Pantalla

Cartellera

UN ABÚS HISTÒRIC

Qui vulgui anar a veure una pel·lícula d’acció i batalles èpiques amb el segell Ridley Scott, tipus Exodus, Robin Hood o Gladiator, s’equivocarà, i molt. El último duelo és un drama històric basat en fets reals, això sí, amb molta èpica, però sobretot amb molta investigació i profunditat sobre les maquinacions de palau a la França del segle XIV. La història està basada en el llibre d’Eric Jager, en què l’autor narra els esdeveniments reals esdevinguts el 1836, que van suposar l’enfrontament a mort entre el cavaller Jean de Carrouges (Matt Damon) i l’escuder Jacques LeGris (Adam Driver) després que el primer acusés el segon d’haver violat la seva dona, Marguerite de Carrouges (Jodie Comer). Aquí és on l’expert Scott prefereix lluir-se amb un ritme narratiu pausat i verídic, en forma de capítols i versions, perfilant molt els personatges i fent una radiografia molt autèntica de l’època, de la lluita de poder i de la complexitat de les relacions humanes en un temps i un lloc determinat de la nostra història.

Per donar pausa i autenticitat al drama, el genial i emblemàtic director britànic (Alien, Blade Runner, Black Rain, Thelma i Louise, Hannibal) se serveix, com no podia ser d’una altra manera, d’una escenografia, un vestuari, una fotografia i una realització espectaculars. No li calen els excessos de l’acció ni el muntatge per tornar a triomfar visualment. Només en el duel final Scott treu tota la seva artilleria per delectar-nos amb plans frenètics, crus, dinàmics i plens de realisme per aconseguir el desitjat clímax.

Amb una acurada feina en tots els detalls, així com uns exteriors creïbles, deixa anar el relat, que a poc a poc va guanyant en intensitat gràcies a la força del trio protagonista. El sòlid Damon, en aquest cas un soldat tosc i inculte arribat a cavaller, té davant el guanyador i versat Driver, que cada cop transmet més força i energia davant la càmera. L’actor californià i ex-marine va fer eclosió davant el gran públic com a fill dolent de Han Solo a Star Wars, tasca gens fàcil, i ha sabut créixer i ampliar registres amb la nominada Historia de un matrimonio i Annette. A El último duelo consolida encara més la seva imatge i enorme presència a la pantalla, deixant segell, carisma i una capacitat dramàtica contundent. Llàstima que no estigui a l’altura –i no és cap sorpresa–, un dels guionistes del film, Ben Affleck (El comptable, Batman, Argo, The Town: ciutat de lladres, Pearl Harbor), que aquí intenta interpretar un faldiller i irresponsable cosí del rei, maquiavèl·lic i sense escrúpols, amb un paper clau en les lluites de poder. L’expressivitat mai ha estat el fort d’Affleck, i en aquesta producció no és una excepció. Sí que acompanya el tens relat la patidora Jodie Comer, que aconseguirà que l’espectador empatitzi i entengui l’infortuni que significava ser dona en una època en què les normes i la societat desprotegien totalment l’honor i la humanitat d’aquesta condició. Una humiliació, que al film es converteix en pública, i que retrata gairebé de forma grotesca la justícia del rei i l’església. Un fet que fa reflexionar, sobretot quan avui dia algun jutge de torn considera que una dona no és violada si no ha fet suficient per resistir-s’hi. Una altra època. O no.

THE LAST DUEL Direcció: Ridley Scott Guió: Affleck, M. Damon Música: Gregson-Williams Fotografia: Dariusz Wolski Productora: Century, Scott F País: Estats Units
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)