Articles

Tesla, geni i visionari

Excèntric, solitari i envoltat de llegenda, el científic serbi va ser clau per al desenvolupament de l’electricitat i de la vida moderna tal com l’entenem avui. Ara, el CosmoCaixa revisa la seva figura

INNOVADOR
“Era un avançat al seu temps, un idealista. Tenia idees molt avançades, no només en enginyeria o ciència, sinó també en l’àmbit social”
INTEL·LECTE
“Els prototips se’ls imaginava, els feia anar al seu cap, els desenvolupava i funcionaven”

“No crec que hi hagi cap emoció que pugui creuar el cor humà com la que sent l’inventor en veure una creació. Aquestes emocions ho fan oblidar tot: menjar, dormir, els amics.” Aquesta contundent declaració d’intencions de Nikola Tesla (Smiljan, 1856) defineix en termes generals el que va ser la seva vida. La passió i el recorregut d’un geni visionari, científic i enginyer, que va morir sol i arruïnat. Passió per la seva feina, per crear, descobrir i desenvolupar eines per fer un món millor. Aquesta obsessiva dedicació a la creativitat el va apartar dels camins més convencionals. “Era un avançat al seu temps, un idealista en un moment en què el capitalisme més pur i dur estava en el seu punt àlgid, sobretot als Estats Units. Tenia idees molt avançades, no només en enginyeria o ciència, sinó també en l’àmbit social. Deia coses incomprensibles per a la societat del moment. Per tots aquests motius, va quedar arraconat. Van haver de passar moltes dècades perquè es veiés que era un visionari”, explica Jordi Aloy, físic, astrònom i coordinador de l’exposició. “Vam contactar amb el Museu Nikola Tesla de Belgrad. El personatge era molt atractiu per tots aquests vessants, el personal, l’ideològic i, és clar, el científic, amb tot el que realment va fer. Té ganxo i, a més, se l’ha de reivindicar d’alguna manera”, afirma Aloy.

Tesla no es va casar i no va fer fortuna per la seva poca traça en els negocis. Va ser enganyat, plagiat i marginat, però el seu llegat és excepcional, amb prop de tres-centes patents documentades. Va inventar el motor d’inducció, va desenvolupar amb èxit el corrent altern com a font d’energia i va avançar en la transmissió sense fils d’energia i informació. Un privilegiat del seu temps, a qui ara el CosmoCaixa dedica una exposició fins al 13 de febrer: Nikola Tesla. El geni de l’electricitat moderna. Un viatge cronològic per la seva especial existència i pel seu excepcional treball. “No era gaire social i tenia problemes de tipus nerviós i mental. Era una persona depressiva. Parlava de conceptes tan avançats a la seva època que sonaven a bogeria. Tot plegat va crear un caldo de cultiu que va fer que quedés en l’ostracisme durant molt de temps, fins que se l’ha començat a reivindicar. Esmentem tot això perquè és important per entendre què li va passar i tot el que va fer, quan i per què”, afegeix.

Res era normal en la vida d’aquest excèntric científic d’imponent figura (prim i amb gairebé un metre noranta d’alçada), que va néixer una nit d’estiu de tempesta elèctrica. Casualitat? El misteri sempre ha acompanyat Tesla, dotat d’una memòria fotogràfica i d’una capacitat per dissenyar mentalment, sense papers, els plans i els esquemes dels seus enginys. “Els prototips se’ls imaginava, els feia anar al seu cap, els desenvolupava i funcionaven. Això ja dona una idea del nivell de l’individu. Tot això té ganxo i és el vernís romàntic i de bogeria que acompanya la seva llegenda”, relata Aloy. Així va ser durant tota la seva carrera, i així va imaginar mentre passejava per un parc de Budapest –tot recitant el Faust de Goethe– un dels seus primers invents: el motor d’inducció magnètica, basat en el fet que l’electricitat i el magnetisme eren dues manifestacions relacionades de la força electromagnètica. I ho va dibuixar al terra amb un bastó. A l’exposició es pot interactuar amb l’aparell, ja que la mostra inclou mòduls electromecànics per entendre la física aplicada. Molts són reproduccions dels originals, cedits pel Museu Nikola Tesla. “Són el plat fort, peces històriques. Tenen un encant vintage i veure’ls aquí és una oportunitat. Volem que els nens vegin què hi ha al darrere d’un aparell curiós que fa guspires enormes”, comenta.

Tot i ser un accentuat hipocondríac (va estar a punt de morir de còlera) va tenir les forces i l’ajut financer per deixar Europa i viatjar a Nova York per instal·lar-s’hi amb 28 anys. Poc abans ja havia treballat a París, a la Continental Edison Company, però va ser als Estats Units on va contactar amb el famós inventor. La relació entre ells no va ser fàcil. Tesla va millorar la xarxa d’enllumenat de la ciutat, que llavors funcionava amb corrent continu i amb làmpades d’arc voltaic amb elèctrodes de carbó, també exposades al CosmoCaixa. Però Edison no va complir la promesa econòmica de 50.000 dòlars a què s’havia compromès per la feina, al·legant que l’oferta havia estat “humor estatunidenc”. I això que Tesla va arribar amb la millor recomanació possible, de Charles Batchelor, antic empleat, que va assegurar a Edison: “Conec dos grans homes: vostè és un d’ells i l’altre és aquest jove.” Tesla va acabar marxant i creant la Tesla Electric Light and Manufacturing, un desastre econòmic.

“Realment no em preocupa que altres vulguin robar les meves idees, el que em preocupa és que no en tinguin!” Potser la mala fortuna acompanyava el geni serbi, però amb aquesta màxima i la seva gran capacitat operativa (de jove havia treballat de tres del matinada a onze de la nit), aviat se centraria en el potencial del corrent altern, en què la intensitat i el voltatge varien en funció del temps amb una determinada freqüència. Un corrent que era més eficaç per a distàncies llargues i que va topar amb el corrent continu d’Edison. El magnat George Westinghouse va adquirir set patents de Tesla i llavors es va desencadenar la famosa “guerra dels corrents”, que acabarien guanyant per sobre de les males arts d’Edison, que es va dedicar a difondre campanyes sobre el perill de l’alta tensió del corrent altern i les altes possibilitats d’electrocució. Aquesta guerra, ben descrita en el recorregut de la mostra, va acabar amb l’Exposició Universal de Chicago del 1893, en què Westinghouse va obtenir els drets de producció d’energia elèctrica de l’esdeveniment. Tesla es va lluir, entre altres coses, amb les làmpades fosforescents –també exposades–, precursores dels actuals llums fluorescents. Llavors, Westinghouse Electric va construir un sistema de generació de corrent altern de dues fases a les cascades del Niàgara, un altre dels punts d’interès de la mostra del CosmoCaixa. No va ser la primera hidroelèctrica de la història (a Europa ja n’hi havia), però sí la primera dels Estats Units, i que produiria energia a gran escala. Va fer que el corrent anés des d’una central elèctrica fins a l’interruptor de casa. “El que més ens ha afectat en la nostra quotidianitat és el corrent altern, que ell va desenvolupar. Hi va veure el potencial. La bombeta la va inventar Edison, però tenim llum perquè fem servir el sistema de Tesla”, assegura Aloy.

ECOLOGISTA?

El primer transport d’electricitat va ser a la ciutat de Búfal, a 32 km de la central. Un triomf enorme de Tesla, que treballava com assessor de Westinghouse. Un Tesla que va exposar el seu cos a corrents de gran voltatge i de baixa intensitat que el travessaven, per provar la falta de perill. Alguns dels seus pensaments concorden amb el que va ser aquest projecte i d’altres que tenia al cap: “L’objectiu final és l’aprofitament de les forces de la natura a favor de les necessitats humanes. Hem de desenvolupar mitjans d’obtenció d’energia i perfeccionar els mètodes que no impliquin consum i desaprofitament de cap material.” Sens dubte, Tesla hauria estat una veu potent i un exemple en qualsevol cimera climàtica, com la recent de Glasgow. “Tenia aquest vessant idealista i obert, amb la idea d’energia gratuïta per a tothom i per al bé de la humanitat. Davant les problemàtiques d’avui dia per culpa de la utilització dels combustibles fòssils, suposo que intentaria desenvolupar tecnologies electromagnètiques. No sé si seria ecologista, però si visqués avui sí que seria un activista mediambiental”, opina Aloy.

“Si tingués la sort d’arribar a alguns dels meus ideals, seria en nom de tota la humanitat.” Amb aquesta persistent mentalitat, Tesla va treballar per desenvolupar altres enginys com els raigs X i la transmissió d’energia sense fils. Va inventar el primer comandament a distància. En la demostració de l’aparell amb un petit vaixell teledirigit va ser acusat d’emprar telepatia i de frau davant l’inversemblant resultat. A l’exposició del CosmoCaixa no falta la reproducció d’aquest vaixell, així com les famoses bobines Tesla (n’hi ha dues), on la gent pot comprovar l’efecte d’aquests generadors d’alta tensió per crear camps elèctrics sense cables. A la part central de l’exposició hi ha la recreació de la torre Wardenclyffe, un transmissor de grans proporcions per enviar energia i informació a llargues distàncies, un projecte que no va reeixir, ja que Marconi el va superar el 1901 en aconseguir transmetre amb èxit un senyal d’Anglaterra a Terranova. De fet, la transmissió sense fils d’energia a gran escala encara és una assignatura pendent. “La transmissió sense fils de l’energia i la informació era una idea revolucionària que va trigar dècades a desenvolupar-se amb sistemes molt diferents dels que ell havia pensat. Ho va intentar i es va arruïnar, però ell és el pare de la idea. Volia transmetre l’energia a qualsevol punt de la Terra aprofitant les peculiaritats electromagnètiques de l’atmosfera, fent que aquesta sigués la portadora de l’energia i que en qualsevol lloc del món poguessis plantar el teu receptor i obtenir energia gratuïtament. Un somni utòpic”, explica el responsable de l’exposició.

L’apartat històric que reparteix mèrits sobre la invenció de la ràdio també és un altre dels punts interessants del recorregut, que finalitza amb els darrers anys del científic, en què els deutes i la mala salut el van arraconar. “L’originalitat prospera quan s’està aïllat. Estant sol és quan neixen les idees.” Aquest era un altre axioma de la seva filosofia, que va aplicar a Colorado Springs l’any 1899, quan va instal·lar el seu laboratori en un lloc segur i apartat per evitar conseqüències perilloses.

Nominat al Premi Nobel de Física el 1937, els reconeixements, com sol passar amb els genis, no li van arribar en vida. Va ser molt més tard que la seva obra va ocupar el lloc que mereix, amb homenatges com aquesta exposició. “A tot l’ex-Iugoslàvia és un gran referent. L’aeroport de Belgrad es diu Tesla i surt als bitllets i segells. És una figura icònica”, recorda Aloy. Elon Musk va anomenar la seva empresa de cotxes elèctrics Tesla Motors en honor al científic, tot i que no va pagar royalties. I és que les seves contribucions i idees per al futur l’han convertit en un visionari, a part de ser considerat el fundador de la tecnologia moderna. “Parlava d’establir contacte amb intel·ligències extraterrestres. En el sistema mundial de comunicació que somiava parlava de transmetre imatges o documents a distància. Com t’ho feies el 1899? Què rumiava? És brutal. Un geni”, conclou Aloy. “Un instrument de poc cost i no més gran que un rellotge permetrà escoltar en qualsevol part música. Qualsevol dibuix o impressió podrà ser transferit d’un lloc a l’altre. A través de la televisió i la telefonia ens veurem i escoltarem a milers de milles. Un home podrà portar un d’aquests instruments a la butxaca de l’armilla.” No està gens malament com a visió, tractant-se d’home que va néixer a mitjans del segle XIX.

ESPURNES, ONES I RAIGS

A l’exposició hi ha la possibilitat de fer una visita taller, molt recomanable per a famílies amb nens, i participar en experiments per entendre millor algunes de les seves aportacions. La visita guiada amb educadors també és una idea excel·lent, ja que el recorregut està acompanyat d’anècdotes de la vida del científic. El programa també inclou xerrades, la darrera el dia 24 de novembre, amb una taula rodona titulada La importància de Tesla. Hi seran Miguel A. Delgado, periodista, escriptor i divulgador científic; María Santoyo, llicenciada en història de l’art, i Charo González Casas, autora de Nikola Tesla. L’home que va inventar el segle XX.

LA GUERRA DELS CORRENTS

El cinema va recrear el 2017 la La guerra dels corrents, emesa per TV3 fa poques setmanes, amb Nicholas Hoult interpretant Tesla. Al film es recrea el barroer enfrontament empresarial entre Thomas Edison (Benedict Cumberbatch) i George Westinghouse (Michael Shannon) per controlar el negoci de l’electricitat, cadascú apostant pel seu model. En una altra pel·lícula de més volada comercial i ficció (El truc final) també hi surt Tesla, interpretat per David Bowie. Aquí a Tesla se li atribueix la invenció d’un aparell que pot duplicar persones.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)