L’atracció pels misteris

Les històries travessades per algun misteri, per algun enigma, solen estimular la lectura perquè el lector vol saber-ne la solució, jugant, o no, a ser com un investigador. I d’això va la secció d’avui, de títols, amb diferents matisos de gènere, però amb una trama amb intriga que sedueix.

Daniel Nesquens –que no és neerlandès ni futbolista–, és un escriptor de literatura infantil nascut a Saragossa el 1967 i ha escrit un Manual per a espies molt complet, amb humor però també amb molt de rigor documental, força exhaustiu i molt entretingut.

El llibre és un àlbum il·lustrat, ben acompanyat pels dibuixos de Mathias Sielfeld (Oyemathias), que també es dedica a l’humor gràfic amb una bona càrrega de crítica social. Les il·lustracions per a aquest llibre tenen aroma dels anys seixanta, amb línies rectes i asimetries, molts personatges (humans barrejats amb els detectius, que sempre són animals antropomòrfics) i, quan cal, retrats de personatges reals, com Ian Fleming.

Pel que fa al text, Nesquens explica els orígens, les menes d’espies, els sistemes de comunicació, les regles d’or, l’evolució tecnològica, els sistemes de xifrar missatges, els personatges reals, els de ficció, consells per ser un bon espia, capacitats imprescindibles, moments destacats de la història de l’espionatge...

Entre broma i broma, Nesquens aporta molta informació contrastada, seriosa, ben narrada i ben exposada, sempre amb un peu en la ficció i l’altre en la realitat. Trenca molts tòpics, tot i que de manera moderada potencia l’atractiu d’una professió no apta per a la gran majoria dels mortals.