Teatre

La ‘germana’ d’en Saïd

La Barni Teatre i Focus salpen a l’aventura amb una nova adaptació d’Àngel Guimerà en format de musical. ‘La filla del mar’ ja es va estrenar al Grec i ara arriba amb una revisió definitiva

INTIMITAT
Combrega amb ‘Maremar’, fugint de l’espectacularitat, jugant al màxim amb el treball dels intèrprets en escena, sense xarxa
ANIMALITAT
Es juga a l’abisme per transmetre l’animalitat de l’Àgata davant la comoditat hipòcrita de bona part del poble

Si hi ha un musical que ha marcat tendència a Catalunya és Mar i cel (1988/2004/2014), en què Dagoll Dagom va adaptar un drama en vers d’Àngel Guimerà. L’autor se significaria en prosa, posteriorment, amb la trilogia de Maria Rosa, Terra baixa (que va arribar a tenir versió operística) i La filla del mar. Arran d’un workshop el 2014, la Barni Teatre va detectar que hi havia una manera de traslladar La filla del mar a un musical de mitjà format. Es va estrenar al Grec passat i ara torna a fer temporada al Condal. Si en Saïd era el protagonista de Mar i cel, La filla del mar ens descobreix una filla de les ones, l’Àgata. Guimerà els ha convertit en dos germans d’aquest mar convuls que esquitxa odi i enveges i fa molt difícil l’amor.

La filla del mar és, probablement, la peça més ambiciosa en català que es podrà veure aquesta temporada, i la promou una productora privada (Focus) amb La Barni Teatre. És una producció valenta, que va a alta mar buscant la tempesta, sabent que haurà de confrontar-se amb títols magnètics com Fama, Billy Elliot i Cantando bajo la lluvia. També coincidirà amb la darrera peça de La Cubana, Adeu, Arturo, i amb el retorn de Forever young, dirigit pel Tricicle. El Condal té ben present el públic escolar per garantir una ocupació elevada (un públic amb el qual també acostuma a treballar Dagoll Dagom en cadascuna de les seves peces, també en la darrera, Bye bye monstre).

La filla del mar juga a l’abisme, perquè vol transmetre al públic l’animalitat de l’Àgata davant la comoditat hipòcrita de bona part del poble. En realitat, tots han perdut tant, que prefereixen conservar. En Pere Màrtir és la mar: juga amb els mateixos contrastos. Tothom li té reserves i li coneix les malícies, però cap dona sap apartar-se de la seva seducció. Tampoc la Mariona ni, poc més tard, la mateixa Àgata. La fatalitat impedeix que mai més l’esperit orgullós d’en Pere Màrtir s’estovi com unes llargues i toves onades. La solvència dels actors és manifesta. El triangle amorós el formen Clara Solé (El despertar de la primavera), Mariona Castillo (Fun home, en què Solé feia de protagonista en la joventut, Mares i filles, El temps que no tindrem...) i Toni Viñals (Scaramouche, entre moltes d’altres).

La producció ha introduït alguns canvis per respondre millor a la fórmula de musical, després d’una primera estrena al Grec, que és quan la vam veure i de quan traiem aquesta opinió del muntatge. Marc Vilavella és fidel a la seva manera d’entendre el musical, a partir de les emocions íntimes i ordint una xarxa espessa entre música, moviment i interpretació. La producció és valenta i honesta, perquè construeix un musical des de la narració, trencant això sí, l’ordre cronològic, posant la música a escena i fent que ressoni com la remor del mar durant quasi tot l’espectacle. I jugant a la metatreatalitat quan s’explica una de les escenes crucials (en què es descobreixen les baixeses morals i els secrets d’amors perduts). Probablement, una de les majors dificultats de les primeres funcions al Grec era l’animalitat de l’Àgata, que l’allunyava de ser prou empàtica amb els espectadors. Sense estimar la seva fragilitat, només veient la seva reacció a les demandes del poble, es poden acabar abraçant les raons dels pescadors que traginen sense heroïcitat les seves vides anònimes i insignificants. Sense empatia per l’Àgata, l’èpica s’ensorra com un castell a la platja. Aquesta estranyesa, però, la fa intrigant; té una part que sedueix i també es vol protegir davant el distanciament cada cop més violent del poble.

Un dels encerts de l’espectacle pensat per a mitjà/gran format però amb aires de teatre de proximitat, és que els mateixos actors toquin els instruments, acompanyats de Marc Sambola (Ocaña, reina de las Ramblas, per exemple), compositor i director musical que figura com un pescador desvagat més, sempre amb la guitarra pel port. L’espai escènic simbòlic té la sorpresa suficient i la versatilitat que vol la posada en escena. Com era d’esperar, la tragèdia final demana un cop d’efecte que s’aconsegueix amb la nuesa que respira tota la peça. El buit pot ser molt més impactant que l’efecte més vistós.

El moviment té alts i baixos. Perquè sí que hi ha molt ben marcats els balls de flirteig o de deixar-se endú per part de la Mariona i l’Àgata, però es veu tot encara massa estàtic, amb un element simbòlic (les cordes), que probablement podrien donar molt més joc dramatúrgic. Per exemple, està molt ben trobat quan s’adorna l’Àgata com si fos una verge el dia que apareix com una supervivent a la platja, quan és una criatura, però hi ha altres passatges en què es traginen les cordes sense gaire sentit. Al Grec, hi vam trobar a faltar aquestes subtrames no textuals.

La peça té la vista de mantenir un cert diàleg amb les tragèdies rurals que Àngel Guimerà ja va escriure a Terra baixa i Maria Rosa, amb una situació similar. També l’arribada de l’Àgata com si fos una persona estranya pot lligar amb el Sol solet del mateix Àngel Guimerà. I, és clar, traslladar un text de Guimerà al mar evoca a l’adaptació de Mar i cel. En realitat, però, aquesta peça combrega més amb el to íntim de Maremar, fugint d’elements espectaculars i jugant al màxim amb el treball dels intèrprets en escena, sense xarxa. L’Àgata, doncs té molts altres germans que sucumbeixen a la Mediterrània. I en aquesta intimitat capta l’emoció del públic, sense espectacularitat, des de l’esperit.

El qüestionari

Musical o espectacle amb cançons?

Un musical en què es parla molt i una obra de text en què es canta molt. En el fons, un musical.

Quants actors hi intervenen?

Deu intèrprets en escena.(l’Elena Gadel i la Mercè Martínez, en Jordi Vidal i en Marc Gómez i la Jana Galindo i la Roser Dresaire)

Hi ha música en directe?

Els mateixos actors i actrius interpreten la música en directe hi ha músicaendirecte.

Heu fet càsting?

Vam fer un càsting tancat de perfils que ens podien encaixar. Hi havia uns trenta 30 candidats.

Heu tingut en compte la paritat de gènere?

El repartiment preveu cinc actrius i cinc actors.

Quan fareu temporada?

De moment està a la venda fins al 27 de març i esperem que es prorrogui fins al 8 de maig.

On fareu temporada?

Un altre cop al Condal.

Fareu gira?

Vam fer la gira del setembre del 2021 al gener passat. Després del Condal, esperem allargar-la amb una desena de funcions.

Quan vau pactar la sala a Barcelona?

El projecte arrenca el 2014, amb un primer workshop. El 2019, ja amb música i els intèrprets actuals, vam presentar un segon workshop en què Focus ens va donar l’empenta final per estrenar al Grec 2021 en coproducció amb el mateix festival.

Fareu marxandatge?

No.

QUINZE ANYS INTERPRETANT CANÇONS

Marc Sambola (compositor i director musical), Marc Vilavella (actor, director i cantant) i Gracia Fernández (actriu i cantant) són els directors artístics de La Barni Teatre, una companyia fundada el setembre del 2006, un cop estrenat el seu primer espectacle, Ojos verdes: Miguel de Molina in memoriam, un musical que va néixer a l’Institut del Teatre de Barcelona com a treball de final de carrera d’interpretació de Marc Vilavella. La companyia ha signat altres treballs com El projecte dels bojos (Teatre Almeria, 2011); Le llaman copla (Nau Ivanow, Versus teatre, Teatre Gaudí Barcelona 2012) i Tan bonica aquesta nit (La Seca 2014, que va fer una segona temporada el 2019 al Maldà). Els tres fundadors de la companyia participen en molts projectes que alternen amb els de La Barni. Des de la sèrie La mery is coming, de Gracia Fernández, fins als treball de Vilavella amb els Deifurbi o el treball internacional de Sambola a Possession. The Legend Of El Rojo, per a Los Angeles Rock.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)