ANGOIXA I RELIGIÓ

L’escriptor, director i productor nord-americà Mike Flanagan s’ha convertit en el guru de les sèries de terror de Netflix, encadenant consecutivament tres productes que han rebut molt bones crítiques. El 2018 es va estrenar La maldición de Hill House, la història de cinc germans traumatitzats pels fets ocorreguts a la mansió on vivien de petits. Una història de terror, amb els ensurts corresponents, però també un drama familiar amb personatges molt potents, tant en les seves versions infantils com adultes. El 2020, en plena pandèmia, es va estrenar La maldición de Bly Manor, amb alguns dels actors principals de la sèrie anterior. En aquest cas la història gira al voltant d’una jove nord-americana que accepta una feina de mainadera en una mansió anglesa, on aviat també es veurà envoltada de fenòmens sobrenaturals. Finalment, el setembre passat va arribar Misa de medianoche, un projecte més personal i ambiciós, que tracta essencialment el tema de la por a la mort, el sacrifici i la religió. El lloc on passen successos terrorífics no és cap mansió, sinó una illa sencera, Crockett Island. En cap moment de la sèrie es fa referència a quina seria la seva ubicació geogràfica, però tot fa pensar en una de les petites illes habitades a les costes de Nova Anglaterra (si bé en realitat la sèrie es va filmar en un set construït prop de Vancouver, al Canadà).

Crockett Island se’ns presenta com un indret aïllat i trist, on els pescadors s’estan quedant sense feina per un vessament de petroli i la població va envellint mentre els joves van marxant. Un d’aquests joves, però, fa el camí contrari. Es tracta de Riley (Zach Gilford), que torna a la casa dels seus pares després d’haver passat a la presó quatre anys per haver provocat un accident mortal mentre conduïa begut per Manhattan, on havia triomfat com a agent de borsa. La seva rebuda no és especialment càlida en una comunitat molt catòlica, tancada i suspicaç, on de sobte començaran a passar fets estranys. Tot plegat coincideix amb una altra arribada, la d’un capellà foraster, el pare Paul. Aquest mossèn arriba per substituir el seu predecessor, l’ancià pare Pruitt, que s’ha posat malalt durant un viatge a Terra Santa. El pare Paul demostra ser un personatge molt carismàtic, que de seguida rep les atencions i l’ajuda de la fanàtica Beverly, una dona repel·lent que menysprea els que no són creients com ella, especialment el xèrif de l’illa, que és musulmà. Mentre el pare Paul aconsegueix que l’església es vagi omplint cada nit prometent als fidels la vida eterna, Riley, que ha perdut la fe, intentarà integrar-se novament en la vida de la comunitat. Així, reprèn la relació que tenia amb la seva xicota de joventut, Erin, que també ha tornat a l’illa, embarassada i soltera, per fer de mestra. Aquest personatge està interpretat per l’actriu Kate Siegel, musa i esposa de Flanagan a la vida real, i també present a les dues sèries anteriors. En aquesta ocasió és la responsable d’un intens monòleg sobre el sentit de la vida en l’últim capítol, reflexions commovedores en una trama que va més enllà del terror tradicional. La sèrie, lloada per Stephen King i Steven Spielberg, també inclou impactants girs de guió. Un dels quals, precisament protagonitzat per Erin i Riley, s’ha considerat un dels millors (i més tristos) moments televisius de l’any passat.