreacions de la seva etapa a París, i diversos vídeos donen suport a tota l’experiència: des de la venda d’obres per 60 dòlars al Central Park de Nova York fins al soroll de sirenes de policia, que ens recorden la il·legalitat i la incomoditat permanent de l’art de carrer. En un altre vídeo, la visualització geogràfica de la seva obra a la capital francesa també dona context a la seva important activitat durant l’any 2018. El Centre Pompidou, la Porte de la Chapelle, Montmartre, el carrer Victor Cousin, el Sena o l’avinguda Flandre són els indrets escollits per Banksy per realitzar nou obres. També va voler retre un homenatge a les víctimes de l’atemptat terrorista del 2015 dibuixant a la porta d’emergència de la sala Bataclan una obra anomenada La nena trista, que més endavant va ser robada. Un altre treball seu imprescindible és la genial imatge de la nena que pinta sobre una esvàstica per cobrir-la, que també va ser anul·lada pel vandalisme.

Arribats a aquest punt, ja ningú discuteix la capacitat que ha tingut Banksy per fer reflexionar traspassant fronteres i d’una forma magistral i esmolada sobre temes universals com l’amor, la guerra, el consum, l’opressió… Emprant simbolismes i icones del nostre conegut univers cultural ha sabut arribar a totes les ments. “Crec que és un artista que pensa que el contingut del missatge és més important que qui l’escriu. És un enfocament molt humil i desinteressat, molt estrany en la nostra època en què tothom vol ser famós en pocs clics”, diu Hazis Vardar. “Actua de nit, de forma ràpida i anònima, i l’únic rastre que deixa és la seva obra i el seu missatge. Aquests treballs són molt actuals i rellevants. A Israel denúncia el mur, a França el caviar de l’esquerra i els atemptats, als Estats Units el capitalisme... sempre connectant amb el lloc i el moment”, afegeix.

D’AMAGAT i de NIT

Conscient dels riscos, aquest artista global del gens políticament correcte art de carrer funciona amb un pla, un equip de cobertura i evitant les autoritats. “Al final la tècnica no és gaire difícil, perquè Banksy empra esprais i plantilles. El que és difícil és la idea, crear-la, el missatge. És el més important. L’organització també és difícil. Hi ha un gran equip al voltant de Banksy, que no sabem qui és, per poder dur a terme la realització de les obres durant la nit. L’art de carrer és il·legal”, recorda Akbas, que dona les claus de l’èxit d’aquest artista, ja totalment globalitzat, i que empra una tècnica similar a la de Blek le Rat. “Les seves obres són molt accessibles per a la gent. Són universals. I això per a un artista és molt difícil. I a més, són molt simples. El més difícil és la simplicitat. I les obres de Banksy són molt simples. I hi ha una història al darrere. Ell té la visió abans que nosaltres i sap descriure una situació amb una sola imatge. Per exemple, arran de la pandèmia de la covid, la imatge que va fer d’un nen jugant amb una infermera. Amb una única imatge pot parlar del canvi climàtic”, assegura Akbas. A Treball d’esclau i Soldat pixant, fetes totes dues a Londres l’any 2012, es pot apreciar, per exemple, tota aquesta capacitat de simplicitat que caracteritza tota l’obra de Banksy.

CONTRADICTORI?

“No hi ha res més perillós que algú que vol fer d’aquest món un lloc millor.” La frase és del mateix Banksy. Podria semblar o sembla clarament tota una contradicció per a algú que mitjançant la denúncia constant amb l’art de carrer retrata moltes injustícies i desequilibris que assolen aquest planeta. “No hi ha res pitjor que les persones que prometen un món millor, en el qual ells serien els nous reis. En general, aquell món seria millor només per a ells. Banksy denuncia el que està malament. No es presenta a les eleccions”, opina el comissari de l’exposició i promotor teatral.

Banksy també és un enemic declarat dels drets d’autor. I no s’amaga a l’hora de criticar les exposicions sobre la seva obra que no li agraden. “La posició de Banksy sobre aquest tema és molt clara. Està en contra dels drets d’autor, i denuncia les persones que ja són riques i que s’enriqueixen i especulen amb les obres en general, incloses les seves. Per a aquesta exposició hem tingut treballs d’artistes de carrer i les obres no es poden vendre. Però hem de pagar renda i sous. Banksy té una llista en què cita les exposicions que no li agraden, i la de Barcelona no hi és, a la seva llista”, aclareix rotundament Hazis Vardar.

El que és prou evident és que el seu treball i seu estil són recognoscibles a tot arreu. “La seva obra més famosa és la que mostra una nena amb un globus amb forma de cor (Sempre hi ha esperança). Qui la veu ja sap que és de Banksy. Però per a mi la més important és la del mur de Betlem. Parla d’un greu conflicte de fa moltes dècades”, opina Akbas. I és que l’antibel·licisme de Banksy queda més que confirmat un cop has devorat l’exposició. Sembla que ens avisi que si seguim per aquest camí, al final serem només animals. O pitjor. Ja ho diu el simi que va dibuixar amb un cartell que adverteix “Rieu mentre pugueu, però un dia nosaltres serem els amos”, fent una picada d’ullet a la pel·lícula El planeta dels simis. Doncs això.

L’ANONIMAT ETERN DE Banksy

Qui és Banksy? El que més s’especula sobre l’origen i la identitat d’aquest artista de carrer és que es tracta d’un britànic nascut a Bristol entre el 1973 i el 1974. Però l’enigma segueix viu al voltant de l’únic home capaç de fer que les seves obres se subhastin per milions d’euros sense que ningú sàpiga qui és en realitat. Aquest anonimat etern també ha col·laborat de forma irremeiable a engrandir la seva llegenda, perquè “tots volem saber qui és Banksy”, com reconeix Eliya Akbas. “Hi ha també una teoria que diu que és el cantant del grup Massive Attack”, afegeix. Tot i la fama, Banksy segueix aconseguint mantenir oculta la seva identitat real a la premsa en general, a la policia i als seus seguidors. L’any 2010, Banksy va estrenar la seva primera pel·lícula com a realitzador cinematogràfic, el documental Exit through the gift shop.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor