Articles

Crítica

MÉS ENLLÀ DE LA VENJANÇA O EL SOMNI

Peter Handke sempre ha estat un dels millors cronistes de la solitud de l’home contemporani. També de l’estupefacció que el poeta pot sentir davant la societat hostil. Ell ho ha patit de totes les maneres possibles des dels seus inicis, quan era un jove dramaturg i s’hi enfrontava amb l’explícit Insults al públic, un clàssic del teatre de resposta. Durant anys va ser un autor de culte, respectat i admirat per molts esnobs que després li van girar l’esquena. De mare eslovena radicada a Àustria, la seva família va trobar el desgavell de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències. Handke va trepitjar una de les perilloses mines que van sembrar els Balcans donant opinió sobre qüestions que coneixia millor que tots els que no callen. Producte d’aquesta llibertat de pensament va patir una persecució que arribaria al zenit quan l’Acadèmia Sueca li va rescabalar el prestigi atorgant-li el Premi Nobel del 2019. Com va passar amb Günter Grass, Handke va tornar a servir d’esquer per a determinat tipus de premsa porqueria. I la seva última novel·la, La segona espasa, amb traducció d’Anna Montané, podria ser la crònica d’una venjança de ficció sobre acusacions que li van fer a la seva mare pel fet d’haver aplaudit l’annexió del seu país a Alemanya. Acusació inventada o fruit de tota la merda que li han llançat, Handke va decidir una venjança literària.

La segona espasa m’ha recordat els millors moments del narrador austríac, especialment el que va gestar Carta breu per a un llarg adeu o les incursions en algunes de les pel·lícules de Wenders. Una persecució gairebé detectivesca mentre s’interroga sobre ell mateix. Així comença: “Així doncs, aquesta és la cara d’un venjador!” Coneixíem la mare de Handke, per l’impressionant obra epistolar Desgràcia indesitjada, una de les grans elegies en prosa que s’han escrit sobre la pèrdua. L’argument de La segona espasa explica la situació del protagonista després del seu retorn a París. Ha passat molt de temps fora i un dels seus desitjos és fer justícia, una mica d’acció directa contra la persona que ha difamat algú que ja no pot defensar-se: “Jo no m’havia fixat cap mena de pla. Havia de succeir. D’altra banda: n’hi havia un, un pla. Però aquest pla no era meu.” El relat desemboca, a la manera goethiana, en una de les típiques excursions de Handke, en la línia del seu vagareig. Amb moments epifànics, com no podia ser d’una altra manera, i acompanyat de Blaise Pascal, Simenon o Proust: “Després devia adormir-me. Vaig somniar. Vaig tenir un somni com no n’havia tingut cap des dels anys joves: el vaig veure com una cosa tan real: la realitat en estat de vigília, fins i tot estant extremadament despert...” Aquesta és una de les claus precisament de la seva obra: somni, ficció, realitat, desig i camí sense aturar-se. Més enllà de les crítiques i les injúries, l’obra de Peter Handke és manté plena com un bosc i, en aquesta nouvelle, de manera fresca.

La segona espasa
Autor:
Peter Handke
Editorial:
Alianza
Preu:
16 euros

GRAVACIÓ SUBLIM DE DOWNES, ELDH I MADDREN A LUGANO

Atrapats en el suspens del jazz, però moguts per una força que va més enllà d’aquest estil, el pianista Kit Downes i els seus còmplices habituals, Petter Eldh al baix i James Maddren a la bateria, tornen a forjar un disc per al segell bavarès ECM que és una declaració de principis. La lleugeresa, la inspiració i el caliu van de bracet en una experiència que ho és també per a l’aficionat. Vermillion és un disc per a la soledat, però també per a la intimitat. És com si ens volguessin encomanar la seva addicció a la bellesa. Ho aconsegueixen des dels ritmes, però sobretot des d’una manera de fer i de ser a l’escenari. La discogràfica ens recorda que el seu disc anterior, Dreamlife of Debris, va ser qualificat com una “obra de bellesa d’un altre món” per la BBC Music Magazine. La màgia es repeteix al nou disc quan “produeixen alteracions harmòniques inesperades i centelleigs rítmics animats a mesura que desenvolupen diferents formes musicals”. El disc ha estat enregistrat a l’Auditori Stelio Molo de Lugano, un temple de les gravacions sublims fetes les últimes dècades. Ningú diria que Downes va publicar el primer disc en solitari el 2018. Són uns astres.

Vermillion
Autors:
Kit Downes, Petter Eldh i James Maddren
Discogràfica:
ECM
Preu:
17 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)