Lletres

Crítica

Imaginar i poetitzar el coneixement

No havia tingut sort al nostre país la poesia d’Elizabeth Bishop, que pràcticament no havia entrat en cap antologia –ni a la catalana i castellana d’Agustí Bartra, que tants poetes ens va descobrir, però sí a la de Sam Abrams del 1994–. Les generacions noves l’han redescobert, i aquesta mostra bilingüe magnífica de Jaume C. Pons Alorda en dona fe. A més dels poemes podem gaudir del complement dels dibuixos casolans i intimistes de la poeta, plens de natures mortes i racons domèstics. Els editors ens diuen: “La poesia d’Elizabeth Bishop se centra en els detalls aparentment més insignificants que ens envolten, però que contenen el miracle de la vida. D’aquesta manera, Bishop s’allunya de la immensa majoria d’autors contemporanis seus i esdevé la poeta cabdal de la seva generació.” Estic d’acord només en part que els seus poemes s’allunyen del to confessional dels seus coetanis per centrar-se en l’observació i apunten el paisatge, la cartografia i la geografia com a motius, per “determinar la realitat que és inestable per definició”. En una entrevista que li va fer George Starbuck per a la revista Ploughshares la primavera del 1977 i que l’editorial recupera al seu web, Bishop respon a la pregunta sobre informació geogràfica exacta de les coses que fa servir als seus poemes: “Hi ha gent a qui això no els agrada. M’han acusat de descriptiva. Fa poc llegia coses noves de Lowell i –fa anys que tenim aquesta conversa– ell em va dir: «Ah, ja ho sé, ara diràs que soc inexacte.» El més divertit és que el primer poema que vaig llegir descrivia una taula que la seva dona li havia comprat, una d’aquestes taules modernes blanques i de plàstic, suposo, i ell, d’aquella taula en deia «un dau». I li vaig dir: «Això no ho pots dir.» I vam estar força estona amb el diccionari, buscant-hi coses.” Dins d’aquestes descripcions indubtablement narratives és on Bishop rescata tota la saba de la poesia, on ens impacta d’una manera més contundent, com amb el poema A les cases dels pescadors: “És com ens imaginem el coneixement: / fosc, salat, clar, mòbil, totalment lliure, / obtingut de la freda i dura boca / del món, nascuda dels pits rocosos / per sempre, fluint i enretirant-se, i com que / el nostre coneixement és històric, fluent i fluid.” Tot i seguir la línia d’Emily Dickinson, la poesia de Bishop és original. Potser per aquest motiu va ser descartada de grups generacionals i ideològics de la literatura americana del segle XX. Els reconeixements, però, no li van faltar, perquè Bishop, nascuda a Worcester (Massachusetts) el 1911, i traspassada a Boston el 1979, va ser poeta llorejada entre el 1949 i el 1950 i Premi Pulitzer el 1956.

És un autèntic esdeveniment aquesta traducció de Pons Alorda, que carbura tan bé i que flueix com els poemes de Bishop, rierols de la consciència que ens ensenyen llocs concrets vivificant-los amb l’observació. Bishop va ser una poeta cosmopolita, que va entendre que el món no s’acabava als Estats Units.

Trenta poemes
Autora:
Elizabeth Bishop
Editorial:
Flâneur
Preu:
22 euros

Bill Evans amb Gómez i DeJohnette al Londres del 1968

Amb el so de les copes com a rerefons de la secció rítmica, ens arriba aquest fabulós concert de Bill Evans al Ronnie Scott’s de Londres el juliol del 1968. En format de doble compacte, una de les gràcies del volum són els seus defectes. Cada aplaudiment sona nítid i la sensació de ser allà mateix se t’encomana. El mestre Evans anava acompanyat dels sensacionals Eddie Gómez al baix i Jack DeJohnette a la bateria. Ha estat precisament aquest últim qui ha recuperat les cintes de la gravació i les ha cedit a Resonance per a l’edició.

Deia el pianista que la música cal sentir-la, no pensar-la, i la premissa resulta satisfactòria si un es deixa guiar per la il·lusió, tanca els ulls i s’immergeix en cadascuna de les notes d’aquests tres virtuosos improvisant jazz de primera mentre el món vibrava i es destruïa. Evans, Gómez i DeJohnette ho contrarestaven amb la seva música acústica, valsos que esdevenen jazz per ballar en l’obscuritat o en la solitud. No vull destacar cap de les vint peces, però els convido a fer-ne una tria deixant-se endur pel treball de masterització de George Kablin i Frank Gala. Hi ha regals que són insuperables.

Live at Ronnie Scott’s
Autor:
Bill Evans
Discogràfica:
Resonance
Preu:
19 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor