Teatre

Darrere l’arc de Sant Martí

La Brutal repeteix aventura. Després que l’any passat es representés amb el 50% d’aforament, confien aprofitar la tirada del Premi Butaca a millor l’espectacle familiar, concedit fa pocs dies

LA TRADICIÓ
Per Nadal, es programen títols que pretenen repetir cada any, amb la intenció de convertir-se en habituals d’aquestes dates
FORMAT CONCERT
Selvas vol traslladar l’ambient dels concerts al teatre. Amb ‘El màgic d’Oz’ va debutar en els musicals familiars

L’espectacle icònic d’Alain Platel sobre els transgèneres (Gardenia) arrenca amb la balada Over the rainbow, un dels temes principals d’El màgic d’Oz. No és casualitat que la protagonista d’aquest conte infantil, amb un punt de fatalitat, coincideixi amb el desig dels que no se senten identificats amb el sexe que el cos els ha donat. Més enllà de l’arc de Sant Martí és com l’altra cara de la lluna; allà on tot es pot regir per unes convencions socials diferents a les que s’imposen en la nostra humanitat. El director, David Selvas, explora fins al límit les contradiccions que Dorothy es va trobant en aquest camí fantasiós i un punt tenebrós, de no retorn. En el camí iniciàtic de l’arc de Sant Martí hi ha el descobriment de les lluites personals de conquestes socials. Fa pocs dies, El màgic d’Oz va rebre el Premi Butaca a millor espectacle familiar i a millor caracterització, per la feina de Clàudia Abbad.

David Selvas va debutar l’any passat en el gènere per a tots els públics. Ho va fer amb tota l’ambició que permet un musical familiar (el cost de les entrades impedeix comptar, per exemple, amb músics en directe). I amb un trist aforament permès del 50%. Aquest Nadal es preveu un aforament fins al 100% i, en tot cas, l’única condició que es podria plantejar seria exigir el passaport covid. Ha de ser, doncs, la temporada que estabilitzi aquesta producció en un dels escenaris que, de mica en mica, retorna al seu desig de ser seu de teatre musical, i que darrere l’aventura d’aquest conte musical té prevista la reposició de La filla del mar, que ja es va estrenar al Festival Grec.

En l’adaptació que han fet Selvas i Marc Artigau del conte original, escrit el 1900 per Lyman Frank Baum, hi ha els personatges habituals, però amb unes característiques que responen a algunes de les lluites socials d’avui. Per exemple, l’espantaocells busca un cervell, però està especialment preocupat pel canvi climàtic. I l’home de llautó, transformat en una mena de robot, es deleix per sentir, per bategar amb un cor tendre. Finalment, la lleona (en comptes del lleó original) ha perdut la condició de reina dels animals i vol recuperar el valor que creu que ha deixat de tenir. Tots ells mostraran al públic les capacitats de superar-se, tot i la possible desconfiança en ells mateixos. Aquest repte humanista manté el to còmic, entretingut, amb una escenografia enginyosa i uns recursos audiovisuals molt suggeridors. No té el pressupost per ser espectacular, però ho supleix amb el mèrit de la imaginació i deixant que el to de conte narrat per una nena faci que no sigui necessari cap desplegament de mitjans. El màgic d’Oz és un cant a l’amistat.

Aquesta intenció de buscar la manera més oberta d’explicar una història hi ha estat des de bon començament. Per exemple, procurant que el repartiment fos paritari. Per això, hi ha una lleona en comptes del lleó poruc del conte original. O per això es va decidir fer un càsting per a tots els personatges (no només per triar qui faria de Dorothy, un paper en què enguany repeteixen Jana Galindo i Roser Dresaire). La fitxa artística es completa amb Elena Gadel i Mercè Martínez (T’estimo si he begut), Jordi Vidal (Guilermotta), Robert González, Dàmaris Aragón, Marc Pociello i Marc Gómez.

David Selvas és un actor i director de teatre convençut que cal que la potència dels concerts de música contagiï el teatre. Per això, és habitual que en moltes de les seves darreres propostes hi hagi música en directe. És el cas del T’estimo si he begut o bé de la celebrada adaptació La importància de ser Frank, tot un Oscar Wilde convertit una comèdia de floret, que es vivia com una vetllada de guitarra i llar de foc (el dietari íntim de la protagonista es convertia en un cançoner romàntic), entre els equívocs més inversemblants que havia dissenyat Wilde, per a escarni de la societat victoriana del segle XIX.

El Màgic d’Oz, com bona part de la cartellera actual, s’ha vist afectat per la covid-19. D’entrada, el muntatge s’havia d’estrenar al Grec del 2020, però es va haver d’endarrerir al desembre (amb la fórmula del De Grec a Grec, que anava recol·locant les produccions a mesura que hi havia possibilitats d’estrenar-les). Els assajos no van començar fins a aquell novembre, amb totes les mesures covid activades. Els assajos finals i la residència tècnica (preparar el disseny de llums i completar l’espai sonor) es van fer a L’Artesà, al Prat de Llobregat, on s’havia de fer una funció per compensar l’esforç de l’equip tècnic i del teatre, tot i que, de moment, no s’ha pogut programar.

La Brutal confia que El màgic d’Oz sigui un títol que puguin anar reposant, any a any, pels voltants de Nadal. Hi ha tradicions similars, com el circ dels Raluy (ara són dues troupes que es van alternant any a any), les cantades de Nadales al Maldà (amb el trio Iban Beltran, Josep Pedrals i Carles Pedragosa), el musical El petit príncep a la Barts o la producció anual del Circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris (tot i que cada any és una proposta diferent). Durant un grapat d’anys també es va fer funció al Maldà d’El llarg dinar de Nadal, de La Ruta 40, que aquest any després d’algunes cites en què van arraconar la producció, es reprendrà a la Biblioteca de Catalunya. Si el públic acompanya, és molt recomanable tenir títols en reposició, perquè es pot amortitzar la construcció de l’escenografia i el disseny de llums i de so. I, en poques setmanes, es pot recuperar l’obra amb el mateix repartiment (o amb petites variacions). Les reposicions tenen el desig d’enamorar amb una mirada oberta, àmplia que va de banda a banda de l’arc de Sant Martí. El màgic d’Oz troba un referent popular i el tensa cap a un teatre humanista, que normalitza aspectes en què la societat encara bada.

El qüestionari

Musical o espectacle amb cançons?

Musical.

Quants actors hi intervenen?

Són nou actors per a sis personatges –tres d’ells es parteixen els papers. (l’Elena Gadel i la Mercè Martínez, en Jordi Vidal i en Marc Gómez i la Jana Galindo i la Roser Dresaire)

Hi ha música en directe?

No hi ha música en directe.

Heu fet càsting?

Sí, vam fer càstings el febrer del 2020, i s’hi van presentar unes 200 persones. Vam convocar càsting per a tots els personatges.

Heu tingut en compte la paritat de gènere?

Des del principi.

Quan fareu temporada?

Vam fer dos mesos el 2020/21 i enguany fem la segona temporada, també durant el desembre i el gener.

On fareu temporada?

Un altre cop al Condal.

Fareu gira?

Hem de valorar la segona temporada i començar a plantejar-la de cara a la temporada vinent.

Quan vau pactar la sala a Barcelona?

El juny-juliol del 2019.

Editareu disc? Fareu marxandatge?

Aquest any hem gravat disc, de fet el disc l’hem fet en dues parts, tres temes per Nadal de 2020 i la resta el vam gravar el juliol de 2021, no hi havia diners per fer-ho tot de cop, el volíem tenir a punt per a aquesta segona temporada. També hem publicat un llibre de l’espectacle amb La Galera. De moment aquest és el nostre marxandatge, el que ens podem permetre. Vam pensar que era bona idea publicar el llibre i que el disc estigués penjat en línia: no sabem si la gent compra CD...

Familiars i en català

Aquesta tardor la cartellera barcelonina està carregada de musicals. Paradoxalment, els únics (de format mitjà i gran) que es representen en català són els musicals per a tots els públics. És insòlit, perquè són, precisament, els espectacles en què es convoca tota la família els que es resisteixen més a apujar els preus elevats d’aquest gènere. Anar-hi en família comporta comprar més de dues entrades per grup i, per tant, multiplica la despesa. Per això, tant El màgic d’Oz (segona temporada al Condal) com Bye bye monstre (primera temporada al Poliorama) eliminen el conjunt musical i interpreten l’espectacle amb la música gravada. Per la seva banda, El petit príncep (vuitena temporada a la Barts) redueix al màxim la part musical per garantir la sostenibilitat d’una producció que ja ha venut més de 300.000 entrades. El màgic d’Oz, de moment, amb 44 funcions, i al 50% d’aforament, suma 10.631 espectadors.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)